El Seminari Conciliar de Barcelona (1868-1982)
llibre de 1983 de Joan Bada i Elías
(S'ha redirigit des de: El Seminari Conciliar de Barcelona (1868-1982) (llibre))
| Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
El Seminari Conciliar de Barcelona (1868-1982) és una obra del sacerdot i historiador català Joan Bada i Elías, publicada l'any 1983 pel Seminari Conciliar de Barcelona. Inclou un pròleg de Ramon Prat i Pallarès, llavors rector del Seminari. El llibre es va editar en motiu del primer centenari de l'actual edifici del Seminari, finalitzat l'any 1882.
(ca) El Seminari Conciliar de Barcelona (1868-1982)  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | llibre |
| Fitxa | |
| Autor | Joan Bada i Elias |
| Llengua | català |
| Publicació | Barcelona , 1983 |
| Editorial | Seminari Conciliar de Barcelona |
| Dades i xifres | |
| Nombre de pàgines | 160 |
| Altres | |
| ISBN | 84-300-8734-6 |
| OCLC | 803227992 |
El llibre s'estructura en cinc apartats, i un apèndix, que són els següents:
- L'edifici.
- L'evolució dels plans d'estudi.
- El Reglament.
- Alguns aspectes de la vida del Seminari.
- Institucions amb vida pròpia.
Pel que fa a l'Apèndix, està dividit en els següents subapartats:
- En primer lloc, un recull documental provinent de diferents fonts, entres les quals destaquen els Manuscrits 470 i 392 de la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari, però també del Diari de Barcelona o de butlletins oficials.
- En segon lloc, un llistat complet de totes les sessions inaugurals del Seminari, des del 1875 i fins al 1968, quan el Seminari com a centre formador desapareix, i assumeix les seves funcions la Facultat de Teologia de Catalunya.
- El tercer apèndix és un rectorologi, des del rectorat de Tomàs Sivilla i Gener entre 1852 i 1858, fins al de Ramon Prat i Pallarés, entre 1976 i 1990. També s'inclouen els rectors del Seminari Menor, des d'Enric Llidó i Lara (que ho fou entre 1940-1944) fins Antoni Oriol i Vera (entre 1978-1992).
- Els apèndixs quart i cinquè són de caràcter estadístic, i s'hi recullen les ordenacions entre 1858 i 1981, i l'evolució del nombre d'alumnes en tres etapes (entre 1859-1868; entre 1882-1890; i entre 1902-1982/1983).
- I finalment, un sisè apèndix que mostra un resum de les institucions que llavors estaven ubicades a l'edifici del Seminari.