Domní de Larisa
Domní de Larisa (grec antic: Δομνίνος ο Λαρισσαίος) (Larisa de Síria, c. 420 - c. 480) fou un matemàtic i filòsof grec del segle v.
| Nom original | (grc) Δομνίνος ο Λαρισσαίος  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (grc) Δομνίνος c. 420 Larisa de Síria (Imperi Romà d'Orient) |
| Mort | c. 480 (59/60 anys) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia i matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic, filòsof |
Vida modifica
Nascut a Larisa de Síria (ciutat sovint confosa amb Laodicea), es va traslladar de jove a estudiar a l'Acadèmia d'Atenes, on fou deixeble de Sirià d'Alexandria, i company d'estudis de Procle, amb qui no s'entenia gens bé.[1] Quan Procle va ser nomenat successor de Sirià com a director de l'Acadèmia, Domní va tornar a la seva terra.[2]
Damasci diu que era competent en matemàtiques però superficial en altres temes filosòfics. Aquesta opinió confirma la rivalitat dels darrers neoplatònics (com el mateix Procle) contra Domní.[3]
Obra modifica
Es coneixen dues obres seves. La més important es titula Eγχειρίδιον ἀριθμητικής είσαγωγής (Manual introductori a l'Aritmètica).[4] Es tracta d'un manual molt didàctic (però molt senzill) presentant els elements d'aritmètica que havien estat explicats per Nicòmac de Gerasa, Teó d'Alexandria, Euclides, etc. La seva única originalitat resideix en el fet que representa una tímida reacció contra l'aritmètica neoplatònica (sobretot la de Nicòmac), que havia volgut revestir els nombres de propietats metafísiques, retornant a les més abstractes idees d'Euclides.[5] Però aquesta interpretació,[6] deguda principalment a Paul Tannery, ha estat recentment qüestionada com infundada.[7]
Les altres obres seves que es conserven son un petit volum titulat Πώς έστι λόγον έк λόγον άϕελείν (Com extreure un ratio d'un altre ratio)[8] i un altre amb el títol de Scholia Nicomachus.[9]
Referències modifica
- ↑ García Bazán, 2005, p. 16.
- ↑ Brown, 2000, p. 83.
- ↑ Brown, 2000, p. 84.
- ↑ Riedlberger, 2013, p. 1 i ss.
- ↑ Brown, 2000, p. 85.
- ↑ Romano, 2000, p. 16.
- ↑ O'Meara, 2013, p. 288.
- ↑ Brown, 2000, p. 86.
- ↑ Gören, 2014, p. 288.
Bibliografia modifica
- Brown, Peter «The Manual of Domninus» (en anglès). The Harvard Review of Philosophy, Vol VIII, 2000, pàg. 82-100. Arxivat de l'original el 2015-01-13 [Consulta: 4 agost 2013].
- García Bazán, Francisco. La concepción pitagórica del número y sus proyecciones (en castellà). Buenos Aires: Editorial Biblos, 2005. ISBN 950-786-459-8.
- Gören, Erman «Review: Peter Riedlberger, Domninus Larissaeus, Encheridion» (en anglès). Exemplaria Classica, Vol. 18, 2014, pàg. 287292. ISSN: 1699-3225.
- O'Meara, Dominic «Review: Peter Riedlberger, Domninus Larissaeus, Encheridion» (en anglès). Aestomatio: Sources and Studies in History of Science, Vol. 10, 2013, pàg. 288-292. DOI: 10.33137/aestimatio.v10i0.26042. ISSN: 1549-4470.
- Riedlberger, Peter. Domninus Larissaeus: Encheiridion and Spurious Works (en anglès). Fabrizio Serra editore, 2013. ISBN 9788862275682.
- Romano, Francesco. Domnino di Larissa: la svolta impossibile della filosofia matematica neoplatonica (en italià). CUECM, 2000.
Enllaços externs modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Domní de Larisa» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Bulmer-Thomas, Ivor. «Domninus of Larissa» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 21 juliol 2013].