Eflorescència és la propietat que posseeixen alguns minerals i substàncies químiques (hidrats) de reduir-se a pols per si mateixos per pèrdua d'aigua de cristal·lització en ser exposats a l'aire.[1]

Eflorescència de salnitre a una paret.
Eflorescència secundària.

Un altre cas d'eflorescència té lloc en evaporar-se les solucions salines que hi ha per sota del sòl, se solen acumular en forma de sals solubles a flor de terra o d'un mur, deixant-ho com si hagués florit, d'aquí ve el seu nom.[2]

Exemples de solucions eflorescents:

etc.

Vegeu també modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eflorescència
  1. Eflorescència a Optimot
  2. BABOR, J.A. y IBARZ, J. Química general moderna. Marín. 8a ed. Barcelona, 1979