És un poble amb un terme molt muntanyós, que compta amb diferents paratges dignes d'esment com ara l'aldea de Cedraman, el riu de Vilafermosa, les fonts de sant Joan, de Picas, de la Tosca, d'Olmos i del Morron i la cascada el Chorrador. Limita amb els termes municipals de Vilafermosa, Sucaina, Lludient, Xodos i Llucena.
Les primeres notícies de què es tenen constància són d'època àrab quan el governador almohade de València, Zayd Abu Zayd, senyor del lloc, convertit al cristianisme amb el nom de Vicent Bellvís, feu concessió del terme i del castell primerament (1236) al bisbe de Sogorb i després (1247) al de Tarragona, el qual donà carta pobla en 1242 a cristians aragonesos perquè fundaren una nova població que denominaren Vilafermosa. Va formar part de la baronia d'Arenós.
Altres senyors que es coneixen són: el duc de Gandia, la Corona i l'infant Jaume d'Aragó a qui Joan II (1398-1479) va desposseir del senyoriu a favor del seu fill Alfons.
Església parroquial de Sant Pere (El Castell de Vilamalefa)Castell.
Ayuntamiento del Castillo de Villamalefa
La major part ha desaparegut, ja que el general Espartero va ordenar-ne la demolició. Moltes de les seues restes s'han utilitzat en la construcció de diversos edificis de la població. Hui dia només poden apreciar-se algunes restes de muralles, els fonaments d'algunes torres i vestigis d'un aljub.
Església parroquial del Castell de Vilamalefa
Cedraman.
En el caseriu de Cedraman va nàixer un fill de Zayd Abu Zayd, qui va concedir als habitants del lloc privilegis de què van fruir fins al segle passat.
És d'estil barroc rural, amb una sola nau amb capelles sense decoració. Conserva una creu parroquial del segle xvi.
Palau del rei Zeit.
Vista llunyana del Castell de Vilamalefa
Només es conserven tres arcs que formen el que actualment es coneix com a Porxo i que han servit fins fa pocs anys de refugi de les cavalleries dels viatgers. Estos arcs i algun altre que es conserva en l'interior o a les portes d'algunes cases que els envolten formaven part de l'antic palau moro on va nàixer el fill d'Abu Zayd. Allí anaven a donar a llum les dones dels pobles pròxims, i és per això que se'l coneix també com La Paridera. Es troba en el centre de Cedraman.
.JPG)
