Viquipèdia

Domingo Báñez

Domingo Báñez, (Valladolid, 29 de febrer de 1528 - Medina del Campo,1604) fou un frare dominic i teòleg castellà.

Infotaula de personaDomingo Báñez
Biografia
Naixement29 febrer 1528 Modifica el valor a Wikidata
Medina del Campo Modifica el valor a Wikidata
Mort22 octubre 1604 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Medina del Campo Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Complutense
Universitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata
Commentaria in secundam secundae D. Thomae, 1586

El 1542, als quinze anys, anà a Salamanca on estudia Arts. El 1546 ingressà al convent de San Esteban de Salamanca, centre de gran prestigi per la presència de Francisco de Vitòria i Diumenge de Soto, entre altres. Hi estudià teologia entre els anys 1548 i 1552 amb Melchor Cano i Pedro de Sotomayor. En 1552, amb 24 anys, començà a ensenyar Arts en San Esteban. Entre els 1555 i 1561, professà la Teologia com lector. És destinat a Àvila, en el convent dominic de Sant Tomás. En aquesta ciutat coneixerà a Santa Teresa, a la qual ajuda i assessora en els seus projectes reformadors. El 1573 ver ser nomenat rector del Col·legi de San Gregorio de Valladolid.

El 1576 va ser sol·licitat per la inquisició, per la qual cosa després va fer oposicions a la càtedra de Salamanca convertint-se així en catedràtic als quaranta-nou anys. Durant aquests anys, Báñez treballà en la reforma gregoriana del calendari. En 1580, guanyà la càtedra de cosina de Teologia, la més prestigiosa de la Universitat de Salamanca, que professà fins a 1599. Durant aquests anys publicà les seves obres principals, entre les quals cap destacar els seus comentaris escolàstics a la Summa Teològica de Sant Tomàs.[1] També en aquesta època Báñez sofrí un nou procés inquisitorial, després que fra Luis de León denunciés que algunes afirmacions de Báñez sobre l'eucaristia s'assemblaven l'error de Luter. Però tampoc en aquesta ocasió Báñez va resultar condemnat. Es va jubilar el 1599, retirant-se a Medina del Campo, on va morir el 1604.

Edicions clàssiques de Domingo Báñez modifica

 
Commentaria et quaestiones in duos Aristotelis Stagyritae De generatione & corruptione libros (1585).
  • Scholastica commentaria in primam partem angelici doctoris D. Thomae ad sexagesimam quartam quaestionem complectentia, Salmanticae 1584.
  • Scholastica commentaria super caeteras primae partis quaestiones, Salmanticae 1588.
  • Scholastica commentaria in secundam secundae angelici doctoris Thomae, quibus, quae ad fidem, spem et charitatem spectant, clasissime explicantur usque ad XLVI quaestiones, Salmanticae 1584.
  • Commentaria et quaestiones in duos Aristotelis Stagyritae de Generatione et corruptione libros, Salmanticae 1585.
  • Relectio de merito et augmento charitatis in vigilia Pentecostes solemniter prolata, Salmanticae 1590.
  • Scholastica commentaria in secundam secundae a quaestione LVII ad LXXVIII de iure et iustitia decissiones, Salmanticae 1594.
  • Apologia fratrum praedicatorum in provincia Hispaniae sacrae theologiae professorum, adversus novas quasdam assertiones cuiusdam doctoris Ludovici Molina nuncupati, Matriti 1595. (Es pot veure en Vicente Beltrán de Heredia, Domingo Báñez i les controvèrsies sobre la gràcia. Texts i documents, CSIC, Madrid 1968. Existeix traducció espanyola per Juan Antonio Hevia Echevarría, Apologia dels germans dominics contra la Concòrdia de Luis de Molina, Pentalfa, Oviedo 2002.)
  • Institutiones minoris Dialecticae quas Summulas vocant, Salmanticae 1599.

