Discussió:Flexió verbal del català

Darrer comentari: fa 14 anys per Barcelona sobre el tema Article similar

NOVES NOMENCLATURES VERBALS (IEC.cat) modifica

He introduït les noves nomenclatures verbals que figuren a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Tot i així no he elimiat les conjugacions verbals tan ben parides que hi havia. Sols he detallat que pertanyen a l'antiga nomenclatura i que, si no m'equivoco, són unes conjugacions que ja no apareixen als llibres escolars de nova edició (diria que del 2002, 2003 o 2004) Ho podeu veure a les pàgines 23 i 24 d'aquest document .PDF que podeu descarregar-vos a la pàgina web de l'IEC. Gennius 13:33, 12 des 2006 (CET)Respon



La forma haguera/cantara és encara feta servir a Catalunya a nivells formals o poètics (ja no dic en les cançons populars) com a simple versió alternativa de hagués/cantés de manera que jo li trauria la marca dialectal. Passa de manera semblant amb el "cantà//va cantar"Llull 14:26 4 gen, 2005 (UTC)

Per cert, no seria millor anomenar l'article "flexió verbal del català", que és el que hi ha? Llull 14:36 4 gen, 2005 (UTC)
Mmh... també se'n diu "flexió verbal" per a totes les llengües? Creia que erem un tant especials, molons, guais, que nosaltres (re)flexionem i la resta només (con)juguen. Hehe. Sí, em sembla bé. I una altra cosa, no se de quin temps verbal et refereixes amb haguera, ja que hi apareix a dos, a l'imperfet del subjunctiu, i al condicional perfet de l'indicatiu (uhm? m'haurè equivocat?). --Joanot Martorell 22:53 4 gen, 2005 (UTC)
Jo el que dic és que quan hi ha la doble possibilitat de flexió -és/-era, per ací, en els registres més usuals es fa servir estrictament -és, però en els més elevats -era també hi té cabuda. No és per exemple com la "e" per al subjubtiu o les formes balears -au, -am que es tenen estrictament com a dialectals i un barceloní no les escriu mai dels mais. No sé si m'explico. Potser algun dels lingüistes de la Viqui no hi estigui d'acord i em corregeixi, però és la sensació que em dóna. Llull 23:00 4 gen, 2005 (UTC)
Pel que fa a la discussió hagués/haguera, cantés/cantara i similars, és cert que algunes d'aquestes formes són també usuals en català central. Però jo diria que només són habituals (tot i que menys que les acabades en -és) les relatives als verbs de la segona conjugació o assimilats a la segona. Així, sí que es pot sentir habitualment haguera (d'haver), fera (de fer), fóra (de ser), deguera (de deure), vinguera (de venir o "vindre"), tinguera (de tenir o "tindre")... ara bé, mai no he sentit en el dialecte central cantara, morira, portara, ferira... No en sé el motiu, però em sona que és així. Què en penseu? Enric 18:07 5 gen, 2005 (UTC)
Sí, també em fa aquesta sensació. I curiosament també pensava que si se sent "vinguera" i "tinguera" és per els formes alternatives "vindre" i "tindre". Quina cosa més curiosa i que rarots que som quan parlem. Llull 18:23 5 gen, 2005 (UTC)
Açò, des d'ençà temps dels iaios dels nostres iaios, ja ens ho pensem es valencians de vosatros, els catalans, que parleu d'una forma estranya xD. Ara, ja un poquet més serio, els últims estudis sociolingüístics exposen la teoria de què el valencià és al català com l'andalús amb l'espanyol, que dins de 50 anys el català general es parlarà com es parla ara mateix al País Valencià. Sinò, fixeu-vos, ja s'està estenent la forma "haguera", "vinguera", etc... I també part de lèxic, com ara "got", "bou", "melic", etc... Dins de 50 anys seràn els Països Valencians!!! xDDD --Joanot Martorell 18:44 5 gen, 2005 (UTC)
T'estàs empassant tots els mites blavers, ací tot Déu diu "got, bou i melic" de tota la vida (de fet a mi el "llombrígol" dels llibres sempre m'ha semblat una mica extraterrestre). La qüestió està en què formes com "vinguera" no són ni molt menys les més habituals però que a mi francament em sembla fort indicar-les com a "valencianismes". És que m'agafo el cançoner tradicional i està ple de formes com aquesta. Llull 18:52 5 gen, 2005 (UTC)

