Economia de Salomó

L'economia de Salomó depèn de l'agricultura, la pesca, i la silvicultura per al seu sosteniment. La majoria dels productes manufacturats i el petroli s'han d'importar. Les illes són riques en matèries primeres minerals tals com plom, zinc, níquel, i or.[1]

Infotaula economia paísEconomia de Salomó
MonedaDòlar de Salomó
Organitzacions comercialsOMC, SPARTECA
Estadístiques
PIB nominal1.303.453.616,1197 $ Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
PIB (en PPP)1 922 milions (2012)
Rànquing PIB193è (2012)
Taxa del PIB7,4% (2012)
PIB per càpita3 400 (2012)
PIB (PPP) per càpita2.426,923 dòlars Geary-Khamis Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
PIB per sectoragricultura 33,4%, indústria 9,3%, comerç i serveis 57,4% (2012)
Inflació6,3% (2007)
Taxa de creixement real3,2 % Modifica el valor a Wikidata (2016) Modifica el valor a Wikidata
Població sota el llindar de pobresasense informació
Força laboral202.500 (2007)
Ocupació laboral per sectoragricultura 75%, indústria 5%, comerç i serveis 20% (2000)
Taxa d'atursense informació
Indústries principalspesca (tonyina), mineria, fusta
Socis comercials
Exportacions 226,5 milions (2010)
Productes d'exportació fusta, peix, copra, oli de palma, cacau
Socis principals Xina 50,8%, Corea del Sud 7%, Tailàndia 6,5%, Japó 5,7%, Filipines 4,3% (2007)
Importacions 360,3 milions (2010)
Socis principals Singapur 28,2%, Austràlia 25,4%, Japó 4,6%, Nova Zelanda 4,5%, Fidji 4% (2007)
Finances públiques
Deute externUS$ 166 milions (2004)
Ingressos339,7 milions (2012)
Despeses285,4 milions (2012)
Reserves totals574.230.569 $ Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

Història modifica

Fins al 1998, quan els preus mundials de la fusta tropical van caure bruscament, la fusta va ser el principal producte d'exportació de les Illes Salomó. En els darrers anys, els boscos de les illes Salomó han estat perillosament sobreexplotats.

Les Illes Salomó van ser especialment afectades per la crisi financera asiàtica fins i tot abans de la violència ètnica del juny del 2000. El Banc Asiàtic de Desenvolupament estima que la caiguda del mercat de la fusta tropical va reduir el PIB de les Illes Salomó entre un 15% i un 25%. Es van perdre aproximadament la meitat de tots els llocs de treball a la indústria de la fusta. El govern va dir que reformarà les polítiques de recol·lecció de fusta amb l'objectiu de reprendre l'explotació forestal d'una manera més sostenible.

Arran de la violència ètnica del juny de 2000, les exportacions d'oli de palma i d'or van cessar, mentre que les exportacions de fusta van caure.

Turisme modifica

El 2017, les Illes Salomó van ser un dels països menys visitats del món, amb només 26.000 turistes. Els ingressos turístics el 2016 i el 2017 van ser d'uns 1,6 milions de dòlars internacionals. El turisme és una indústria de serveis potencialment important, però el creixement es veu obstaculitzat per la manca d'infraestructures, les limitacions del transport i els problemes de seguretat. El busseig i la història de la Segona Guerra Mundial són dues atraccions turístiques principals.

Referències modifica

  1. CIA. «The World Factbook». Arxivat de l'original el 2016-05-27. [Consulta: 23 abril 2013].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Economia de Salomó