El cuerpazo del delito

pel·lícula de 1968 dirigida per René Cardona Jr.

El cuerpazo del delito és una pel·lícula mexicana de 1970 del gènere de comèdia, la qual consta de tres episodis escrits per Raúl Zenteno i dirigits per René Cardona Jr., Rafael Baledón i Sergio Véjar, respectivament.

Infotaula de pel·lículaEl cuerpazo del delito
Fitxa
DireccióRené Cardona Jr., Rafael Baledón i Sergio Véjar Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióRaúl Zenteno Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGustavo César Carrión
Dissenyador de soJames L. Fields Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRosalío Solano Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRafael Ceballos
VestuariFrancisco Rubio
MaquillatgeFelisa Ladrón de Guevara
ProductoraPelículas Mundiales
T.V. Producciones, S.A
Dades i xifres
País d'origenMèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena9 juliol 1970 Modifica el valor a Wikidata
Durada115 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0180628 Filmaffinity: 379465 Rottentomatoes: m/cuerpazo_del_delito Letterboxd: el-cuerpazo-del-delito TMDB.org: 536932 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi modifica

Primer Episodi: "La Insaciable" modifica

El molt conservador Indalecio i Enriqueta, la seva amargada i embarassada esposa, acaben de mudar-se recentment a un departament juntament amb els vuit fills petits de tots dos fins que, un bon dia, ell descobreix des de la finestra del seu bany que Magda, la bella veïna de davant, aprofita les absències del seu marit per rebre a la seva casa a molts homes als qui fa despullar-se, per la qual cosa ara Indalecio se la passa espiant-la dia i nit creient-la que és una ninfòmana, i ell tracta per tots els mitjans d'entaular conversa amb ella i així tenir una aventura extramarital fins que, quan finalment està a casa de Magda, Indalecio aprofita l'ocasió per també llevar-se la roba però, sense voler-ho i per culpa d'un malentès, ell acabarà sofrint la major vergonya de la seva vida.

Segon Episodi:: "La Rebelde" modifica

Angélica (Angélica María) és una jove que encara no ha pogut tenir promès perquè el seu excèntric pare, el vidu milionari P.G. (José Gálvez), vol casar-la amb un milionari texà i inventa tota classe de bromes pesades per espantar als seus possibles pretendents fins que, una nit, ella és segrestada per una inexperta banda liderada per "El Dandi" (Maurici Garcés). El pare creu que el rapte és una broma de la seva filla i els seus amics fins que, quan ella li conta al Dandi la infeliç vida que té amb el seu pare, li munten un parany a P.G. perquè ell cancel·li un milió de pesos de rescat i est, al seu torn, omple la bossa amb els diners i una bomba de temps.

Després d'haver pagat el rescat pare i filla circulen per la carretera de retorn a casa quan se'ls acosta el cotxe de la banda de segrestadors i, ara, el Dandi li declara el seu amor a Angélica, amb qui la jove acaba anant-se amb ells mentre que, just abans d'agafar una desviació, "El Dedos" (un altre dels membres de la banda interpretat per Oscar Chavez), acaba llançant-li el maletí al cotxe en marxa de P.G. i, poc després, escoltem una explosió mentre que la parella de nuvis acaba pensant que és una altra més de les tantes bromes del pare d'Angélica.

Tercer Episodi: " La Seductora" modifica

María de Jesús, més coneguda com "Chuchette", és una sexy estafadora qui és amant del toix Tarzán fins que, quan ella farà la compra en un supermercat, coneix Enrique, el tímid i atabalat gerent del local i descobreix que el seu oncle és home molt ric pel que per a poder robar-li els seus diners, a més de seduir al jove, el convenç d'apostar els guanys en jocs d'envit i atzar fins que ella aconsegueix reunir una quantitat suficient per fugir del país amb avió, on coneix a un milionari brasiler, per seguir amb el seu modus vivendi.

Repartiment modifica

Primer Episodi: " La Insaciable" modifica

Segon Episodi: "La Rebelde" modifica

Tercer Episodi: " La Seductora" modifica

Notes de Producció modifica

Aquesta pel·lícula va ser filmada el 1968, però la seva estrena es va dur a terme el 9 de juliol de 1970.

Algunes escenes de l'episodi "La Rebelde" es van filmar en la crida Ruta de la Amistad, un corredor de 19 escultures de concret fetes tant per artistes mexicans com estrangers situat en l'anomenat Periférico Sud de Ciutat de Mèxic i va ser realitzat en ocasió de la XIX Olimpíada Mèxic 68, el qual és considerat com el més gran del món en el seu tipus.

Ramón Valdés i Roberto Gómez Bolaños, Chespirito, es van conèixer i van fer amistat durant la filmació d'aquesta pel·lícula i, poc després, Chespirito ho va convidar per a formar part de l'elenc de la sèrie còmica de televisió Los supergenios de la mesa cuadrada, transmesa per la ja desapareguda Televisión Independiente de México. Posteriorment aquest programa va passar a ser conegut com Chespirito fins que, en 1971, Valdés va passar a formar part de la comèdia El Chavo del Ocho, dirigida per Gómez Bolaños, on va encarnar el paper de don Ramón, que li va donar finalment una immensa popularitat mai abans aconseguida.

Angélica María interpreta la cançó "Vivir", composta per Armando Manzanero, al començament de l'episodi "La Rebelde".

És interessant observar que existeix una escena on el personatge de Roberto Gómez Bolaños dispara accidentalment a pocs metres del personatge de Mauricio Garcés deixant-lo il·lès i, quan aquest li reclama, aquell li contesta espantat: "Se me chispó...!", sent aquesta l'antecessora de «se me chispoteó», una de les tantes frases recurrents que diria, anys després, el seu personatge del Chavo en la sèrie còmica de televisió del mateix nom.

Un dels episodis de la reeixida sèrie televisiva espanyola Manos a la obra (1998-2001, filmada per la cadena Antena 3) es titula "El cuerpazo del delito".

Referències modifica

  • García Riera, Emilio. Historia documental del cine mexicano. Tomo XIV: 1968-1969. Universidad de Guadalajara, 1994, p. 145 al 147. 
  • García Riera, Emilio. El cine de Silvia Pinal. Universidad de Guadalajara, 1996, p. 120 y 121. ISBN 968-895-714-3. 
  • Zelaya, Leslie. Una mirada a la vida y obra de Sergio Magaña (1924-1990). Morelia: Secretaría de Cultura de Michoacán, 2006, p. 270 al 274. 
  • Gómez Bolaños, Roberto. Sin querer queriendo. México: Editorial Posada, 2006, p. 214. ISBN 978-970-812-072-2. 

Enllaços externs modifica