Doña Bárbara (pel·lícula de 1943)

pel·lícula de 1943 dirigida per Miguel M. Delgado i Fernando de Fuentes

Doña Bárbara és una pel·lícula mexicana de drama romàntic estrenada en 1943, dirigida per Fernando de Fuentes i protagonitzada per María Félix i Julián Soler. La pel·lícula està basada en la novel·la Doña Bárbara escrita pel veneçolà Rómulo Gallegos, qui també va participar en la pel·lícula al 'co-escriure' el guió.

Infotaula de pel·lículaDoña Bárbara
Fitxa
DireccióFernando de Fuentes i Miguel M. Delgado Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióFernando de Fuentes Modifica el valor a Wikidata
GuióFernando de Fuentes i Rómulo Gallegos Freire Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFrancisco Domínguez Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAlex Phillips Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeCharles L. Kimball Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorCinematográfica Latinoamericana, S.A Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenMèxic i Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Estrena16 setembre 1943 Modifica el valor a Wikidata
Durada138 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enSanta Bárbara (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerewestern i drama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0035825 Filmaffinity: 342871 Rottentomatoes: m/dona_barbara_1944 Letterboxd: dona-barbara Allmovie: v14350 TMDB.org: 154629 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi modifica

Doña Bárbara és una rica terratinent, inclement per una experiència traumàtica que va tenir d'adolescent en ser violada per un grup de sanguinaris pirates que també li van arrabassar el primer amor de la seva vida, Asdrúbal. Ella ha acumulat grans terres i ramats extensos de bestiars usant als homes per al seu profit personal, així com per mitjans il·legals, com ara el suborn als funcionaris locals. Un dels pocs terratinents restants en l'àrea és Santos Luzardo, que ha tornat de l'estranger per a imposar control en el ranxo de la seva família. Ell sospita que el capatàs del ranxo, Balbino Paiba, ha estat treballant de forma dissimulada per Doña Bárbara a fi de poder robar els seu bestiar. Els altres peons no creuen que Santos sigui el que li posi mos a les malifetes de Doña Bárbara, però ell demostra amb el seu excessiu maneig del cavall, que l'equilibri del poder de la regió està a punt de canviar.

Doña Bárbara té una filla adolescent, Marisela, nascuda del seu vincle amb Lorenzo Barquero, terratinent amb qui ella va estar involucrada i a qui va deixar trencat i sota el mal total del alcohol. La noia, Marisela, davant un pare alcohòlic i una mare que no vol saber d'ella, és deixada a l’abandó, encara que Juan Primito un criat de Doña Bárbara, s'ocupa secretament d'ella. Quan Santos Luzardo coneix Marisela, decideix ocupar-se d'ella i del seu pare i aconsegueix portar-los al seu ranxo, principalment amb l'interès de proporcionar a Marisela instrucció i educació, així com allunyar Lorenzo Barquero de l'alcoholisme. Mentrestant, Doña Bárbara se sent atreta a Santos, però quan ella s'assabenta que la seva pròpia filla és un rival pel seu afecte, cerca per totes les vies arruïnar-los.

Repartiment modifica

Altres versions modifica

Comentaris modifica

Aquest film ocupa el lloc 75 dins de la llista de les 100 millors pel·lícules del cinema mexicà, segons l'opinió de 25 crítics i especialistes del cinema a Mèxic, publicada per la revista Somos en juliol de 1994.[1]

Referències modifica

  1. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2002-11-25. [Consulta: 17 febrer 2021].

Enllaços externs modifica