L'efecte Mandelbaum consisteix en la tendència que té l´ull d´enfocar a prop en condicions de baixa visibilitat.[1] Va ser codificat per primera vegada per J. Mandelbaum el 1960.

Com que els vidres bruts poden agreujar l'efecte, podent fer que un pilot o conductor no vegi un obstacle o un perill, és un argument de seguretat fort per mantenir netes les finestres.[2]

Discussió modifica

Quan la visibilitat és pobra, com per exemple, a la nit durant les tempestes, la pluja o la boira, l'ull tendeix a relaxar-se i centrar-se en la seva millor distància, coneguda com a "camp buit" o "enfocament fosc", que sol ser de gairebé un metre (una iarda), però varia considerablement entre les persones.[3] Aquesta tendència és agreujada pels objectes propers a l'ull, que apropen l'enfocament.[4]

Hem demostrat que l'efecte Mandelbaum no és un error refractiu en el sentit habitual. És a dir, no és una característica estructural dels ulls, però l'efecte sorgeix de variacions normals de la percepció al cervell.[3]

A cada persona afecta d'una manera diferent aquest efecte i algunes persones es veuen molt afectades per l'efecte, d'altres lleument i d'altres no els afecta directament (igual que passa en el cas de la desorientació espacial).

A la investigació de l'aviació i la seguretat de l'automòbil, l'efecte Mandelbaum és una eina útil per determinar el biaix en condicions estressants. Sembla que hi ha patrons consistents en les percepcions dels pilots i els conductors durant la mala visibilitat. Per això, per a FAA i Transport_Canada [5] un sinònim comú d'aquest efecte és "miopia de camp buit".[6]

Els mètodes de compensació per l'efecte Mandelbaum encara estan subjectes a la recerca.[7]

 
Efecte Bokeh en una fotografia que simula l'efecte Mandelbaum de l'ull.

En la fotografia modifica

Aquest mateix efecte es pot veure reflectit d'una manera similar a través de la lent de la càmera en fotografies i vídeos a l'efecte Bokeh, per exemple, per l'efecte de la profunditat de camp, l'obertura del diafragma (o número f/), la distància entre la lent i l'objecte en primer terme (distància d'enfocament) entre altres.[8] Doncs tot això, es podria fer un paral·lelisme aplicat a l'efecte Mandelbaum amb l'ull, la brutícia del vidre o objecte proper, ja que el resultat és el mateix, l'enfocament del primer pla i el desenfocament del “fons”.[9][10]

Així, doncs, l'efecte bokeh consisteix a enfocar perfectament l'objecte en primer terme, elimina la profunditat de camp i fa que el fons no es vegi nítid sinó desenfocat creant la sensació que sembla com a confeti.[11][12]

Referències modifica

  1. «Optica Publishing Group». [Consulta: 18 novembre 2022].
  2. «Chapter 5 - Overview», 28-09-2007. Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 18 novembre 2022].
  3. 3,0 3,1 Read "Emergent Techniques for Assessment of Visual Performance" at NAP.edu (en anglès). 
  4. Baldwin, J. M.. Melancholia, noise and intertextuality in Louis Andriessen’s La Commedia and portfolio of original compositions (Tesi) (en english). University of Oxford, 2022. 
  5. «Human Factors--Empty-Field Myopia, Langley Flying School». [Consulta: 18 novembre 2022].
  6. «Clinical and Experimental Optometry», 03-09-2007. Arxivat de l'original el 2007-09-03. [Consulta: 18 novembre 2022].
  7. «AeroNews 2/95», 21-08-2007. Arxivat de l'original el 2007-08-21. [Consulta: 18 novembre 2022].
  8. Fraser, Sandra Jan. Inheritance, the Camera and the Self (Tesi) (en anglès). Auckland University of Technology, 2016. 
  9. Kopelow, Gerry. How to photograph buildings and interiors. New York : Princeton Architectural Press, 1998. ISBN 978-1-56898-097-3. 
  10. Hicks, Roger; Nisperos, Christopher. Hollywood Portraits: Classic Shots and how to Take Them : Photographs from the Kobal Collection (en anglès). Amphoto Books, 2000. ISBN 978-0-8174-4020-6. 
  11. Busch, David D. Instantánea de la fotografía digital réflex (SLR): una guía rápida y concisa para los usuarios de cámaras réflex digitales (en castellà). Ediciones Paraninfo, S.A., 2008. ISBN 978-84-283-2959-0. 
  12. Marinello, Juan Domingo. Fotografía digital: Técnica y lenguaje (en castellà). Ediciones UC, 2014. ISBN 978-956-14-1386-3.