Edred
Edred (923 - 23 de novembre del 955) va ser el quart fill del rei d'Anglaterra Eduard el Vell, i va succeir el seu germà Edmund al tron l'any 946.
 Gravat d'Edred  | |
| Nom original | Ēadred Æðeling (anglès antic) |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 923 (Gregorià) Reialme de Wessex |
| Mort | 23 novembre 955 (Gregorià) (31/32 anys) Frome |
| Sepultura | Winchester |
| Monarca d'Anglaterra | |
| 946 – 23 novembre 955 (mort en el càrrec) ← Edmund el Magnífic – Eduí el Bell → | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme calcedoni |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Família | |
| Família | Casal de Wessex |
| Cònjuge | Elgiva de Shaftesbury Æthelflæd de Damerham |
| Pares | Eduard el Vell i Eadgifu de Kent |
| Germans | Edit de Wessex, Eadburh of Winchester (en)  , Odgiva de Wessex, Etelstan, Edmund el Magnífic, Etelweard, Edwin, son of Edward the Elder (en) , Edith of Polesworth (en) i Eadgifu (en) |
 | |
Regnat modifica
Va ser escollit com a rei per davant dels dos fills del seu germà Edmund, ja que els nobles van considerar que calia un home experimentat per comandar el regne en el context bèl·lic del moment. Va ser coronat a Kingston-upon-Thames el 16 d'agost del 946.[1][2]
Durant el seu regnat va combatre els vikings, aconseguint de posar la totalitat de Northúmbria sota el seu control l'any 948 en el marc de la progressiva expansió del regne de Wessex,[3] deposant Eric el Sanguinari, que havia estat rei a Noruega i s'havia establert a Northúmbria. Eric va aplegar un grup de guerrers el 952, va incendiar el monestir de Ripon i tenia intenció de continuar atacant però finalment moriria el 954 a mans d'Oswulf de Bamburgh a Stainmore, Westmorland, i acabant amb el regne viking de Jòrvik.[4] Els northúmbris van pagar una compensació al rei anglès per haver participar en l'atac.[5][6]
Durant els seus darrers anys Edred va patir una salut precària, fruit d'un problema digestiu.[7] Un cronista explica que per alimentar-se havia de xuclar el suc dels aliments, mastegar el que quedava i escopir-hi.[8] Va morir el 955 als 31 anys a Frome (Somerset), i va ser enterrat a Winchester.
Solter i sense descendència, el tron el va heretar el seu nebot Eduí.
Família modifica
Avantpassats modifica
| 16. Egbert de Wessex | ||||||||||||||||
| 8. Ethelwulf de Wessex | ||||||||||||||||
| 17. Redburga | ||||||||||||||||
| 4. Alfred el Gran | ||||||||||||||||
| 18. Oslac | ||||||||||||||||
| 9. Osburga | ||||||||||||||||
| 2. Eduard el Vell | ||||||||||||||||
| 10. Æthelred Mucil | ||||||||||||||||
| 5. Ealhswith | ||||||||||||||||
| 1. Eadred d'Anglaterra | ||||||||||||||||
| 6. Sigehelm, comte de Kent | ||||||||||||||||
| 3. Edgiva de Kent | ||||||||||||||||
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edred |
- ↑ Testament del rei Edred, S1515
- ↑ John de Worcester, Chronicon ex Chronicis, 946
- ↑ Crònica anglosaxona manuscrits D i E
- ↑ of Wendover, Roger. Flores Historiarum (en anglès). vol. 1. 2nd. Coxe, p. 284.
- ↑ Jaques, 2007, p. 211.
- ↑ Stenton, 2001, p. 361.
- ↑ la Zouche, 2015, p. 149.
- ↑ Autor B, Vita S. Dunstani § 20: p. 31
Bibliografia modifica
- Jacques, Tony. Dictionary of Battles and Sieges: A-E (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2007.
- la Zouche, Lucy. My History (en anglès). Lulu, 2015.
- Stenton, Frank M. Anglo-Saxon England (en anglès). OUP, 2001.