Dominic Keown

filòleg i professor universitari catalanista i hispanista irlandès

Dominic Keown (Manchester, 1954) és un hispanista i catalanista irlandès.[1]

Infotaula de personaDominic Keown

Dominic Keown, a la dreta (2018, València) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1954 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Manchester (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCatalà, lingüística i filologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhispanista, filòleg, lingüista, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata

Nascut a la ciutat de Manchester, va assistir a la Cardinal Langley School, una escola de secundària i catòlica a Middleton, el Gran Manchester. Posteriorment, estudià català i espanyol a la Universitat de Sheffield i a l'hora d'escollir una ciutat de l'estat per fer un curs, escollí Manresa, el Bages. A aquesta ciutat, va començar a aprendre català i a descobrir la seva llengua i cultura. Es doctorà el 1984 amb la tesi de l'Avantguardisme a Catalunya. Posteriorment ha estat professor a la Universitat de Liverpool i a la de Bath. Actualment és senior lecturer d'estudis de Català al Fitzwilliam College de la Universitat de Cambridge, on ha estat director d'estudis de llengües modernes i medievals des del 1996.[2][3]

Especialitzat en la cultura ibèrica contemporània, i especialment en l'avantguarda catalana i en autors valencians, ha editat i traduït Salvat-Papasseit (1982; 2005), Ausiàs March (3 vols: 1986; 1989; 1993), Valle-Inclán (1991) i Joan Fuster (1992; 2006). Ha escrit també sobre cinema espanyol, amb atenció especial a Buñuel, Berlanga, Monleón i Bigas Luna. Els seus interessos s'estenen a la interfície entre la creativitat catalana i l'espanyola, els temes transnacionals en la producció cultural de Catalunya i la fractura metacrítica entre hispanisme i estudis ibèrics.[4]

Ha estat president de l'Anglo-Catalan Society (1997-2002) i és redactor en cap del Journal of Catalan Studies d'ençà del 1998, i de les Occasional Publications de l'ACS, d'ençà del 2002.[1][4]

Obres modifica

  • Sobre la poesia catalana contemporània, València: Tres i Quatre, 1996.
  • Polifonia de la subversió: la veu col·lectiva de Vicent Andrés Estellés, València: Tàndem, 2000.
  • The Liberating Instinct in the Catalan Literary Tradition, 2002.
  • A Companion to Catalan Culture, London: Tamesis Books, 2011.
  • After the Classics: the selected verse of Vicent Andrés Estellés (en col·laboració amb Tom Owen), Amsterdam: John Benjamins, 2013.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Dominic Keown | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
  2. «Professor Dominic Keown | Fitzwilliam College Cambridge». [Consulta: 16 abril 2020].
  3. Pons, Pere Antoni. «Dominic Keown: "A Cambridge xoca que els polítics espanyols neguin la unitat de la llengua"». Arabalears, 15-03-2019. [Consulta: 16 abril 2020].
  4. 4,0 4,1 «Professor Dominic Keown». University of Cambridge. Faculty of Modern and Medieval Languages and Linguistic. [Consulta: 31 maig 2020].