Motí del Bounty
El motí del Bounty va ser un conflicte entre la tripulació de l'HMS Bounty i el seu capità el 1789 que ha esdevingut un motiu de la cultura popular.
| ||||
| ||||
| Tipus | motí  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 28 abril 1789 | |||
| Localització | oceà Pacífic | |||
| Causa | William Bligh Fletcher Christian (en)  | |||
El motí es produí a bord del vaixell de Sa Majestat HMS Bounty de la Marina Reial Britànica el 28 d'abril de 1789. Fou liderat pel primer oficial Fletcher Christian en contra del capità William Bligh. Segons les cròniques del succés, els mariners es rebel·laren pel dur tractament aplicat per Bligh a la tripulació [1][2] i pel somni d'una vida idíl·lica i les oportunitats sexuals que descobriren a l'illa de Tahití. Els amotinats abandonaren Bligh i altres divuit tripulants lleials al bell mig de l'oceà Pacífic, en una embarcació de només set metres d'eslora.[3]
Per a evitar la detecció i impedir la deserció, els rebels es van establir en diversos enclavaments a Tahití i a la remota i llavors deshabitada Illa Pitcairn on van cremar la nau[4]. Per la seva banda el capità deposat i els seus homes fidels navegaren en la petita barca durant quaranta-set dies, des de prop de Tofua al mar de Timor,[5] Índies Orientals Holandeses, una distància de 3.618 milles nàutiques (6.701 quilòmetres) sense gràfics o brúixola, equipats tan sols amb un quadrant i un rellotge de butxaca.[6] Després d'aquesta proesa nàutica, Bligh va poder tornar a la Gran Bretanya i informà del motí a l'Almirallat el 15 de març de 1790, dos anys i onze setmanes després de la seva partida original.[7][8]
Per a capturar els amotinats, el govern britànic va enviar l'HMS Pandora que el 23 de març de 1791 va arribar a Tahití. Allà, quatre dels rebels es van entregar i en poques setmanes deu més van ser detinguts. Aquests catorze van ser empresonats en una cel·la improvisada a la coberta del Pandora.[9] De tornada a casa, aquest vaixell va encallar a la Gran Barrera de Corall el 29 d'agost de 1791, amb la pèrdua de 31 mariners i quatre dels presoners. Els deu captius supervivents van ser finalment repatriats a Anglaterra i jutjats per un tribunal naval que en condemnà tres a mort en la forca, absolent-ne o indultant-ne els altres.[10]
Els descendents d'alguns dels amotinats encara viuen a Pitcairn, una illa situada a 6000 kilòmetres, respectivament, del Perú a llevant i de Nova Zelanda a ponent. Aquesta rebel·lió, esdevinguda el mateix any que la Revolució Francesa ens parla també del qüestionament de l'autoritat, d'ideals difícils d'aconseguir, i de la tradició com a referent a seguir en circumstàncies difícils. El motí s'ha contat, recreat i commemorat en llibres, pel·lícules i cançons.[11]
L'HMS Bounty i la seva utilitat modifica
El Bounty fou construït el 1784, i va ser comprat per la Marina Reial per 2,600 lliures esterlines el 1787. Bligh en va ser nomenat comandant el 16 d'agost de 1787, a l'edat de 32 anys. La Marina Reial va comprar la nau per a una sola missió en suport d'un experiment : viatjar a Tahití, recollir plantes de l'arbre del pa i transportar-les a les Índies Occidentals (Amèrica), amb l'objectiu de comprovar-ne allà el creixement i el seu fruit ser destinat a aliment econòmic dels esclaus. Per a augmentar la capacitat de càrrega s'hi feren reformes que modificaren l'habitació del capità. Bligh s'allotjaria en una petita cabina estreta al costat de la tripulació i els oficials.
