Discussió:Ocàs

del Diccionari català valencià balear veig: OCÀS m.

Posta d'un astre, especialment del sol; fig., Decadència; cast. ocaso. La calitja s'allunya en l'ocàs, Dolç Somi 43.

Fon.: ukás (Barc.); okás (Val.); oсás (Palma). Es paraula poètica, inusitada en el llenguatge quotidià.

Etim.: pres del llatí ocāsus, mat. sign.

Quasi que ho mouria a Posta no?

No veig l'incovenient en què sigui a ocàs. A mi la paraula posta em recorda me´s les gallines que els astres. Llull 18:19 4 feb, 2005 (UTC)