Eboric
Eboric va ser rei dels sueus des del 583 al 584. El 583 succeí el seu pare Miró, i segons Gregori de Tours[1] va signar un tractat amb Leovigild. Se suposa segons aquest el rei sueu seguiria essent vassall del rei visigot. Vers l'any 584 va ser destronat pel seu cunyat Andeca (Odiacca) i tancat en un monestir, es creu que l'aixecament seria una reacció a la política portada per Eboric i el seu pare d'aliança amb el regne visigot. Leovigild va reaccionar, i el 585, i mentre el seu fill Recared portava la guerra contra Borgonya va envair el Regne dels sueus, va devastar la Gal·lècia, i va capturar Andeca. Després de tonsurar-lo, fet que l'inhabilitava per regnar, el va exiliar a Pax Iulia (l'actual Beja). A més a més va aprofitar per destruir les naus borgonyones que realitzaven intercanvis comercials amb els sueus. El tresor real sueu també va ser capturat, i la Gallaecia va passar a ser possessió visigoda. Un cop, Leovigild, va abandonar la regió els sueus es van aixecar i van aclamar com a rei un noble anomenat Malaric. Però la rebel·lió va ser sufocada per les forces visigodes poc després, sense la intervenció reial.
King of the Suebi (en)  | |
|---|---|
| 583 – 584 ← Miró – Andeca →  | |
| Activitat | |
| Activitat | ? – 584 |
| Família | |
| Pare | Miró |
Referències modifica
- ↑ Fouracre, Paul; McKitterick, Rosamond. The New Cambridge Medieval History (en anglès). Cambridge University Press, 2005, p. vol.1, p.189. ISBN 0521362911.
| Precedit per: Miró |
Rei Sueu 583- 584 |
Succeït per: Andeca |