Economia d'Indonèsia
Indonèsia ha resistit a la crisi financera global de manera relativament tranquil·la, a causa del motor principal del seu creixement econòmic ser el consum intern. La creixent inversió econòmica realitzada tant per inversors locals com per estrangers, també ajuda a mantenir el sòlid creixement. Malgrat el creixement de l'economia haver caigut dels més del 6% el 2007 i 2008 pels 4,5% el 2009, el 2010 va tornar al nivell dels 6%.[1]
 | |||||||
| Moneda | Rupia d'Indonèsia | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Organitzacions comercials | OMC, Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic, Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic | ||||||
| Estadístiques | |||||||
| PIB nominal | 1.015.539.017.536,5 $  (2017) | ||||||
| PIB (en PPP) | 2 839 miliards (2015) | ||||||
| Rànquing PIB | 9è (2015) | ||||||
| Taxa del PIB | 4,7% (2015) | ||||||
| PIB per càpita | 11 300 (2015) | ||||||
| PIB (PPP) per càpita | 12.309,626 dòlars Geary-Khamis (2017) | ||||||
| PIB per sector | agricultura 13,6%, indústria 42.8%, serveis 43,6% (2015) | ||||||
| Inflació | 6.7% (2015) | ||||||
| Taxa de creixement real | 5 % (2016) | ||||||
| Població sota el llindar de pobresa | 11,3% (2014) | ||||||
| Força laboral | 122.400.000 (2015) | ||||||
| Ocupació laboral per sector | agricultura 38.9%, indústria 22,2%, serveis 47,9% (2012) | ||||||
| Taxa d'atur | 5.5% (2015) | ||||||
| Indústries principals | petroli i gas natural, tèxtils, automòbils, electrodomèstics, robes, calçats, mineria, ciment, utensilis mèdics, artesania, fertilitzants químics, productes de fusta, cautxú, aliments processats, joieria, turisme | ||||||
| Socis comercials | |||||||
| |||||||
| |||||||
| Finances públiques | |||||||
| Deute extern | 293.2 miliards (2015) | ||||||
| Ingressos | 123.3 miliards (2015) | ||||||
| Despeses | 142.8 miliards (2015) | ||||||
| Reserves totals | 130.215.330.382 $ (2017) | ||||||
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |||||||
El país és un dels primers països exportadors de petroli, estany i cautxú del món, la major part de la seva població continua vinculada a l'agricultura de subsistència, a la pesca i a l'explotació forestal. Els negocis o les empreses industrials en mans d'indonesis han estat tradicionalment pocs, i la producció se centrava en articles per a l'exportació. Al començament de la dècada de 1960, el govern, per corregir el balanç d'una economia colonial, va nacionalitzar les empreses estrangeres. Amb les polítiques d'estabilització governamentals i amb grans summes de diners procedents de les ajudes de l'exterior, l'economia indonèsia, que gairebé va caure en la fallida abans de 1966, va començar a mostrar símptomes d'una forta recuperació.
El 2011 el govern indonesi confronta els desafiaments de millorar la infraestructura del país i al mateix temps atendre les preocupacions de preservació del medi ambient, particularment de les selves del país.[1]
Explotació forestal i pesca modifica
Gairebé dos terços de la superfície d'Indonèsia estan coberts per bosc i selva, especialment en Borneo, Sumatra i en l'est d'Indonèsia. Gairebé totes les zones de bosc són propietats de l'Estat. La producció de fusta en brut va aconseguir els 173,6 milions de m³ anuals a la fi de la dècada de 1980. A més de les fustes amb valor industrial, es van produir en quantitats significatives fustes de teca, banús, bambú i trencada. Indonèsia és el primer exportador mundial de xapa de fusta o contraxapat.
El peix té una importància vital en la dieta, i gran part de la captura anual es deu als qui pesquen a temps parcial com a mitjà de subsistència. A la fi de la dècada de 1980 la captura de peixos marins va ser de 2 milions de t i la pesca fluvial va produir aproximadament 638.000. Les principals espècies capturades són carpes, tonyina, verat, sorell, sardines i gambetes.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Economia d'Indonèsia |
- ↑ 1,0 1,1 CIA. «The World Factbook». Arxivat de l'original el 2008-12-10. [Consulta: 15 febrer 2016].