Dmisteinbergita

La dmisteinbergita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del feldespat. Rep el nom en honor de Dmitrii Sergeevich Steinberg (8 de març de 1910 - 10 d'agost de 1992), destacat petròleg rus de l'Institut de Geologia i Geoquímica d'Iekaterinburg, Rússia.

Dmisteinbergita
Fórmula química	Ca(Al₂Si₂O₈)
Epònim	Dmitrii Sergeevich Steinberg (en)
Localitat tipus	Mina de carbó núm. 45, Kopeisk, Conca de carbó de Txeliàbinsk, óblast de Txeliàbinsk, Districte Federal dels Urals, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EG.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EG.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/J.07
Dana	76.1.7.1
Heys	16.9.5
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 5,12Å; c = 14,78Å;
Grup puntual	6/mmm (6/m 2/m 2/m) - dihexagonal dipiramidal
Grup espacial	space group P6/mmm (en)
Color	incolor
Exfoliació	perfecta
Duresa	6
Lluïssor	nacrada
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,73 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,575 nε = 1,580
Birefringència	δ = 0,005
Impureses comunes	Mg, Na, K
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1989-010
Any d'aprovació	1989
Símbol	Dsb
Referències

Característiques

La dmisteinbergita és un silicat de fórmula química Ca(Al₂Si₂O₈). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1989, i la primera publicació data del 1990. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. Topològicament similar a l'estructura de la minjiangita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dmisteinbergita pertany a «09.EG - Fil·losilicats amb xarxes dobles amb 6-enllaços més grans» juntament amb els següents minerals: cymrita, naujakasita, manganonaujakasita, kampfita, strätlingita, vertumnita, eggletonita, ganofil·lita, tamaïta, coombsita, zussmanita, franklinfil·lita, lennilenapeïta, parsettensita, estilpnomelana, latiumita, tuscanita, jagoïta, wickenburgita, hyttsjoïta, armbrusterita, britvinita i bannisterita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina de carbó núm. 45 de la localitat de Kopeisk, dins la conca de carbó de Txeliàbinsk, a l'óblast de Txeliàbinsk (Districte Federal dels Urals, Rússia). També ha estat descrita a la pedrera de gabre de Kurumazawa, a la prefectura de Gunma (Japó), i als meteorits Allende (Mèxic) i NWA 2086 (Àfrica). Aquests quatre indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.