Dudley Pound
L'Almirall de la Flota Sir Alfred Dudley Pickman Rogers Pound GCB OM GCVO RN (29 d'agost de 1877 - 21 d'octubre de 1943) va ser un oficial naval britànic, que serví com a Primer Lord del Mar, el cap professional de la Royal Navy entre juny de 1939 i setembre de 1943.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 agost 1877 illa de Wight (Anglaterra) |
| Mort | 21 octubre 1943 (66 anys) Royal Masonic Hospital (Anglaterra) (en)  |
 Primer Lord del Mar | |
| 12 juny 1939 – 15 octubre 1943 ← Roger Backhouse – Andrew Browne Cunningham → | |
| Activitat | |
| Ocupació | oficial naval |
| Activitat | 1891 – 1943 |
| Carrera militar | |
| Lleialtat |  Regne Unit |
| Branca militar |  Royal Navy |
| Rang militar |  Almirall de la Flota |
| Comandant de (OBSOLET) | Flota de la Mediterrània Primer Lord del Mar |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial Segona Guerra Mundial |
| Família | |
| Cònjuge | valor desconegut (1908–) |
| Mare | Elizabeth Pickman Pound (en) |
Premis | |
 | |
Biografia modifica
Pound va néixer a l'illa de Wight. El seu pare era un procurador de tribunals educat a Eton College, i la seva mare era de procedència nord-americana. Pound mantingué una estreta relació amb la seva mare.
modifica
El 1891, Pound ingressà a la Royal Navy com a cadet. Avançà ràpidament, i el 1916 ja era capità, al comandament del cuirassat HMS Colossus. Participà en la batalla de Jutlàndia amb un notable èxit, perquè enfonsà dos creuers alemanys, danyà dos destructors i esquivà cinc torpedes.
Període d'entreguerres modifica
Pound va ser destinat a la planificació naval immediatament després de la guerra, arribant a ser director de la divisió de planificació el 1922. En acabar-se la dècada dels 20, mentre que l'almirall Keyes va ser comandant en cap de la Flota de la Mediterrània, Pound en va ser el cap d'estat major. El 1936, Pound va ser nomenat Comandant en Cap de la Flota de la Mediterrània, on va servir fins al 1939.
Primer Lord del Mar modifica
El 31 de juliol de 1939, Sir Dudley Pound va ser nomenat Primer Lord del Mar. La seva salut ja era fràgil en aquells moments, però tampoc cap altre de la resta d'almiralls experimentats gaudia de bona salut. Un oficial mèdic naval era conscient que estava començant a desenvolupar un tumor cerebral, però no n'informà l'Almirallat. Pound també patí degeneració al costat, la qual cosa li impedia dormir, fent que dormités a les reunions.[1]
En aquells moments hi havia opinions molt dividides cap a Pound. El seu estat major considerava que treballar amb ell era molt senzill; però els almiralls i comandants en alta mar l'acusaven d'una conducció errònia, i hi va haver diverses topades serioses amb l'Almirall John Tovey, el comandant de la Flota d'Aigües Nacionals.[2] Churchill, que havia treballat amb ell des de setembre de 1939, considerava que era molt senzill dominar-lo. Potser el major èxit de Pound va ser la seva triomfant campanya contra l'activitat submarina alemanya i la victòria a la batalla de l'Atlàntic. La seva decisió més criticada va ser ordenar la dispersió del Comboi PQ-17.
El juliol del 1943, la seva esposa va morir. Llavors ja era evident que la seva salut s'estava deteriorant, i després de patir dos infarts va dimitir formalment el 5 d'octubre de 1943. Va morir el 21 d'octubre de 1943, i després d'un funeral a l'abadia de Westminster, les seves cendres, juntament amb les de la seva esposa, van ser llençades al mar.
Historial Militar i Honors[3] modifica
Dates de Promoció modifica
Guardiamarina - 1891
Sotstinent - ?
Tinent - ?
Comandant - 30/06/1909
Capità - 31/12/1914
Contraalmirall - 01/03/1926
Vicealmirall - 15/05/1930
Almirall - 16/01/1935
Almirall de la Flota - 31/07/1939
Condecoracions modifica
Gran Creu de l'Orde del Bany - 1939
- Comandant de l'Orde del Bany – 1933
- Company de l'Orde del Bany – 1919
Orde del Mèrit – 03/09/1943
Gran Creu del Reial Orde Victorià – 1937
1 Menció als Despatxos – 15/09/1916 (per la Batalla de Jutlàndia)
Estrella de 1914
Medalla Britànica de la Guerra 1914-20
Medalla de la Victòria 1914-1918
Estrella de 1939-45
Estrella de l'Atlàntic
Medalla de la Guerra 1939-1945
Gran Creu del Reial Orde Noruec de Sant Olaf – 13/10/1942
Orde Polònia Restituta – 22/12/1942
Oficial de la Legió d'Honor (França)
Orde del Sol Naixent, Raigs d'Or i Insígnia de Coll (3a classe) (Japó)
Medalla del Servei Distingit a la Marina (Estats Units)
.svg){kind=small}
| Precedit per: Sir Roger Backhouse |
Primer Lord del Mar 1939 – 1943 |
Succeït per: Sir Andrew Cunningham |
| Precedit per: Hon. Sir Reginald Drax |
Primer Aide-de-Camp Naval 1941–1943 |
Succeït per: Sir Percy Noble |
| Precedit per: Sir William Fisher |
Comandant de la Flota de la Mediterrània 20 de març de 1936 – 31 de maig de 1939 |
Succeït per: Almirall Sir Andrew Cunningham |
Referències modifica
- ↑ Ludovic Kennedy: Pursuit: The Sinking of the Bismarck
- ↑ ibid.
- ↑ http://www.unithistories.com/officers/RN_officersP2.html
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dudley Pound |
- Stephen Roskill: Churchill and the Admirals
- Stephen Roskill: The War at Sea (UK Official History)
- Stephen Roskill Naval Policy Between the Wars
- Corelli Barnett: Engage the Enemy More Closely
- Malcolm H. Murfett: The First Sea Lords from Fisher to Mountbatten
- Heathcote, T. A. (2002). The British Admirals of the Fleet 1734 - 1995. Pen & Sword Ltd. ISBN 0 85052 835 6
- Career history Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.
- David Irving: Und Deutschlands Städte starben nicht: Köln [And the German towns have not died: Cologne], 1964, p. 21-44 (a llegir amb compte, perquè l'operació Barbarossa no apareix al llibre)