Edith M. Flanigen
Edith Marie Flanigen (Buffalo, Nova York, 28 de gener de 1929) és una química americana reconeguda per la seva feina sobre la síntesi de maragdes i zeolites i més tard pels tamisos moleculars a Union Carbide.[1][2][3]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 gener 1929 (95 anys) Buffalo (Nova York) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Estats Units |
| Formació | Universitat de Syracuse |
| Es coneix per | síntesi de maragdes i zeolites i més tard pels tamisos moleculars |
| Activitat | |
| Camp de treball | Química |
| Ocupació | química |
| Ocupador | D'Youville University (en)  Honeywell UOP (en) Union Carbide |
| Membre de | |
| Interessada en | Química inorgànica |
Premis
| |
Infànica i educació modifica
Edith Marie Flanigen i les seves dues germanes, Joan i Jane, es van iniciar en la química per la seva professora de l'escola secundària, la germana Mary. Les tres van anar a estudiar química a De Youville College sota la guia de Dorothea Fitzgerald, que va ser responsable de tots els seus cursos de química.[4] Edith Flanigen es graduà com a la millor estudiant.[5]
Joan i Edith estudiaren un mestratge en química a la Universitat de Syracuse. Flanigen rebé un mestratge en química-física inorgànica el 1952.[5]
Carrera modifica
El 1952, Edith Flanigen es va unir a la companyia Union Carbide.[6] El seu treball en un primer moment va ser la identificació, purificació i extracció de diferents polímers de silicona. El 1956 es va traslladar al grup que estudiava tamisos moleculars.[5] El 1973 va ser la primera dona a Union Carbide a ser nomenada Investigadora associada, i el 1986, Investigadora Superior. Es va traslladar a UOP (una aliança d'empreses entre Union Carbide i Allied Signal) el 1988, on va ser nomenada Investigadora Principal. Edith Flanigen va ser ascendida a socia de UOP el 1991. i se'n va retirar el 1994.[6]
Després de la seua carrera a l'UOP, i almenys fins a l'any 2004, Edith Flanigen estigué profesionalment activa, incloent els treballs com a consultora de UOP.[7] Al llarg dels 42 anys de carrera com a associada a Union Carbide, Edith Flanigen inventà més de 200 diferents substàncies sintètiques, fou autora o coautora de més de 36 publicacions, i registrà almenys 109 patents.[8]
Química modifica
El 1956 va començar a treballar en tamisos moleculars.[5] Els tamisos moleculars són compostos cristal·lins amb porus de mida molecular que poden filtrar o separar les substàncies molt complexes. Edith Flanigen va fer contribucions substancials al desenvolupament de productes de zeolita I (Faujasita), un tamís molecular específic per refinar petroli de manera eficient. Posteriorment la zeolita I va ser superada per la zeolita X. Quan es refina "petroli cru", cal separar-lo en diferents parts, o fraccions. La gasolina és una de les moltes fraccions que provenen de la refinació del petroli. Les zeolites de Flanigan s'utilitzen com a catalitzadors, una substància que millora les reaccions químiques. La zeolita I és un catalitzador que augmenta la quantitat de fracció de gasolina a partir del petroli, de manera que la refinació de petroli és més segura i productiva.[9]
A més del seu treball en tamisos moleculars, Flanigen també va co-inventar una maragda sintètica,[10] que Union Carbide va produir i vendre durant molts anys.[11]
Premis i reconeixements modifica
Flanigen ha estat guardonada amb molts premis i distincions. Va ser, per exemple, la primera dona a rebre la Medalla Perkin el 1992. També va ser inclosa en el Saló de la Fama d'Inventors Nacionals el 2004.[2]
El 2014 el Centre d'Investigació Cooperativa en la Universitat Humboldt de Berlín va crear el Premi Edith Flanigen, que s'atorga anualment a una científica destacada en la primera etapa de la seva carrera. El primer premi va ser concedit el 2014 a Natacha Krins per la seva feinaal Laboratoire de la Chimie Condensée de la Universitat de París.[12][13]
El 20 de novembre de 2014, el president Barack Obama va guardonar Edith Flanigen amb la Medalla Nacional de Tecnologia i Innovació per les seves contribucions a la ciència.[14]
Premis modifica
- 1991 Chemical Pioneer Award de l'American Institute of Chemists.[15]
- 1992 Medalla Perkin. Edith M. Flanigen és la primera dona a rebre la Medalla Perkin.
- 1993 Medalla Garvan–Olin.
