Dolmen de la Creu de la Llosa
El Dolmen de la Creu de la Llosa, o de la Creu de la Falibe[1] és un dolmen del terme comunal de Queixàs, a la comarca dels Aspres, inclosa en la del Rosselló, de la Catalunya del Nord.
| ||||
| Tipus | Dolmen  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Miquel de Llotes (Rosselló) i Queixàs (Rosselló) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 467,4 m | |||
| Història | ||||
| Cronologia | Neolític | |||
És[2] a 467,4 metres d'altitud, pràcticament sobre el termenal entre Queixàs i Sant Miquel de Llotes, però dins del terme de Queixàs. És el punt mig d'una petita successió en línia formada, a més, pel Dolmen del Fornàs a l'oest i el Dolmen del Serrat d'en Jacques a l'est. De dimensions més generoses que els altres dòlmens del poble (set metres de llarg), el dolmen de la Creu de la Llosa és fet[3] de dues rengleres paral·leles de lloses, cobertes parcialment per una de més gran, incloses dins d'un cairn circular d'uns 10 metres de diàmetre que les envolta. Orientades de nord-oest a sud-est, l'extrem nord és tancat per una altra pedra més petita; la cambra rectangular resultant fa 2,5 per 1,5 metres[4] aproximadament. La llosa de cobertura té diversos símbols gravats, i una petita canal en fa la volta, com per recollir un líquid vessat sobre la pedra, cosa que podria fer pensar en un altar per a ofrenes de vi, llet o aigua.
Va ser estudiat per primera vegada als anys 30 del segle XX per Eugène Devaux, que l'anomenà "Dolmen de la Creu de la Llosa". Les restes ceràmiques trobades[5] han permès datar-lo entre els anys 1500 i 1400 (a.JC), a la fi[6] del Bronze mitjà. Tanmateix, Carreras i Tarrús[7] hi observen "que va ser malauradament restaurat com si fos un dolmen simple amb porta-finestra, però en el qual abans hi havíem pogut encara observar, el 4 de desembre del 1989, les dues lloses davanteres que tancaven en bec, com fan tots els sepulcres de corredor antics. La llosa caiguda davant la cambra, interpretada com una llosa frontal rebaixada era, al nostre parer, un fragment de la llosa de coberta del passadís".
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Abélanet, 2011 p. 124-125
- ↑ El Dolmen de la Creu de la Llosa en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ «El dolmen de la Creu de la Falibe a pyreneescatalanes.free» (en francès). [Consulta: 11 setembre 2013].
- ↑ «Dolmen de la Creu de la Llosa» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2013].
- ↑ Iund, 2002.
- ↑ Bocquenet, 1994, 1995 i 1996.
- ↑ Carreras i Tarrús, 2013.
Bibliografia modifica
- Abélanet, Jean. Itinéraires mégalithiques: dolmens et rites funéraires en Roussillon et Pyrénées nord-catalanes. Canet: Trabucaire, 2011, p. 350 p.. ISBN 9782849741245.
- Bocquenet, Jean-Philippe «Dolmen de la Creu de la Falibe (ou de la Llosa) Saint-Michel-de-Llotes». Bulletin de l'Association Archéologique des Pyrénées-Orientales, 9, 01-12-1994, pàg. 46-47. Arxivat de l'original el 2014-11-29 [Consulta: 1r setembre 2013]. Arxivat 2014-11-29 a Wayback Machine.
- Bocquenet, Jean-Philippe «Le dolmen de la Creu de la Falibe (ou de la Llosa) Commune de Saint-Michel-de-Llotes (66)». Bilan Scientifique du Service Régional de l'Archéologie du Languedoc Roussillon, 1995, p. 172-173.
- Bocquenet, Jean-Philippe «Le dolmen de la Creu de la Falibe (ou de la Llosa) (Saint-Michel-de-Llotes - Pyrénées-Orientales)». Travaux de Préhistoire Catalane, Centre d'Etudes Préhistoriques Catalanes, 8, 1996, p. 57-66.
- Carreras Vigorós, Enric; Tarrús Galter, Josep «181 anys de recerca megalítica a la Catalunya Nord (1832-2013)». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, vol. LIV, 2013, pàg. 86, 169.
- Iund, Richard «Orientations of dolmens nort of the Eastern Pyrenees». Archaeoastrnomy, 27, 2002, p. 21-28 [Consulta: 11 setembre 2013].