Manuscrits conservats de Domingo Báñez modifica

  • Contra reliquias pelagianorum censura, Arxiu de la Curia General dels dominics a Roma (XIV, 146).
  • De efficacia divini auxilii, Biblioteca Angèlica de Roma, ms. 862.
  • Responsio ad quaestionem: An liberum hominis arbitrium habeat se passive in ordine ad receptionem auxilii efficacis, Biblioteca angèlica de Roma, ms. 862.
  • Apperta differentia inter catholicorum doctrinam defendentium efficaciam divinae gratiae et impiam sententiam Calvini negantis arbitrii nostri libertatem, Biblioteca angèlica de Roma, ms. 862.
  • De efficacia gratiae contra PP. Jesuitas, Biblioteca angélica de Roma, ms. 862.
  • Censura trium propositionum Molinae facta Vallisoleti 1594 a PP. Dominicanis, Biblioteca angèlica de Roma, ms. 862.
  • Resposta contra una relació composta pels Padres de la Compañía de Jesús de Valladolid (1602), Arxiu dominic d'Àvila.

Edicions modernes de Domingo Báñez en llatí modifica

 
Decisiones de Iure & Iustitia, 1595 (Milano, Fondazione Mansutti).
  • Comentaris inèdits a la Prima secundae de Sant Tomàs, en tres toms editats pel CSIC (tomo I, De fine ultimo, de actibus humanis, Madrid 1942; tomo II, De vitiis et peccatis, Madrid 1944; tomo III, De gratia Dei et de vera et legitima concordia liberi arbitrii cum auxiliis gratiae, Madrid 1948) i preparats per Vicente Beltrán de Heredia, O. P.
  • Comentaris inèdits a la tercera part de Sant Tomàs, en dos toms editats pel CSIC (tomo I, De Verbo incarnato, Madrid 1951, tomo II, De sacramentis, Madrid 1953) i preparats per Vicente Beltrán de Heredia.
  • Diversos documents relatius a les disputes d'auxiliis consultables a Vicente Beltrán de Heredia, Domingo Báñez i les controvèrsies sobre la gràcies. Texts i documents, CSIC, Madrid 1968.

