Viquipèdia

Dmitri Iakovenko

Gran Mestre d'escacs rus

Dmitri Olégovitx Iakovenko (en rus: Дмитрий Олегович Яковенко) (nascut el 28 de juny de 1983 a Omsk, a la Sibèria) és un jugador d'escacs rus, que té el títol de Gran Mestre des de 2001. Obtingué el títol de Mestre Internacional als 14 anys, i fou Campió del món Sub-18 el 2001.[1]

Infotaula de personaDmitri Iakovenko

Dmitri Iakovenko, a Dortmund, el 2009
Nom originalДмитрий Олегович Яковенко
Dmitri Olégovitx Iakovenko
Biografia
Naixement28 juny 1983 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Omsk (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatRússia
FormacióFacultat de Matemàtiques Computacionals i Cibernètica de la Universitat Estatal de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaRússia Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs
Què? On? Quan? Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaGran Mestre (2001)
Campió del món Sub-18 (2001)
Campió d'Europa absolut (2012)
Punts Elo (màx.)2.760 (gener 2009)
Identificador FIDE4122356 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2018Olimpíada d'escacs de 2018
2012Olimpíada d'escacs de 2012
2010Olimpíada d'escacs de 2010
2008Olimpíada d'escacs de 2008 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (2001)
Campió del món Sub-18 (2001)
Campió d'Europa absolut (2012)

A la llista d'Elo de la FIDE del desembre de 2022, hi tenia un Elo de 2682 punts, cosa que en feia el jugador número 8 (en actiu) de Rússia,[2] i el 58è millor jugador del rànquing mundial. El seu màxim Elo va ser de 2760 punts, a la llista de gener de 2009 (posició número 8 al rànquing mundial).[3]

Biografia modifica

En Iakovenko va aprendre del seu pare a jugar als escacs, als 3 anys, i posteriorment va ser entrenat per n'Aleksandr Nikitin, l'exentrenador de Kaspàrov. El 2004 va decidir convertir-se en jugador professional d'escacs (abans era estudiant, amb notes destacades en matemàtiques i ciències).

Resultats destacats en competició modifica

El 2001 va guanyar el Campionat del món sub-18[4] i l'Obert de Saint-Vincent. Obtingué el segon lloc a la Superfinal del 58è Campionat de Rússia, de 2005, empatat amb Aleksandr Morozévitx (el campió fou Serguei Rublevski).[5] A finals d'aquest any, va participar en la Copa del món de 2005 a Khanti-Mansisk, un torneig classificatori per al cicle del Campionat del món de 2007, on va tenir una mala actuació i fou eliminat en primera ronda per Rafael Leitao.[6]

El 2006 empatà al primer-segon lloc (ex aequo amb Ievgueni Alekséiev) al 59è Campionat de Rússia,[1][7][8] el segon lloc a Pamplona 2006/2007, empatà als llocs 2n a 5è al Grup B del Torneig Corus de 2007,[9] el segon lloc (ex aequo amb Ievgueni Tomaixevski, rere el campió Ievgueni Alekséiev) a l'Aeroflot Open de 2007,[10] i el primer lloc al 8è Torneig Kàrpov de Poikovski (Rússia) de 2007.[11] També el 2007, fou tercer i medalla de bronze al 8è Campionat d'Europa individual celebrat a Dresden, (el campió fou Vladislav Tkatxov),[12][13] i va formar part de l'equip del Tomsk-400 que guanyar el Campionat de Rússia per Equips amb un resultat perfecte de 9/9.[14]

El 2008, empatà al primer lloc al Grand Prix d'Elista;[1] aquell any, a la llista d'Elo d'octubre, hi aconseguí tenir 2.737 punts, cosa que el situà per primer cop entre els 10 millors jugadors del món. El setembre de 2008, va formar part (amb Ievgueni Tomaixevski, Ievgueni Alekséiev, Piotr Svídler i Ernesto Inàrkiev) de l'equip rus que disputà el cinquè matx Rússia - Xina a Ningbo i hi puntuà 2/5 amb una performance de 2608.[15] La Xina va guanyar el matx per un global de 26 a 24.[16]

