La disfonia és qualsevol alteració de la veu ja sigui momentània o duradora.[1] S'entén per disfonia l'alteració de les qualitats acústiques de la veu: la freqüència, intensitat sonora i timbre.[2] Quan la veu es fa ronc o rauc es parla de ronquera.[3] No s'ha de confondre amb l'afonia que és la pèrdua total de la veu.[4]

Plantilla:Infotaula malaltiaDisfonia
Tipustrastorn de la veu Modifica el valor a Wikidata
Especialitatneurologia, otorinolaringologia i logopèdia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11MA82.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10R49 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9784.42 Modifica el valor a Wikidata
CIAPR23 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0099408 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKhoarseness-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD055154 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC1527344 Modifica el valor a Wikidata

Les disfonies es classifiquen en dos grans grups: les funcionals i les orgàniques.[5] La disfonia funcional pot ser causada per un abús vocal (sobre-esforç), per una mala tècnica vocal, o per tots dos motius.

La disfonia orgànica pot ser deguda a laringitis, la més freqüent (aguda: viral o bacteriana; o crònica: tabaquisme o malaltia per reflux gastroesofàgic); neoplàsia (premalignes: displàsia) - (malignes: carcinoma de cèl·lules escatoses); trauma (iatrogènic: cirurgia/intubació o accidental: tancat/penetrant/tèrmic); problemes endocrinologics (hipotiroïdisme o hipogonadisme); causes hematològiques (amiloïdosi); o iatrogènica (glucocorticoides inhalats).

Referències modifica

  1. «Disfonia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Alomar, Caterina «Les disfonies infantils». Ara, 26-01-2019.
  3. «Disfonia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «De la ronquera a l'afonia». Tots els matins del món. Catalunya Ràdio - CCMA, 17-10-2016. [Consulta: 4 setembre 2019].
  5. Cortázar & Rojo, 2007, p. 34 ss.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica