Edom (Europa)

Per a altres significats, vegeu «Edom (desambiguació)».

Edom és la denominació hebrea emprada pels jueus en època medieval per designar els territoris cristians situats entre el Pirineu i Sefarad.

L'extensió i els límits d'aquests territoris no es coneixen amb precisió, si bé probablement aquests devien variar al llarg de l'edat mitjana a conseqüència de l'expansió dels cristians cap al sud de la península Ibèrica. Els jueus catalans consideraven que el sud del territori català era Sefarad, és a dir l'Àndalus. Els jueus andalusins, per la seva banda, entenien que Edom formava part de Tsarefat, això és, la terra dels francs.^[1]^[2]

Mira també modifica

Referències modifica

↑ Garcia-Arbós, Salvador «Els jueus catalans». Presència, 1985, 2010. Arxivat de l'original el 2013-12-17 [Consulta: 7 desembre 2013].
↑ Feliu, Eduard «Algunes puntualitzacions sobre diversos aspectes de la història dels jueus a la Catalunya medieval». Catalan Historical Review, 2009, pàg. 175-190. Arxivat de l'original el 2013-12-12. DOI: 10.2436/20.1000.01.31 [Consulta: 7 desembre 2013].

[1] Garcia-Arbós, Salvador «Els jueus catalans». Presència, 1985, 2010. Arxivat de l'original el 2013-12-17 [Consulta: 7 desembre 2013].

[2] Feliu, Eduard «Algunes puntualitzacions sobre diversos aspectes de la història dels jueus a la Catalunya medieval». Catalan Historical Review, 2009, pàg. 175-190. Arxivat de l'original el 2013-12-12. DOI: 10.2436/20.1000.01.31 [Consulta: 7 desembre 2013].

[1]

[2]