Fou membre de l'equip rus que guanyà la medalla d'or al Campionat del món d'escacs per equips de 2009, celebrat a Bursa.[17][18]

El juliol de 2009 en Iakovenko va superar en Vladímir Kràmnik com a primer jugador d'escacs rus segons la llista d'Elo de la FIDE. No obstant això, en Kràmnik va recuperar la primera posició a la següent avaluació, el setembre del mateix any.

Entre l'agost i el setembre de 2011 participà en la Copa del món de 2011, a Khanti-Mansisk,[19][20] un torneig del cicle classificatori pel Campionat del món de 2013, i hi va tenir una bona actuació; avançà fins a la quarta ronda, quan fou eliminat per Teimur Radjàbov (½-1½).[21]

El març de 2012 es proclamà Campió d'Europa absolut, a Plòvdiv (Bulgària), per davant de Laurent Fressinet i de Vladímir Malàkhov.[22][23]

L'agost de 2013 participà en la Copa del Món de 2013,[24] on va tenir una actuació regular, i arribà a la segona ronda, on fou eliminat per Pàvel Eliànov ½-1½.[25]

El setembre 2018 a Satka fou segon al campionat de Rússia, en empatar al primer lloc amb Dmitri Andreikin, però pèrdre-hi al play-off de desempat.[26]