Missenyor Martorell, continuant amb la brometa, potser sí que d'aquí a 50 anys tots plegats parlarem com els valencians, tot i que possiblement d'aquí a uns anys (no sé pas quants) el que parlarem tots és una variant nostrada del castellà (com ja passa molt sovint a les ciutats de València i Alacant, per cert... i també a Barcelona o a l'Hospitalet, perquè no em diguis que em foto amb els valencians, dels quals provinc per part de tots dos avis). I si els valencians han conservat les formes en -era i aquí dalt hi ha vacil·lacions, és perquè el valencià és més acostat al català clàssic (o "antic") pel que fa a la flexió verbal. I parlant de lèxic: creus realment que els gots, bous i melics són importacions valencianes? Jo sempre n'he dit així de tota la vida (a Terrassa, concretament; potser per les arrels avials valencianes?), per tant som molt més semblants que no ens pensem... Semblen les converses filològiques de mossèn Fabra, això. Salut, i bons Reis! Enric 18:59 5 gen, 2005 (UTC)

Estic de broma, home!! I no són pas mites blavers, és l'històrica competència econòmica que al segle XIX i principis de XX que hi haguè entre Barcelona i València, i va trascendir als mites populars (sobretot urbans). Una altra cosa és que el blaverisme se'n aprofite d'aquests mites, però no han sigut creades per ells. Aquest lèxic d'exemple, segons un llibre de sociolingüística que no me'n recorde exactament ara quin títol porta, peró l'autor crec que es diu Jordi Colomina, deia que "vas", "brau", i "llombrígol" era molt comú a la major part de Catalunya, però que després van ser substituïts per "got", "bou", i "melic" (entre d'altres paraules). El seu objectiu era demostrar que el valencià no és una modalitat arcaica del català, i que aquest tret caracetrístic de "conservacionisme" del valencià també ha esdevingut interdialectalment amb l'immigració valenciana a Catalunya (i fills d'estos, i successivament). Tu mateix, Xevi, tens iaios valencians xDDD.
Una cosa a banda, parlant de lèxic... què fem amb articles de paraules que tinguen formes diferents a cada dialecte?. Per exemple, mirall/espill, noi/xic/al·lot, cosquerelles/pessigolles, etc... Què en fem?. Copiem el mateix contingut substituint la paraula per {{PAGENAME}} o què?. Al Victionari en fan alguna cosa del respecte?. --Joanot Martorell 19:14 5 gen, 2005 (UTC)
Tu mateix ho pots veure a patata o mirall què es fa.
P.D. El cas és que un "vas" i un "got" no és el mateix. O tu dius "gots sanguinis" a aquell recipient que serveix per guardar sang? :) Llull 19:17 5 gen, 2005 (UTC)
Tens raó, igual que no és el mateix una "mesa" (unitat básica de gestió o departament administratius) i una "taula" (moble amb quatre potes). Ací no en diem "Taula electoral", sinò "Mesa electoral". Anirè a mirar. --Joanot Martorell 19:20 5 gen, 2005 (UTC)
Quin criteri se segueix per a triar el mot?. El primer que cree l'article tria el nom, o n'hi ha alguna norma?. --Joanot Martorell 19:24 5 gen, 2005 (UTC)
El més lògic seria fer que hi haguès el més conegut, però llavors els bareclonins ens ho enduem tot, de manera que no és gaire viable. Suposo que fer qui primer ho escriu s'ho queda podria ser un incentiu més per editar :). De totes maneres, mentre hi hagi redireccions (que no faltin!) no hi fa gaire. Fa poc s'ha atribuit una sèrie d'articles a estreles enllco d'estrelles. També ha passat amb dacsa i altres que ara no em venen al cap. Llull 19:39 5 gen, 2005 (UTC)

Martorell, que sóc l'Enric, no el Xevi. I continuant amb gots, melics, bous i esquelles... Jo des de petit m'he criat en un poble situat a pocs quilòmetres de Terrassa, que és diu Viladecavalls, on la gent abans eren tots pagesos, la majoria analfabets, i només havien tingut contacte amb gent del mateix poble, o dels voltants (Terrassa inclosa), i a tot estirar amb algú de la "capital" (de Barcelona, vull dir, però això ja era molt lluny... 35 quilòmetres!). Bé, dic això perquè en aquest poble tothom sempre ha dit got (vas és un mot de significat més extens que allà no senties enlloc, perquè quan no es tractava d'un got en deien gerro, o gerra, o càntir, o el que fos, i evidentment ningú parlava dels vasos sanguinis, sinó de les venes), i vas només ho deien els estiuejants capitalins (segurament per influència del castellà). Punt dos: els bous sempre han estat els bous, és a dir, els "marits" de les vaques, i això dels braus només es llegia als diaris, quan parlaven de "les curses de braus", que de tota la vida n'havíem dit "corrides de toros", així a l'espanyola. I finalment, el melic. Sí que em sona habitual dir llombrigo (no llombrígol) de petit, però tant o menys que melic. I a més, tenim la frase feta "mirar-se el melic", que mai dels mais se n'ha dit "mirar-se el llombrígol" (o jo no ho he sentit a dir mai, ja em perdonareu...). Per tant, el Jordi Colomina aquest devia anar de "listillo", no? Enric 19:33 5 gen, 2005 (UTC)

No sé si anava de listillo o no, però és considerat dels lingüistes més importants en la normativització recent al País Valencià, i té molts bons treballs (dos d'ells eren sobre la "iodització", i sobre el criteri d'ús de "-ig", "x", "tx"). De totes formes, no m'estranyaria, gairebé tots els acadèmics, tret d'honroses excepcions, sempre ténen un cert ego més o menys sobrepassat. M'ha vingut bé contrastar les percepcions lingüístiques a l'estil fabrià xDD. Gràcies :D. --Joanot Martorell 19:43 5 gen, 2005 (UTC)

El participi modifica

Un altre tema. En el punt 5 hi diu El participi concorda amb el nom en gènere, i nombre.. Això és cert amb aquells adjectius que tenen forma de participi, però quan forma part del verb, el que passa és que poden concordar en gènere i nombre amb l'objecte directe. Havia introduit aquest canvi, però desprès s'ha tret. Llull 09:21 8 gen, 2005 (UTC)


Hi falten les formes "havem", "haveu"

Pretèrit perfet perifràstic de SUBJUNTIU????? modifica

És la primera vegada que veig un pretèrit perfet perifràstic i pretèrit anterior perifràstic de subjuntiu. Al conjugador dels enllaços apareixen també, però al text de l'IEC no se'n parla. A mi em sona raríssim, no us ho haureu inventat? :-D --SMP (missatges) 20:06, 18 des 2005 (UTC)

Sí que existeix. Tinc un llibre de flexió verbal (d'Enric Valor) i sí que ix.--Pepetps (Podem discutir-ho) 20:30, 18 des 2005 (UTC)
Al text de l'IEC sí que hi és. No en l'enllaç dels verbs irregulars que surt a l'article, sinò en el capítol anterior sobre les formes construïdes amb un verb auxiliar. L'enllaç principal de la gramàtica de l'IEC és: [1]. Mira en el capítol 19 el quadre II.73. --VRiullop (parlem-ne) 20:57, 18 des 2005 (UTC)

¿Y el verbo estar? modifica

Estoy escribiendo una redacción de valenciano ya que lo doy en el instituto y no se conjugar bien el verbo estar, entro aqui y estan todos menso ser y estar que son los que mas se usan :O Quiero poner "Si mañana lloviera estariamos hablando de suspender la excursion", pero claro... ¿es estigueram? ¿estiguerem?, ¿estiguiriam?...el comentari anterior sense signar és fet per 84.120.11.165 (disc.contr.) 23:24, 7 maig 2008 (CEST)Respon

Y tampoco estan "ser" i "anar" que se usen molt.el comentari anterior sense signar és fet per 84.120.11.165 (disc.contr.) 23:26, 7 maig 2008 (CEST)Respon

Has mirat al Trobat? La viquipèdia no és un conjugador, ni tampoc un fòrum   –Pasqual · discussió · xat 23:49, 7 maig 2008 (CEST)Respon
On pots trobar un conjugador és al Viccionari, per exemple: ésser. –Pasqual · discussió · xat 23:54, 7 maig 2008 (CEST)Respon


Article similar modifica

Hi ha un article molt semblant, Temps verbal. Creieu que es podria fusionar amb aquest? (eliminant aquell)--Josepsbd (discussió) 13:33, 25 gen 2009 (CET)Respon

no, perquè l'altre ha de parlar del concepte de temps verbal en general, de totes les llengües i aquest mostra la conjugació --barcelona (disc.) 10:23, 16 oct 2009 (CEST)Respon
Torna a la pàgina "Flexió verbal del català".