Viatge d'anada i arribada modifica
El 23 de desembre de 1787, el Bounty va salpar de port de Spithead cap a Tahití amb una dotació de 46 tripulants entre oficials i marineria. Ja d'entrada els plans originals van haver de ser modificats: durant un mes van tractar de passar el Cap d'Hornos però les condicions meteorològiques adverses ho impediren; Bligh va ordenar llavors canviar de rumb cap a l'est, amb la intenció de vorejar el Cap de Bona Esperança i creuar l'ample de l'oceà Índic. El 26 d'octubre de 1788, després de deu mesos al mar, arribaren a Tahiti, conegut llavors com a "Otaheite" on hi romandrien cinc mesos. Els corrents filosòfics del moment que preconitzaven la idea del bon salvatge es materialitzaren aleshores de manera fefaent als ulls dels mariners:
Les dones són formoses (...) i tenen prou delicadesa per a ser admirades i estimades. Els caps han pres gust pels nostres homes i els encoratgen a romandre entre ells fins i tot amb promeses de grans possessions. Sota aquestes i moltes altres circumstàncies concurrents és desitjable, per tant, no preocupar-nos per ara (...) que un grup de mariners (...) es regeixin per tal incentiu poderós (...) recrear-se i reposar enmig de l'abundància en la millor illa del món on no necessiten treballar i els atractius de dissipació són superiors a qualsevol cosa que es pugui concebre. (Descripció dels fets, pel Tinent. W. Bligh, 1790, p. 9)[12]
Tripulació del Bounty modifica
Tripulació del Bounty 1788–89[13][14] Categoria Nom Rang Posicionament Notes Oficial
ComissionatWilliam Bligh Tinent Comandant
Morí a Londres el 6 de desembre de 1817 Oficials John Fryer
Pilot lleial Morí a Norfolk, el 26 de maig de 1817 Fletcher Christian Copilot amotinat Assassinat a Pitcairn el 20 de setembre de 1793 William Elphinstone Copilot lleial Morí a Java l'octubre de 1789 Thomas Huggan Cirurgià a bord Morí a Tahiti el 9 de desembre de 1788 abans del motí Oficials Auxiliars
John Hallet Guardiamarina lleial Morí el 1794 de malaltia Thomas Hayward Guardiamarina lleial Morí el 1798 per naufragi Thomas Ledward Ajudant del cirurgià
lleial Promogut a cirurgià després de la mort de Thomas Huggan; probablement desaparegut a la mar en l'enfonsament del Welfare el 1789 però d'altres fonts el situen com a cirurgià de l'HMS Discovery el 1791 i mort uns anys després John Samuel Administrador lleial Mestres William Cole Nostramo lleial Charles Churchill Mestre d'Armes amotinat Assassinat a Tahiti per en Matthew Thompson l'abril del 1790 abans del judici William Peckover Artiller lleial Joseph Coleman Armer lleial Retingut al Bounty contra la seva voluntat, jutjat i absolt Peter Linkletter Intendent lleial Morí a Java l'octubre del 1789 John Norton Intendent lleial Assassinat pels nadius a Tofua el 2 de maig de 1789 Lawrence LeBogue Aparellador lleial Retornat estalvi a Anglaterra, s'uní a Bligh en la segona expedició de l'arbre del pa Henry Hillbrandt Boter amotinat Ofegat al naufragi del Pandora el 29 d'agost del 1791 William Purcell Fuster lleial Darrer supervivent de la tripulació del Bounty, morí a Haslar el 10 de març de 1834 David Nelson
Botànic lleial Morí el 20 de juliol a 1789 a Coupang Sot-oficials
en pràctiquesPeter Heywood
Guardiamarina amotinat Sentenciat a mort i indultat George Stewart Guardiamarina lleial Retingut al Bounty contra la seva voluntat, mort a l'enfonsament del Pandora el 29 d'agost de 1791 Robert Tinkler Guardiamarina lleial Ned Young Guardiamarina amotinat Morí a Pitcairn el 25 de desembre de 1800 Professionals i adjunts
James Morrison Auxiliar del nostramo amotinat Sentenciat a mort i indultat, desaparegut a l'HMS Blenheim el 1807 George Simpson Auxiliar de l'intendent lleial John Williams Auxiliar de l'armer amotinat Assassinat a Pitcairn el 20 de setembre de 1793 Thomas McIntosh Auxiliar del fuster lleial Retingut contra la seva voluntat al Bounty, jutjat i absolt Charles Norman Auxiliar del fuster lleial Retingut contra la seva voluntat al Bounty, jutjat i absolt John Mills Auxiliar de l'artiller amotinat Assassinat a Pitcairn el 20 de setembre de 1793 William Muspratt