Partides destacades modifica

Notes i referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Nota biogràfica de Dmitri Iakovenko» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 25 agost 2010].
  2. ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: Rússia"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 2 desembre 2022].
  3. ↑ Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Dmitri Iakovenko «benoni.de». Arxivat de l'original el 2013-12-28. [Consulta: 28 abril 2011]. (alemany)
  4. ↑ «Campionats del món per edats: campions» (en portuguès). brasilbase. [Consulta: 5 febrer 2014].
  5. ↑ La competició se celebrà del 18 al 30 de desembre a Moscou, en Iakovenko fou 2n rere Serguei Rublevski. «Reportatge del campionat rus de 2005 a ajedrezencolombia.com». [Consulta: 25 agost 2010]. (castellà). Aquest fou un dels millors torneigs de la carrera d'en Iakovenko, ja que a falta de només una ronda, encara podia guanyar el campionat. A la darrera ronda, en Iakovenko jugà contra en Serguei Vólkov i només aconseguí taules en 80 jugades. Així, fou finalment segon, amb uns 19.000 dòlars de premi.«Reportatge del campionat rus de 2005 a chessbase.com». [Consulta: 25 agost 2010]. (castellà)
  6. ↑ Lloc web oficial de la Copa del món de 2005 (anglès)
  7. ↑ Al torneig regular, en Iakovenko va acabar empatat amb n'Evgeni Alekseiev, ambdós amb 7½ punts. Es va disputar un desempat a dues partides ràpides, que en Iakovenko perdé. «Reportatge del campionat rus de 2006 a portaldeajedrez.cl» (en castellà). Arxivat de l'original el 2007-05-04. [Consulta: 24 setembre 2010].
  8. ↑ «Evgeny Alekseev becomes the champion of Russia 2006» (en anglès). RussiaChess.org, 04-12-2006. [Consulta: 24 setembre 2010].
  9. ↑ El campió del torneig fou Pàvel Eliànov; «Reportatge sobre el Torneig Corus 2007, amb la classificació del torneig principal i el torneig B» (en castellà). chessbase.com. [Consulta: 23 setembre 2010].
  10. ↑ Crowther, Mark. «6th Aeroflot Festival, 2007» (en anglès). TWIC núm. 642. Arxivat de l'original el 2012-01-18. [Consulta: 7 maig 2011].
  11. ↑ En aquest torneig, acabà amb un punt sencer d'avantatge sobre destacats jugadors com Aleksandr Onischuk, Ievgueni Alekséiev i Víktor Bologan «Reportatge sobre el VIII Torneig Kàrpov de Poikovski a chessbase.com». [Consulta: 25 agost 2010]. (castellà)
  12. ↑ «EURO 2007: Tkachiev and Kosintseva win European Championship» (en anglès). Chessbase, 15-04-2007. [Consulta: 22 novembre 2011].
  13. ↑ El campió d'Europa fou en Vladislav Tkatxov, seguit d'Emil Sutovsky. El torneig fou excepcionalment dur, amb més de 50 participants amb un Elo de 2600 punts o més: «Campionat d'Europa d'escacs individual, Dresden, Alemanya, 2007: quadre de classificació i reportatge» (en anglès). The Week In Chess, 650. TWIC, 2007. Arxivat de l'original el 7 d'agost 2011. [Consulta: 26 agost 2010].
  14. ↑ L'equip estava format per Aleksandr Morozévitx (6/8 punts), Dmitri Iakovenko (4.5/7), Serguei Kariakin (5.5/8), Rustam Kassimdjanov (1.5/3), Ernesto Inàrkiev (3.5/7), Vladislav Tkatxov (4/7), Victor Bologan (4.5/6) i Pàvel Smirnov (6/8): «Tomsk wins the Russian Team Championships» (en anglès). ChessBase, 13-05-2007. [Consulta: 24 setembre 2010].
  15. ↑ «Fifth China vs Russia Match in Ningpo» (en anglès). Chessbase, 24-09-2008. [Consulta: 14 desembre 2014].
  16. ↑ «5th Russia-China match: Ningpo 2008» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 14 desembre 2014].
  17. ↑ «Equip Rus al Campionat del món per equips de 2009». ChessBase, 2009. [Consulta: 30 agost 2010].
  18. ↑ Crawley, Gavin. «Bursa: Russia wins Gold, USA Silver, India Bronze». ChessBase, 13-01-2010. [Consulta: 4 maig 2010].
  19. ↑ FIDE has announced qualifiers for the World Cup 2011, Chessbase, 15 de juliol de 2011 (en anglès). Consultat el dia 25 de novembre de 2011 (anglès)
  20. ↑ «FIDE World Cup 2011» (en anglès). chess.com, 27-08-2011. [Consulta: 25 novembre 2011].
  21. ↑ «Resultats de la Copa del món de 2011» (en anglès). ugrasport.com. Arxivat de l'original el 2011-11-22. [Consulta: 25 novembre 2011].
  22. ↑ «GM Dmitry Jakovenko won the 13th European individual Chess Championship 2012» (en anglès). europechess.net, 04-04-2012. [Consulta: 12 maig 2012].
  23. ↑ «Jakovenko Wins European Championship 2012» (en anglès). chess.com, 31-03-2012. [Consulta: 12 maig 2012].
  24. ↑ En aquest torneig, celebrat a l'hotel Scandic Tromsø de Tromsø, a Noruega, els finalistes es classificaven pel Torneig de Candidats de 2014.
  25. ↑ «Emparellaments i resultats de la Copa del Món d'escacs de 2013» (en anglès). Lloc web oficial de la Copa del món 2013. Arxivat de l'original el 2013-12-21. [Consulta: 8 octubre 2013].
  26. ↑ «Andreikin and Pogonina are the new Russian Champions!». chessdom, 06-09-2018 [Consulta: 11 gener 2020].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dmitri Iakovenko


Títols
Precedit per:
Francisco Vallejo Pons 		Campió del món Sub-18
2001 		Succeït per:
Ferenc Berkes
Precedit per:
Vladímir Potkin 		Campió d'Europa d'escacs
2012 		Succeït per:
Oleksandr Moissèienko
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dmitri_Iakovenko&oldid=32812446»