El Cossío
El Cossío és el nom amb que es coneix l'enciclopèdia taurina Los Toros. Tratado técnico e histórico, dirigida en els seus inicis per l'acadèmic José María de Cossío i publicada en tres volums per primera vegada el 1943 fins a dotze volums el 1996. És el tractat més extens i documentat que existeix sobre tauromàquia, centrat principalment en les curses de braus des dels seus orígens.[1]
(es) Los Toros  | |
|---|---|
| Subtítol | Tratado técnico e histórico |
| Tipus | tractat |
| Fitxa | |
| Llengua | castellà |
| Publicació | 1943 |
| Editorial | Editorial Espasa-Calpe |
| Dades i xifres | |
| Tema | tauromàquia |
| Gènere | enciclopèdia |
| Parts | 12 |
| Altres | |
| ISBN | 978-84-239-6008-8 |
Inclou història de la tauromàquia, personatges, places de toros, els reglaments d'Espanya i Llatinoamèrica, tècniques i arts del toreig, ramaderies, vocabulari, cria del toro brau, la influència de la brega en les arts i les lletres, i també les cròniques taurines des de 1763.[2][3]
Història modifica
El projecte va ser una iniciativa de José Ortega y Gasset i l'editorial Espasa-Calpe qui va proposar la direcció a José María de Cossío.[4][1] El 1935, entre el primer equip de col·laboradors es trobava el poeta valencià Miguel Hernández,[5] qui va recopilar informació sobre els festejos taurins i biografies, com d'El Espartero, Antonio Reverte i Lagartijo.[6] El 1937, el crític taurí Antonío Díaz-Cañabate va substituir a Miguel Hernández.[7]
Els tres primers volums es van publicar el 1943 per Espasa-Calpe, sota la direcció de Cossío. Després es va ampliar amb noves revisions entre 1943 i 1976. El quart tom del tractat es va publicar als anys setanta.[1][7] Segons Díaz-Cañabate, aquesta part es gairebé exclusiva de Cossío.[8] El 1977, després de la mort de Cossío, va prendre el relleu el crític taurí Antonio Díaz-Cañabate, qui va dirigir el cinquè tom, publicat el 1979 i dedicat a les biografies, amb la col·laboració de Juan José Bonifaz que havia recopilat, el 1967, més de 8.000 toreros. El sisè volum va ser redactat per Díaz-Cañabate, sobre la corrida, Carlos Fernández Cuenca, sobre cinema i toros, García-Ramos sobre reglamentació taurina, i Enrique Lafuente Ferrari sobre les belles arts i els toros.[9]
El 1982, Espasa-Calpe, sota la direcció de Ricardo López Uralde va augmentar l'obra en sis volums: el setè dedicat a la cultura taurina amb la col·laboració de Juan José Bonifaz; i el vuitè, novè i desè organitzats per Francisco Cossío i Corral sobre cròniques taurines. Els toms onzè, dedicat al toro de brega, i el dotzè, com a apèndix, de José María Sotomayor, van completar els dotze toms publicats fins al 1996.[1][10]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Sotomayor, José María. «El Cossío: su gestación. Grada 112. Toros» (en castellà). Revista Grada, 02-06-2017. [Consulta: 14 octubre 2019].
- ↑ Cortés, Josep María. «En Barcelona, Chamaco fue más popular que Kubala». Economía Digital, 09-10-2016. [Consulta: 14 octubre 2019].
- ↑ González Caballero, Gerardo. «"El Cossío" cumple 75 años» (en castellà). La Opinión de Zamora, 06-06-2018. [Consulta: 14 octubre 2019].
- ↑ Cossío, Ignacio. «Ortega y Gasset y los toros» (en castellà). Taurología. [Consulta: 14 octubre 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Chamberí recuerda a su vecino Miguel Hernández en el 75 aniversario de muerte» (en castellà). La Vanguardia, 01-10-2017. [Consulta: 14 octubre 2019].
- ↑ «Coétaneos de Miguel Hernández. José María de Cossío y Martí Fortún». Fundación cultural Miguel Hernández. [Consulta: 14 octubre 2019].
- ↑ 7,0 7,1 «Biografía de José María de Cossío» (en castellà). El Diestro, 17-04-2017. [Consulta: 14 octubre 2019].
- ↑ «Preámbulo a una alternativa», prólogo de Antonio Díaz-Cañabate, 24 de octubre de 1978, en Los toros, vol. 1, Jose María de Cossío, Espasa Calpe, 2007.
- ↑ «Díaz Cañabate:"Me apasiona la fiesta de toros"» (en castellà). El País [Madrid], 05-07-1979. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Vidal, Joaquín «Quince mil biografías de toreros de los últimos veinte años» (en castellà). El País [Consulta: 31 gener 2021].