L'efecte focus o efecte d'ancoratge és un biaix cognitiu consistent a tenir en compte una part de l'assumpte (la que atreu l'atenció) molt més que d'altres d'igual rellevància. Porta als individus a utilitzar la primera peça d'informació disponible com a punt de referència per al que se li presenta a continuació, independentment de si el primer és un punt de referència útil o raonable.[1] Provoca l'aparició de nous biaixos per confirmar les decisions preses o processos de pensament duts a terme a partir del focus o "ancoratge". Es relaciona amb la psicologia de la Gestalt i la PNL, i va ser teoritzat per primer cop per Amos Tversky i Daniel Kahneman.[2]

Referències modifica