Bibliografia sobre Domingo Báñez modifica

  • P. Álvarez, Santa Teresa y el P. Báñez, Lezcano y Cía, Madrid 1882.
  • F. Arocena, «El mondragonés que fue confesor de Santa Teresa», Boletín de la Sociedad Vascongada de Amigos del País, 6 (1950), pàgs. 427-432.
  • J. M. Avierre Ortas, «La razón en teología según Domingo Báñez», La Ciencia Tomista, 76 (1949), pàgs. 258-297.
  • Vicente Beltrán de Heredia, O. P., «Actuación del maestro Domingo Báñez en la Universidad de Salamanca», La Ciencia Tomista, 25 (1922), pàgs. 64-78 i 208-240; 26 (1922), pàgs. 63-73 i 199-223; 27 (1923), pàgs. 40-51 i 361-374; 28 (1923), pàgs. 36-47.
  • Vicente Beltrán de Heredia, «Báñez y Felipe II», La Ciencia Tomista, 35 (1927), pàgs. 1-29.
  • Vicente Beltrán de Heredia, «El Maestro Fray Domingo Báñez y la Inquisición española», La Ciencia Tomista, 37 (1928), pàgs. 289-309; 38 (1928), pàgs. 35-58 i 171-186.
  • Vicente Beltrán de Heredia, «Valor doctrinal de las lecturas del Padre Báñez», La Ciencia Tomista, 39 (1929), pàgs. 60-81.
  • Vicente Beltrán de Heredia, «Vindicando la memoria del maestro fray Domingo Báñez», La Ciencia Tomista, 40 (1929), pàgs. 312-322.
  • Vicente Beltrán de Heredia, «El maestro Domingo Báñez», La Ciencia Tomista, 47 (1933), pàgs. 26-39 i 162-179.
  • Vicente Beltrán de Heredia, Domingo Báñez, en Enciclopedia de la Cultura Española, Madrid 1963, vol. I.
  • Vicente Beltrán de Heredia, Domingo Báñez y las controversias sobre la gracia. Textos y documentos, CSIC, Salamanca 1968.
  • Vicente Beltrán de Heredia, Miscelánea Beltrán de Heredia, Publicaciones Universidad de Salamanca.
  • A. Carrión, «Los maestros Vitoria, Báñez y Ledesma hablan sobre la conquista y evangelización de las Indias», La Ciencia Tomista, 42 (1930), pàgs. 47-57.
  • V. D. Carro, «De Pedro de Soto a Domingo Báñez», La Ciencia Tomista, 37 (1928), pàgs. 145-178.
  • Gonzalo Díaz Díaz, «Báñez», Hombres y documentos de la Filosofía española, CSIC, Madrid 1980, vol. I, pàgs. 494-498.
  • J. Esperabe de Arteaga, «El derecho de gentes en las obras de Fray Domingo Báñez», Anuario de la Asociación Francisco de Vitoria, 5 (1932-33), pàgs. 115-170.
  • J. Esperabe de Arteaga, El derecho de gentes en las obras de fray Domingo Báñez, Imprenta La Rafa, Madrid 1934.
  • José A. García Cuadrado, La luz del intelecto agente. Estudio desde la metafísica de Báñez, Eunsa, Pamplona 1998.
  • José A. García Cuadrado, «La obra filosófica y teológica de Domingo Báñez (1528-1604)», Anuario de Historia de la Iglesia, 7 (1998), pàgs. 209-227.
  • R. Garrigou-Lagrange, «De comoedia banneziana et recenty sincretismo», Angelicum, 23 (1946), pàgs. 3-29.
  • Lucas Gutiérrez Vega, «Domingo Báñez, filósofo existencial», Estudios Filosóficos, 1964, pàgs. 83-114.
  • R. Hernández, «Báñez», Diccionario de Historia Eclesiástica de España, CSIC, Madrid 1972, vol. I, pàgs. 182-183.
  • R. Hernández, «El famoso parecer de Domingo Báñez sobre la enseñanza de la metafísica en Salamanca», Estudios Filosóficos, 25 (1976), pàgs. 3-16.
  • R. Hernández, «La doctrina americanista de Domingo Báñez», Ciencia Tomista, 116 (1989), pàgs. 235-269.
  • A. Huarte, «Estudios de investigación histórica. El P. Maestro Báñez y Fray A. de Mendoza», La Basílica Teresiana, 3 (1917), pàgs. 18-22 y 42-46.
  • L. A. Kennedy, «Un nuevo comentario de Domingo Báñez: Codex Ottobani 1055, ff, 55r-101v», Archivo Teológico Granadino, 36 (1973), pàgs. 145-182.
  • M. Lepée, Báñez et Sainte Thérèse, Desclée, Paris 1947.
  • B. S. Llamzon, «Supposital and Accidental Esse: A Study in Báñez», The New Scholasticism, 39 (1965), pàgs. 170-188.
  • Luis Martínez Roldán, La fundamentación normativa en Domingo Báñez, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Oviedo, Oviedo 1977.
  • M. Midali, Corpus Christi Mysticum apud Dominicum Báñez eiusque fontes, Librería Editrice dell'Università Gregoriana, Analecta Gregoriana, Roma 1962.
  • Vicente Muñoz Delgado, «Domingo Báñez y las Súmulas en Salamanca a fines del siglo XVI», Estudios Filosóficos, 21 (1965), pàgs. 3-20.
  • W. R. O'Connor, «Molina and Báñez as interpreters of St. Thomas», The New Scholasticism, 21 (1947), pàgs. 243-249.
  • Marcelino Ocaña García, Molinismo y libertad, Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Córdoba, 2000.
  • Thomas de Regnon, S. J., Bañes et Molina. Histoire, doctrines, critique, metaphisique, Paris 1883.
  • Thomas de Regnon, S. J., Bannesianisme et Molinisme, Paris 1890.
  • José Sagüés, S. J., «¿Crisis en el bañecianismo?», Estudios Eclesiásticos, 86 (1948), pàgs. 699-749.
  • José Sagüés, S. J., «La suerte del bañecianismo y del molinismo», Miscelánea Comillas, 34-35 (1960), pàgs. 393-431.
  • A. Scheib, «Zur Evidenzauffassung bei Domingo Bañes», Archiv für Geschichte der Philosophie, 75 (1993), pàgs. 340-344.
  • José Simón Díaz, «Báñez», Bibliografía de la Literatura Hispánica, CSIC, Madrid 1973 (2ª ed.), vol. VI, pàgs. 281-283.

Referències modifica

  1. ↑ Santidrián, Pedro R. Diccionario breve de pensadores cristianos (en castellà). Estella: Verbo Divino, 1991, p. 48. ISBN 9788471517241. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Domingo Báñez
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Domingo_Báñez&oldid=32850019»