Districte de Nizamabad
El districte de Nizamabad (telugu నిజామాబాదు జిల్లా, urdú نظام آباد ضلع) és una divisió administrativa de l'estat d'Andhra Pradesh, al nord-oest de l'estat. Nizamabad vol dir «per a ús del nizam» (nizam i nezama deriven de la paraula àrab que vol dir orde o posició. Té una superfície de 7.956 km² i una població de 2.345.685 habitants (2001). El riu sagrat Godavari passa pel districte. La capital és Nizamabad.
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| País | Índia | ||||
| Estat federat | Telangana  | ||||
| Capital | Nizamabad | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 2.551.335 (2011) (320,68 hab./km²) | ||||
| Llars | 593.234 (2011) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 7.956 km² | ||||
| Altitud | 395 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 1905 | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Lloc web | mcnizamabad.in | ||||
.svg&lang=ca)
Administració modifica
El districte està dividit en 36 mandals:
Història modifica
La zona fou conquerida per Ala al-Din Muhammad Xah I Khalji (1296-1316) el 1311. Vers el 1347 va quedar en poder de la nova dinastia del bahmànides del Dècan i a la divisió d'aquesta, cap allà el 1512, va quedar en mans del kutubshàhides de Golconda. El 1687 va passar amb el sultanat de Golconda a l'Imperi Mogol. El 1724 va quedar dins els dominis del nizam del Dècan establert a Hyderabad, que la va conservar fins al 1950, sent després la zona part de l'estat d'Hyderabad dins la Unió Índia fins al 1956, quan va quedar dins d'Andhra Pradesh.
Com a distrícte de l'Índia Britànica va dur el nom d'Indur. Es trobava a la divisió de Bidar, entre els districtes de Sirpur Tandur al nord, el districte d'Elgandal a l'est, el districte de Medak al sud, i el districte de Bidar i el districte de Nander a l'oest. Incloïa alguns jagirs amb una superfície total de 9.257 km². Després de 1905 fou reorganitzat i amb nous limits va esdevenir el districte de Nizamabad.
Arqueologia modifica
La principal resta és el fort de Nirmal; nombrosos turons a la seva rodalia inclouen també restes de fortificacions; moltes de les defenses que rodegen Nirmal són de disseny europeu, i foren construïdes pels francesos al servei del nizam al segle XVIII. Al sud-oest de Nizamabad hi ha les restes d'un gran temple conegut com a Fort d'Indur, que fou utilitzat pels britànics com a presó. Dos importants temples són al poble de Yellareddipet, adornats amb nombroses escultures i gravats; a uns 15 km al sud de Nizamabad hi ha el poble de Gaursamudram, amb les tombes de tres armenis del segle XVII.
Geografia modifica
El riu principal era el Godavari, que venia de l'oest del districte de Nander, i continuava cap al districte de Elgandal. L'afluent principal era el Manjra; altres rius eren el Penganga, Siddha, Phulang i Suran, afluentes de Godavari, i el Yedlakatta Vagu El districte incloïa 1159 pobles i ciutats. La població era:577.264 (1881), 639.598, (1891) 634.588, descens per la fam de 1899-1900 (1901)
Les ciutats principals eren Nizamabad, Armur, Nirimal, Bodhan, Mudhol, Kondalwadi i Balkonda, les dues darrers capitals d'un paigdh i un jagir respectivament. Indur o Nizamabad, era la capital.
Estava dividit en deu talukes (Indur, Nirmal, Armur, Bimgal, Kamareddipet, Vellareddipet, Banswada, Bodhan, Mudhol i Narsapur), i alguns jagirs.
El 1905 les talukes de Nirmal i Narsapur foren transferides al nou districte d'Adilabad, i Mudhol i part de Banswada al districte de Nander; la resta de Banswada es va repartir entre Bodhan i Vellareddipet; Bimgal fou unida a Armur. Vellareddipet i Kamareddipet van tenir alguns canvis. Les talukes d'Indur (Nazimabad), Armur, Kamareddipet, Vellareddipet, Bodhan i els jagirsvan formar el districte de Nizamabad. Va quedar dividida en tres subdivisions subdividides en talukes: I (Bodhan i Yellareddipet), II (Kamareddipet i Armur) i III (Indur)
La capital era Nizamabad (abans Indur), amb 12.871 habitants, Armur, Bodhan i Balkonda. La població era hindñú en un 91% i la resta musulmans; la llengua més general era el telugu (78%). La taluka de Nizamabad (fins al 1905 coneguda com a Indur) tenia 1.424 km² i una població el 1901 de 75.483 (incloent els jagirs) amb 107 pobles (38 en jagir), sent la capiutal la ciutat d'Indur o Nizamabad (12.871 habitants el 1901); estava creuada pel Godavari.
El 1948 fou ocupada per l'exèrcit indi i fou part de l'estat indi d'Hyderabad; en la reorganització dels estats el 1956 va quedar dins de l'estat d'Andhra Pradesh. El 2009 es va aprovar la creació de l'estat de Telangana.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Districte de Nizamabad |
- Hunter, Sir William Wilson. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Londres: Trübner & co., 1885.
- Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1908.
- Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1908.