Discussió:Moneda (peça de metall)

D'enciclopèdia. Completar o esborrar...

Com es pot fer per a que la taula tinga una amplada raonable? Makinal 22:59 5 nov, 2004 (UTC)

Suposo que ens caldria distingir entre moneda com a "peça de metall" o el concepte mes general d'unita monetaria (pesseta, euro, etc.) No se si seria millor separar-ho en dos articles ni quins serien els noms adequats. 82.41.76.112 23:23 5 nov, 2004 (UTC)

No crec que calga fragmentar tant. Jo realment faria dues entrades diferents per significats completament diferents, per exemple cullera i cullera (Ribera Baixa), pero no pels significats de moneda que exposes. Simplement escriu-ho al text i en pau. Usuari:Makinal (escric sense accents per que el teclat des d'on estic escrivint no en te)

Hi estic d'acord. Llull 08:38 6 nov, 2004 (UTC)

Jo crec que ara sí que fa falta separar en dos articles. Li he penjat la plantilla {{millorar}}. --David (✉) 09:03, 15 gen 2006 (UTC)

Jo també crec que caldria seprar els dos conceptes de "moneda" (peça de metall) i "moneda" (divisa). --Alonso 16:23, 22 jul 2006 (UTC)

No m'agrada

No m'agrada el parèntesi aquest. Hi ha cauris que són monedes. Monedes antigues de pedra. Monedes de closca de tortuga... Dir-ne "peça de metall" no ho trobo correcte. --81.38.168.210 20:28, 23 jul 2006 (UTC)

Ja diu dins l'article que les monedes "són peces, generalment de metall...". És a dir, no sempre són de metall, però sí habitualment. A més, aquest altre tipus de monedes esmentades, en podem dir realment "monedes"? O són formes antigues de moneda (en el sentit d'unitat de canvi), però no realment monedes? O potser sí. Llavors, en podríem dir senzillament "Moneda (peça)" i prou, tot i que això de peça pelada ho trobava poc entenedor. --Enric 20:39, 23 jul 2006 (UTC)

Però és que dir-ne "de metall" és com dir-ne "rodona". Potser la majoria ho són, però no és el fet de ser "de metall" o "rodona" el que la distingeix de la moneda (divisa). --81.39.161.97 22:45, 23 jul 2006 (UTC)

A la viqui en castellà aquest article Moneda (peça de metall) s'anomena es:Moneda i l'article on aquí es diu Moneda, allà es diu es:Divisa. Potser podríem utilitzar el mateix criteri que allà :-) --Joanjoc (discussió) 22:50, 23 jul 2006 (UTC)

Ep nois! i que us semblaria "Moneda (objecte)"? Naturagirl 22:59, 23 jul 2006 (UTC)

A més en la discussió de moneda (divisa) l'Enric ens explica perquè no es pot dir divisa. –Pasqual bústia 23:11, 23 jul 2006 (UTC)

Jo diria que tot aquest merder és causat, principalment, pel fet que l'anglès té dos mots ben diferents per parlar de les dues realitats, currency en el sentit d'unitat monetària i coin pel que fa a les peces encunyades. Així, les altres viquipèdies també han volgut reflectir els dos conceptes, que estan estretament relacionats. En català això es veu clarament, ja que la moneda en sentit genèric agafa el nom de les monedes, les peces d'intercanvi originàries, ja que els bitllets (els seus companys actualment de més valor) van sorgir més endavant. Jo l'article inicial ja el trobava bé, i allà ja s'explicava els dos sentits del mot, ja que tenen una relació ben directa (és diferent del cas, comentat més amunt, de les culleres com a estris per menjar i la Cullera de la Ribera). I un cop fet el desglossament en dos articles diferents calia anomenar-los també diferent. Dir-ne moneda i prou de la peça de metall (i d'altres materials), ja que és el mot originari, estava bé, però hi havia la gran pega que la majoria d'articles que enllaçaven a "moneda" ho feien com a sinònim d'unitat monetària, i llavors hauria calgut reformar moltíssimes pàgines. A part del que ja s'ha comentat, que "moneda (divisa)" no era prou, o gens, correcte: mai podríem dir, per exemple, en una definició: "el ruble és la divisa de Rússia". Si de cas, doncs, "moneda (unitat monetària)", però encara teníem el problema de les moltíssimes redireccions errònies. Per això vaig canviar les tornes, deixant la unitat monetària com a "moneda" i la peça com a "moneda (peça de metall)", perquè creia que amb el text entre parèntesis tothom entendria a simple vista a què ens referíem, i després a dins l'article ja podíem expressar com calgués les restriccions de sentit i els diversos materials de què poden ser fetes les monedes. Però el "mal" ja està fet. Pel que fa a "moneda (objecte)", tot i que no m'acaba de fer el pes per massa genèric, doncs mira, si ha de servir per acabar de matar la controvèrsia, ho podem adoptar sense problemes. –Enric, 08:06, 24 jul 2006 (UTC)