Sastre amotinat Sentenciat a mort i absolt en segona instància, mort a l'HMS Bellerophon el 1797 John Smith Majordom lleial Retornat estalvi a Anglaterra, s'uní a Bligh en la segona expedició de l'arbre del pa Thomas Hall Cuiner lleial Mort de malaltia tropical (probablement malària) a Java l'11 d'octubre de 1789 Richard Skinner Barber amotinat Mort en l'enfonsament del Pandora el 29 d'agost del 1791 William Brown Auxiliar del botànic amotinat Assassinat a Pitcairn el 20 de setembre de 1793 Robert Lamb Carnisser lleial Morí a la mar en ruta de Java a Ciutat del Cap l'11 d'octubre de 1789 Mariners professionals
i mariner (m)
John Adams Mariner amotinat Perdonat el 1825, morí a Pitcairn el 1829; es feia anomenar Alexander Smith Thomas Burkitt Mariner amotinat Condemnat i penjat el 29 d'octubre de 1792 a Spithead Michael Byrne Mariner lleial Retingut contra la seva voluntat al Bounty, jutjat i absolt Thomas Ellison Mariner amotinat Condemnat i penjat el 29 d'octubre de 1792 a Spithead Isaac Martin Mariner amotinat Assassinat a Pitcairn el 20 de setembre de 1793 William McCoy Mariner amotinat Se suïcidà a Pitcairn el 1797 o el 1798 John Millward Mariner amotinat Condemnat i penjat el 29 d'octubre de 1792 a Spithead Matthew Quintal Mariner amotinat Mort per n'Adams i en Jones a Pitcairn el 1799 John Sumner Mariner amotinat Mort en l'enfonsament del Pandora el 29 d'agost del 1791 Matthew Thompson Mariner amotinat Mort per tahitians l'abril de 1790, abans del judici i després de matar Charles Churchill James Valentine Mariner (m) Mort d'escorbut a la mar el 9 d'octubre de 1788 abans del motí
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Hough, 1972, p. 122-125.
- ↑ Guttridge, 2006, p. 29-33.
- ↑ Hough, 1972, p. 158-159.
- ↑ Stanley, 2004, p. 288-296.
- ↑ Hough, 1972, p. 161-162.
- ↑ Alexander, 2003, p. 140-141.
- ↑ Bligh, 1792, p. 264.
- ↑ Hough, 1972, p. 215.
- ↑ Hough, 1972, p. 227-229.
- ↑ Alexander, 2003, p. 302.
- ↑ Motí al Bounty, de John Boyne.
- ↑ Dening, p. 8.
- ↑ Bligh, 1792, p. 158–160.
- ↑ Hough, 1972, p. 76–77.
Bibliografia modifica
- Alexander, Caroline. The Bounty. London: Harper Collins, 2003. ISBN 978-0-00-257221-7.
- Barrow, Sir John. The Eventful History of the Mutiny and Piratical Seizure of HMS Bounty: Its Causes and Consequences. London: John Murray, 1831. OCLC 4050135.
- Bligh, William. A Voyage to the South Sea, etc. London: Lords Commissioners of the Admiralty, 1792. OCLC 28790.
- Dening, Greg. Mr Bligh's Bad Language: Passion, Power and Theatre on the Bounty. Cambridge: Cambridge University Press, 1992. ISBN 978-0-521-38370-7.
- Guttridge, Leonard F. Mutiny: A History of Naval Insurrection. Annapolis, Maryland: Naval Institute Press, 2006. ISBN 978-1-59114-348-2.
- Hough, Richard. Captain Bligh and Mr Christian: The Men and the Mutiny. London: Hutchinsons, 1972. ISBN 978-0-09-112860-9.
- McKinney, Sam. Bligh!: The Whole Story of the Mutiny Aboard H.M.S. Bounty. Victoria, British Columbia: TouchWood Editions, 1999. ISBN 978-0-920663-64-6.
- Stanley, David. South Pacific. Eighth. Chico, California: Moon Handbooks, 2004. ISBN 978-1-56691-411-6.
- Tagart, Edward. A Memoir of the late Captain Peter Heywood, R.N. with Extracts from his Diaries and Correspondence. London: Effingham Wilson, 1832. OCLC 7541945.
- Wahlroos, Sven. Mutiny and Romance in the South Seas: a Companion to the Bounty Adventure. Topsfield, Massachusetts: Salem House Publishers, 1989. ISBN 978-0-88162-395-6.
- Winfield, Rif. British Warships in the Age of Sail, 1714–1792: Design, Construction, Careers and Fates. Barnsley: Seaforth Publishing, 2007. ISBN 978-1-84415-700-6.
- Dening, Greg. Cambridge University Press. Mr Bligh's Bad Language: Passion, Power and Theater on H. M. Armed Vessel Bounty (en anglès), 1992.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Motí del Bounty |