L'ecumene és el conjunt del món conegut per una cultura. Generalment es distingeix com aquella porció de la Terra permanentment habitada, en contraposició a l'anecumene o àrees inhabitades o temporalment ocupades.

Reconstrucció del mapa de l'ecumene d'Heròdot, circa 450 aC

Durant el període hel·lenístic, l'ecumene feia referència a la part de la Terra que era habitada, ja fos per tota la humanitat o només per un subconjunt d'aquesta. Sovint es referia a les terres habitades pels grecs, excloent les que eren ocupades pels bàrbars.

En el koiné de l'Imperi Romà i el Nou Testament, ecumene significa literalment «món», però en general s'entenia que feia referència al món romà.

Els romans d'Orient utilitzaven el terme ecumene per referir-se al món civilitzat (vegeu també Concili ecumènic). El concepte subjacent al títol de Patriarca ecumènic que se li dona al Patriarca de Constantinoble, així com al procés de l'ecumenisme.

Ecumene en el cristianisme modifica

A l'Epístola als hebreus 2:5, oikoumenen ten mellousan fa referència al futur regne de Crist ("el món futur"): "Perquè no va subjectar als àngels el món futur, sobre el qual estem parlant".

Ecumene en la ficció modifica

Vegeu també modifica