Discussió:Èusebes

Dubte sobre el nom

Bon dia, @Joan Gené @Leptictidium

Açò és un dubte que m'ha sorgit: entenc que Εὐσεβής, sia sobrenom o sia llinatge, s'adapta en -es perquè l'acusatiu llatí i el nominatiu es conjuguen igualment en -es (Èusebes). Però, què hi pinta, doncs, la forma llatina Pius? Vull dir: entenc que tinguera trellat si traduírem el sobrenom/llinatge al català, però si són noms d'íntegrament reis capadocis i selèucides en període hel·lenístic, per què posar-hi la traducció llatina en comptes de, per exemple, la traducció catalana (Pietós, Piadós, etc.)? De tota manera, si és un llinatge, per què posar-hi traducció? Què trobeu? Motxo98 (disc.) 10:20, 30 abr 2024 (CEST)

Estic d'acord que, en tot cas, la traducció no hauria de ser al llatí. En català, no trobo que faci cap mal. En articles de cognoms, com ara «Adams (cognom)» o «Josa (cognom)», sovint hi posem la traducció o, si més no, un origen etimològic. Per altra banda: com a regla general (deixant de banda antropònims d'origen geogràfic tipus -άτης; els epítets; i altres excepcions), els antropònims masculins que acaben en -ης s'adapten a partir del nominatiu llatí independentment de si l'acusatiu es conjuga en -es o no, oi? De memòria, diria que Alberich i Ros (1993) no diuen res de l'acusatiu en aquest cas, i l'adaptació de noms com Aristides (acusatiu: Aristīdem) o Cal·lícrates (acusatiu: Callĭcrătēm) fa pensar que, efectivament, aquests noms s'adapten a partir del nominatiu independentment de si l'acusatiu acaba en -es o en -em.—Leptictidium (digui) 10:36, 30 abr 2024 (CEST)

Jo entenc que el rellevant ací és saber si és un llinatge o un sobrenom (i, per tant, epítet) per a saber si caldria -es o -a. No he trobat traduccions catalanes de la FBM que ens il·luminen una mica. Tampoc apareix adaptat al DGC, només traduït. No passa res perquè no aparega el nom a La transcripció dels noms propis grecs i llatins d'Alberich i Ros; es tracta de veure de quin cas parlem i aplicar l'adaptació escaient. Motxo98 (disc.) 10:43, 30 abr 2024 (CEST)

No veig tan clar que els sobrenoms siguin necessàriament equiparables als epítets. Aquests últims solen ser un adjunt al nom original (per exemple, el Ptolemeu Auleta que comentàvem l'altre dia, a qui mai ningú anomena Auleta a seques), mentre que els sobrenoms sovint desplacen el nom original (per exemple, diem Plató i no pas Arístocles Plató). Per tant, com que poden suplantar l'antropònim, em semblen assimilables als antropònims normals i corrents pel que fa a aquest debat sobre la terminació en -es o en -a.—Leptictidium (digui) 10:57, 30 abr 2024 (CEST)

Doncs molt simple, perquè molts d'aquests personatges els coneixem gràcies a autors que escrivien en llatí. I la traducció al català s'indica (un poc més endavant, fora dels parèntesis). No veig que faci nosa, però si voleu, ho podem llevar. Pel que fa a la possibilitat que la forma fos *Èuseba, em remet al llatí: si αὐλήτης és auleta és perquè en llatí és auleta (o com a mínim tots els acabats en -της: planeta, nauta, poeta...); en canvi, εὐσεβής en llatí és pius, i, per tant, cap indici que fos *euseba.--Joan Gené (disc.) 13:56, 30 abr 2024 (CEST)

Doncs deixem Èusebes. Però canviaria la traducció llatina per, en tot cas, la traducció catalana. Motxo98 (disc.) 14:41, 30 abr 2024 (CEST)

Mirant, ara La transcripció dels noms propis grecs i llatins (pàg. 75), l'important és que siga antropònim (entenc que ho és) perquè es faça en -es a partir del nominatiu. Pel que fa a la terminació en -a, és per a noms comuns, patronímics i demònims. Entenc que no és el cas. Motxo98 (disc.) 14:46, 30 abr 2024 (CEST)

Però al text ja hi és, la traducció catalana, eh? Si vols, podem llevar la llatina, però, si hi afegim la catalana, hi serà dues vegades.--Joan Gené (disc.) 17:48, 30 abr 2024 (CEST)

Em referia a deixar la catalana, perdó. Motxo98 (disc.) 22:24, 30 abr 2024 (CEST)