Segons el Fons Monetari Internacional i els llibres publicats per la CIA, l'economia del Salvador està situada pel que fa a l'Amèrica Central en el tercer lloc, després de Costa Rica i Guatemala.[1] El Salvador va ser el primer país a ratificar el Tractat de Lliure Comerç entre els Estats Units, Centreamèrica i la República Dominicana el 2006. El tractat, conegut com a DR-CAFTA, va impulsar les exportacions d'aliments, sucre i etanol, i va donar suport a la inversió en el sector de manufactura de roba. Actualment, l'economia està més orientada cap a la manufactura i els serveis, en comptes de l'agricultura (cultiu del cafè). Les seves principals indústries són la d'aliments i begudes, productes del petroli, tabac, productes químics, tèxtils i mobles.[2]
Economia d'El Salvador |
| Moneda | Dòlar dels Estats Units |
|---|
| Organitzacions comercials | OMC, DR-CAFTA |
|---|
|
| PIB nominal | 24.805.439.600 $  (2017) |
|---|
| PIB (en PPP) | 43,98 miliards (2010) |
|---|
| Rànquing PIB | 95è (2010) |
|---|
| Taxa del PIB | 1,2% (2010) |
|---|
| PIB per càpita | 7.300 (2010) |
|---|
| PIB (PPP) per càpita | 8.023,049 dòlars Geary-Khamis (2017) |
|---|
| PIB per sector | agricultura 11%, indústria 29,1%, comerç e serveis 59,9% (2010) |
|---|
| Inflació | 0,8% (2010) |
|---|
| Taxa de creixement real | 2,4 % (2016) |
|---|
| Població sota el llindar de pobresa | 30,7% (2009) |
|---|
| Força laboral | 2,94 milions (2010) |
|---|
| Ocupació laboral per sector | agricultura 19%, indústria 23%, comerç e serveis 58% (2006) |
|---|
| Taxa d'atur | 7% (2010) |
|---|
| Indústries principals | processament d'aliments, begudes, petroli, productes químics, fertilitzants, tèxtils, mobles, metalls lleugers |
|---|
|
| Exportacions
|
4 377 milions (2010)
|
| Productes d'exportació
|
productes de maquiladoras, cafè, sucre, tèxtils i robas, or, etanol, productes químics, electricitat, manufacturats de ferro i acer
|
| Socis principals
|
Estats Units 43,86%, Guatemala 13,92%, Hondures 13,22%, Nicaragua 5,65% (2009)
| |
| Importacions
|
7 980 milions (2010)
|
| Productes d'importació
|
matèries primeres, béns de consum, béns de capital, combustibles, aliments, petroli, electricitat
|
| Socis principals
|
Estats Units 29,79%, Mèxic 10,26%, Guatemala 9,7%, República Popular de la Xina 4,5%, Hondures 4,4% (2009)
| |
|
| Deute extern | 11,45 miliards (2010) |
|---|
| Ingressos | 3 894 milions (2010) |
|---|
| Despeses | 4 915 milions (2010) |
|---|
| Reserves totals | 3.567.268.275 $ (2017) |
|---|
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)
|
El Salvador va buscar promoure un ambient favorable al lliure comerç i a les inversions, i a més va realitzar un procés de privatitzacions que es va estendre a les telecomunicacions, generació d'electricitat, bancs i fons de pensió.[2]
L'economia salvadorenca ha experimentat una mescla de resultats durant els successius governs del partit Arena en les iniciatives del mercat lliure i el model de gerència fiscal que inclouen la privatització del sistema d'activitats bancàries, les telecomunicacions, les pensions públiques, la distribució elèctrica, i una part de la generació elèctrica, reducció dels aranzels, eliminació dels controls de preus i una aplicació millorada dels drets de propietat intel·lectual. El PIB ha estat creixent en un pas constant però modest després de la signatura dels Acords de Pau el 1992, en un ambient de l'estabilitat macroeconòmica. Un problema que El Salvador enfronta és la desigualtat econòmica de la distribució de guanys personals. El 1999, la cinquena part més rica de la població va rebre el 45% del guany del país, mentre que la cinquena part més pobra va rebre només el 5,6%.
Enllaços externs
modifica
(2017) 