Edwin Moses

atleta estatunidenc

Edwin Moses (anglès: Edwin Corley Moses) (Dayton, 31 d'agost de 1955) és un atleta estatunidenc, ja retirat, guanyador de tres medalles olímpiques i un dels més destacats en els 400 metres tanques.

Infotaula de personaEdwin Moses

(2017) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Edwin Corley Moses Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 agost 1955 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Dayton (Ohio) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióMorehouse College Modifica el valor a Wikidata
Alçada186 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióatleta, pilot de bobsleigh Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme
bob Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportiva400 metres tanques Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1988Jocs Olímpics d'Estiu de 1988
1984Jocs Olímpics d'Estiu de 1984
1976Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webedwinmoses.com Modifica el valor a Wikidata
World Athletics: 14358126 Olympics.com: edwin-moses Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Atletisme
Jocs Olímpics
Or Mont-real 1976 400 m. tanques
Or Los Angeles 1984 400 m. tanques
Bronze Seül 1988 400 m. tanques
Campionat del Món
Or Hèlsinki 1983 400 m. tanques
Or Roma 1987 400 m. tanques

Carrera esportiva modifica

Atletisme modifica

Especialista dels 400 metres tanques, anteriorment havia participat en proves dels 110 metres tanques i els 400 metres llisos. Va participar, als 20 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 realitzats a Mont-real (Canadà), on va donar-se a conèixer internacionalment a l'aconseguir batre el rècord del món dels 400 metres tanques que tenia l'ugandés John Akii-Bua des dels Jocs Olímpics d'estiu de 1972 realitzats a Múnic (Alemanya Occidental) amb un temps de 47,64 segons.[1]

A partir d'aquell moment es convertí en el dominador d'aquesta prova, aconseguint batre novament el rècord del món el juny de 1977 a Westwood (Califòrnia) amb un temps de 47.45 segons. El 26 d'agost d'aquell mateix sofrí una derrota en el meeting de Berlín per part de l'alemany Harald Schmidt, si bé a la setmana següent aconseguí derrotar l'alemany en la prova de Düsseldorf. A partir d'aquest moment es va mantenir imbatut durant 10 anys, sumant 122 victòries consecutives fins a ser derrotat pel nord-americà Danny Harris en una prova a Madrid (Espanya) realitzada el 4 de juny de 1987.[2]

Absent dels Jocs Olímpics d'estiu de 1980 realitzats a Moscou (Unió Soviètica) a conseqüència del boicot polític realitzat pel seu país, aquell mateix any aconseguí batre novament el seu propi rècord del món, deixant-lo en aquesta ocasió en 47.13 segons.[1]

L'any 1983 va participar en la primera edició del Campionat del Món d'atletisme, aconseguint de manera aclparadora la medalla d'or en els 400 metre tanques, i poques setmanes després d'aquesta competició aconseguí batre per quarta vegada el rècord del món a la ciutat de Coblença amb un temps de 47.02 segons. Un rècord que fou vigent fins als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 realitzats a Barcelona (Catalunya), on el nord-americà Kevin Young el va batre.[2]

En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1984 realitzats a Los Angeles (Estats Units) fou l'esportista escollit per realitzar el jurament olímpic en la ciermònia inaugural dels Jocs i aconseguí novament la medalla d'or, amb una marca discreta de 47.75 segons, si bé fou un temps inabastable pels seus adversaris Danny Harris (plata amb un temps de 48.13 segons) i Harald Schmidt (bronze amb un temps de 48.19 segons).[1]

Tot i la derrota soferta a Madrid (Espanya) el juny de 1987 aquell any continuà dominant els 400 metres tanques, i aconseguí guanyar novament el títol mundial a Roma (Itàlia).[2]

Favorit en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud), finalment hagué de conformar-se amb la medalla de bronze al no poder aguantar la velocitat de l'estatunidenc Andre Phillips i del senegalès Amadou Dia Ba en la prova masculina dels 400 metres tanques, un fet que feu decidir-lo a retirar-se de la competició activa.[1]

Al llarg de la seva carrera aconseguí guanyar tres edicions de la Copa del Món d'atletisme (1977, 1979 i 1981).[2]

El 1994 fou inclòs al National Track and Field Hall of Fame.[3][4]

Bobsleigh modifica

En retirar-se de la competició provà sort amb el bobsleigh,[5] arribant a guanyar una medalla de bronze en la Copa del Món de l'especialitat l'any 1990 a Winterburg (Alemanya) al costat del seu compatriota Brian Shimer.[6]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Olympedia – Edwin Moses». [Consulta: 28 desembre 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Edwin Moses», 11-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-11. [Consulta: 28 desembre 2023].
  3. «Edwin Moses... The Icon: Biography & Stats». The Official Website of Edwin Moses.
  4. «Edwin Moses | Olympic Champion, 400m Hurdles & World Record Holder | Britannica» (en anglès). [Consulta: 28 desembre 2023].
  5. EFE «El ex atleta Edwin Moses debutó con la Copa del Mundo de 'bobs'» (en castellà). El País [Madrid], 02-11-1990. ISSN: 1134-6582.
  6. Irish, Oliver «Do you remember when...» (en anglès). The Observer, 31-05-2003. ISSN: 0029-7712.

Enllaços externs modifica