Eccard de Mâcon
Eccard (nascut vers 810/815, mort vers 876/877), fou un comte procedent de la família carolíngia dels Nibelúngides. Senyor de Perrecy, fou comte de Chalon de 863 a 877 i comte de Mâcon (i segons algunes fonts com Settipani, també comte d'Autun) de 873 a 877. Era fill de Khildebrand III, comte d'Autun, i de Dunna.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  valor desconegut |
| Mort | 876 valor desconegut |
| Sepultura | Districte de Nevers |
| Activitat | |
| Ocupació | feudatari |
| Altres | |
| Títol | Comte d'Autun (873–876) Comte de Mâcon (873–876) Comte de Chalon (863–876) |
| Família | Nibelúngides |
| Cònjuge | Albegundis Richilde d'Amiens |
| Pare | Khildebrand III |
| Germans | Bernard, Teodoric el Tresorer i Ada |
 | |
Biografia modifica
Apareix en diplomes del 836 i 839 on l'emperador Lluís I el Pietós i el seu fill el rei Pipí I d'Aquitània, el qualifiquen de fidel. Hereta el Perrecy cap a 838, dels quals va fer confirmar la possessió per Pipí i després per Lluís el Pietós,[1] però que li serà discutit cap al 875 per Wulfhard, abat de Fleury.[2] Fou també encarregat del bosc de Marnay, al Morvois.[3]
El 858 participa en la revolta dels grans del regne contra Carles II el Calb, però sembla que va tornar a entrar en gràcia reial, ja que aquest darrer el va investir el 863 amb el comtat de Chalon. El 873, el fill del rei Lluís II de França, com a rei d'Aquitània, que li va confiar els comtats d'Autun i de Mâcon.[1][4] Sembla no obstant que Bernat Plantapilosa tenia el comtat d'Autun el 873 i era conseller del rei. En la reorganització de comtats feta el 876 per Carles el Calb el comtat d'Autun va passar a Bernat de Gòtia perquè Bernat Plantapilosa havia estat fet presoner per Lluís III el Jove de Germània (876-882) a la batalla d'Andernach el 8 d'octubre del 876 i restava encara engarjolat.
El seu testament s'ha conservat fins als nostres dies i ens informa entre altres, del contingut de la seva biblioteca,[5] així com dels animals que posseïa per a la caça (gossos, esparvers, falcons).[3] A la seva mort, el 877, Bosó de Provença, probablement nebot de la seva esposa, el va succeir com a comte de Mâcon i de Chalon. La situació a Autun és discutida.
Matrimonis modifica
Es va casar en primeres noces amb Albegundi, de la qual no se sap gaire cosa.[6]
Es casa de nou vers el 863 amb Riquilda, filla probable de Ricard II, comte d'Amiens, i per tant probable germana de Bivi de Gorze i tia probable de Bosó de Provença, futur rei de Provença, de Ricard el Justicier, duc de Borgonya, i de Riquilda de Provença, segona dona de Carles el Calb.[6]
No va tenir posteritat de cap d'aquests matrimonis.[6]
Notes i referències modifica
Bibliografia modifica
- Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, Hachette, col. «Pluriel», 1983 (reimpr. 1997), 490 p. (ISBN 2-01-278851-3)
- Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)
- Régine Le Jan, Femmes, pouvoir et société dans le haut Moyen Âge, Picard, 2001 (ISBN 2-7084-0620-5)