- 2004 National Inventors Hall of Fame (NIHF).[2]
- 2004 Premi Lemelson MIT.[7]
- 2014 Medalla Nacional de Tecnologia i Innovació.[14]
Notes modifica
- ↑ Carey, Charles W.. American Inventors, Entrepreneurs, and Business Visionaries.. Nova York: Infobase Pub., 2002. ISBN 0816068836 [Consulta: 4 febrer 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Edith Flanigen». Arxivat de l'original el 29 de novembre 2014. [Consulta: 4 febrer 2015].
- ↑ Carey, Charles W. American Inventors, Entrepreneurs, and Business Visionaries (en anglès). Infobase Publishing, 2014-05-14, pàg. 125. ISBN 978-0-8160-6883-8.
- ↑ Orna, Mary (2009). ""Women Chemists in the National Inventors' Hall of Fame: Their remarkable lives and their award-winning research"". Pàg.53 Bulletin of the History of Chemistry 34 . (en anglés) [1] Consultat el 26 de març de 2016
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Engineering.com. "Edith Flanigen". Recuperado 5 Gener 2014. (en anglès) [2]Consutat 26 de març de 2016
- ↑ 6,0 6,1 Moriarty, Barbara. "Dr. Edith Marie Flanigen". The American Chemical Society, Chicago Section, Women Chemists Committee. Consultat 5 January 2014.
- ↑ 7,0 7,1 Lemelson-MIT (2004). "Edith Flanigen: 2004 Lemelson-MIT Lifetime Achievement Award Winner". MIT School of Engineering.
- ↑ Miller, Susan. «Syracuse University to present honorary degrees to nine individuals of exceptional achievement at Commencement May 11». SU News, 1 maig 2008 [Consulta: 5 gener 2014].
- ↑ NIHF. «Inventor Profile: Edith Flanigen». National Inventors Hall of Fame. [Consulta: 14 novembre 2014].
- ↑ Flanigen, Edith M.; Richard M. Barrer & Patrick J. Denny, "Molecular sieve adsorbents", publicat 22 de març de 1961, emitido Feb. 28, 1967 US 3306922[3]
- ↑ InventorOfTheWeek. «Inventor of the Week: Edith Flanigen». MIT School of Engineering. [Consulta: 10 gener 2014].
- ↑ The Edith Flanigen Award 2014. [4][Enllaç no actiu].Humbold University of Berlin. Consultat el 17 de gener de 2015.01.17
- ↑ «Bestowal of the Edith Flanigen Award 2014». Universitat Humboldt de Berlín. [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ 14,0 14,1 President Obama Presents the National Medals of Science & National Medals of Technology and Innovation. [5].The White House.20 Novembre 2014. Consultat gener de 2015
- ↑ Chemical Pioneer Award.American Institute of Chemists.[ http://www.theaic.org/award_winners/chem_pioneer.html#cpa60s]Consultat 30 Novembre 2015
Referències modifica
- Jackson, David «Obama honors nation's top scientists». USA Today, 03-10-2014.
- Orna, Mary «"Women Chemists in the National Inventors' Hall of Fame: Their remarkable lives and their award-winning research"». Bulletin of the History of Chemistry, 34, 1, 2009.
- Moriarty, Barbara. «Dr. Edith Marie Flanigen». The American Chemical Society, Chicago Section, Women Chemists Committee. Arxivat de l'original el 6 de gener 2014. [Consulta: 5 gener 2014].
- Engineering.com. «Edith Flanigen». [Consulta: 5 gener 2014].
- InventorOfTheWeek. «Inventor of the Week: Edith Flanigen». MIT School of Engineering. Arxivat de l'original el 15 d’abril 2003. [Consulta: 10 gener 2014].
- Lemelson-MIT. «Edith Flanigen: 2004 Lemelson-MIT Lifetime Achievement Award Winner». MIT School of Engineering, 2004. Arxivat de l'original el 3 d’agost 2004. [Consulta: 5 gener 2014].
- Marsh, Andrea C. «"Short List, In the Chemistry"». Syracuse University Magazine, 9, 2, 1992, pàg. 7.
- Miller, Susan «Syracuse University to present honorary degrees to nine individuals of exceptional achievement at Commencement May 11». SU News, 01-05-2008 [Consulta: 5 gener 2014]. Arxivat 6 de gener 2014 a Wayback Machine.
- NIHF. «Inventor Profile: Edith Flanigen». National Inventors Hall of Fame. Arxivat de l'original el 29 de novembre 2014. [Consulta: 14 novembre 2014].
- UOP. «Honeywell's UOP honors Avelino Corma at Edith M. Flanigen Honeywell invitational lecture in material science series». Honeywell UOP, 19-10-2012. [Consulta: 6 gener 2014].
- Molecular sieve adsorbents.
- Flux-melt method for growing single crystals having the structure of beryl.