Jo penso que "moneda (peça de metall)" és prou entenedor per distingir entre els dos conceptes, i que a l'article s'hi esmentin els diversos materials. A mi, em semblava millor separar els dos conceptes (peça de metal i unitat monetària) i expandir els dos articles. Però, si us sembla millor, més entenedor i menys controvertible només tenir un article on s'hi expliquin totes dues accepcions del mot, (que com diu l'Enric estan estretament relacionades), doncs bé, revertim tot. --Alonso 16:31, 24 jul 2006 (UTC)

La moneda: és necessaria?

La moneda es un artefacte innecessari i perniciós com s'ha demostrat amb la crisi financera del 2008-2010 (“y lo que te ronderé morena”). Moneda entesa, tant com a mesura del valor (unitat de compte) com també com a mercaderia de bescanvi (moneda-pagament). Personalment pens que que la moneda es un fet cultural i prescindible, de fet hi ha hagut societats que so han fet sense utilitzar la moneda, el cas dels espartans, o dels balears antics, i els grecs de l'Àtica abans de n'Erictoni, encara que això darrer podria ser un mite. El sistema capitalista-mercantilista porta com a conseqüència sine qua non que els bens no es distribueixen segons la necessitat i la dignitat de les persones, es distribueixen segons el seu patrimoni (conjunt de drets i obligacions econòmiques d'un individu) o la seva disponibilitat financera (els diners que pot gastar, sigui a costa de disminuir el seu patrimoni, o més acuradament, el capital, o sigui a costa de augmentar els seus deutes. La forma més acurada de solucionar la difícil situació financera i econòmica actual seria abolir la moneda, prohibir-la, obligar a tot-hom, al menys les persones útils, a treballar un temps en activitats que siguin útils (unes 7 o 8 hores, 5 dies a la setmana, o bé 6 dies de treball i 4 de descans , o qualsevol altre que es consideri suficient, donant un temps de treball i un temps de descans). Els bens s'haurien de distribuir segons les necessitat de cada un, i pot ser hi hauria d'haver, dins una forma de producció i consum d'orientació social, algun tipus de recompensa per aquelles persones que s'esforcin en el seu treball, en l'estudi, o en la creació de nous bens o de nous procediments per a la producció. En els anys propers, en que molts de bens considerats tradicionalment lliures o il·limitats, i que de fet ja es veu cada dia més que no ho són, com poden ser l'aire, l'aigua, el sol fèrtil, els animals marins, àdhuc l'espai exterior, i altres, s'hauran de sotmetre a un procés de preservació, conservació, i regeneració, la qual cosa podria dur necessàriament a un procés de canvi de l'economia monetarista, explotadora, capitalista, i patrimonialista, cap a un tipus de societat basat en la conservació de la natura i la distribució de la riquesa, no basada en magnituds monetàries, que el cap de vall son factors externs a la persona, sinó en les necessitats i la dignitat inherents a l'individu, això si ens ho deixen fer els banquers i els monetaristes. La gent s'haurà de mentalitzar, si vol sobreviure, que aquesta apreciació que tenim dels diners, de la riquesa, i de l'economia, tal com ens ha fet veure un fals miratge produït per la pròpia societat és un engany, i que si volem sobreviure a una disminució cada vegada major tant dels bens escassos, com dels bens considerats tradicionalment lliures, només es pot assolit amb un canvi radical de l'economia, fugint del mercantilisme, i basat sinó en l'eliminació completa del diner, al menys en una distribució del diner segons dos eixos fonamentals: les necessitats humanes i la dignitat humana.