El roig i el negre
El roig i el negre (títol original: Le Rouge et le Noir) és una novel·la de Stendhal paradigma del realisme. Escrita el 1830, narra l'ascens social d'un jove mentre es descriuen les seves motivacions i pensaments.[1] El títol fa referència a la tensió entre els interessos clericals (negre) i seculars (roig) del protagonista, que són matèria de debat.[2][3] L'obra ha estat adaptada al cinema. La primera edició en català fou publicada en 1930 per Editorial Proa amb traducció de Just Cabot i Ribot.[4][5]
(fr) Le Rouge et le Noir  | |
|---|---|
 Edició de 1854 | |
| Subtítol | Chronique de 1830 i Chronique du XIXe siècle |
| Tipus | obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | Stendhal |
| Llengua | francès |
| Publicació | França, 1830 |
| Edició en català | |
| Traductor | Just Cabot i Ribot |
| Publicació | 1930 |
| Dades i xifres | |
| Tema | arribisme, Restauració francesa, hipocresia i amor |
| Gènere | novel·la psicològica, Bildungsroman i ficció històrica |
| Personatges | |
| Lloc de la narració | París Franc Comtat Besançon Verrières |
| Moviment | Romanticisme i literatura realista |
| Altres | |
| OCLC | 18684539 |
  | |
Argument modifica
Julien Sorel és el fill d'un fuster de poble que, des de ben petit, llegeix i aprèn sobre el món. Així és capaç d'adaptar-se a totes les situacions, fingint ser i pensar allò què els altres volen per guanyar-se la seva estimació i poder pujar socialment. Entra al servei d'un capellà i després al seminari, però l'abandona perquè s'adona que l'Església està massa polititzada i que no serveix als seus fins. La seva fe, a més a més, és molt tèbia.
Llavors, arriba a París com a secretari de la família De Mole, del bàndol conservador. Allà coneix la noblesa, tan falsa i polititzada com els religiosos i que el menyspreen pel seu origen. S'enamora de Mathilde, la filla de la casa, a qui deixa embarassada. La família accepta tapar l'escàndol amb un matrimoni, però una antiga amant, la senyora Renal, intervé per denunciar Julien, explicant el seu passat arribista i seductor. Julien intenta matar-la i és empresonat.
Mentre està pres, el protagonista reflexiona sobre la seva vida i s'adona que la senyora Renal és el seu autèntic amor i que tots els intents per ascendir a la societat han estat debades. La novel·la acaba amb la mort de Julien, guillotinat.
Característiques modifica
El llibre expressa la falsedat de la societat, que encasella les persones segons el naixement i que només vol aparences i no sentiments de veritat. També expressa les tensions entre absolutistes i republicans a la França del segle xix (que es pot llegir com l'eterna pugna entre tradició i modernitat). L'amor actua com a fulletó, per donar suspens i interès a l'obra. Per la seva introspecció, es considera la primera novel·la psicològica.
Apareixen referents literaris i filosòfics en forma de cites i al·lusions, que demostren els gustos de l'autor. Destaquen les mencions a Shakespeare, els poetes romàntics i el pensament de Rousseau o John Locke.
Galeria modifica
Il·lustracions de Henri Dubouchet per una edició parenca de 1884, obra de L. Conquet:
Notes modifica
- ↑ Garzanti, Aldo. Enciclopedia Garzanti della letteratura (en italian). Milan: Garzanti, 1974, p. 874.
- ↑ «The Red and The Black».
- ↑ Red and Black?
- ↑ El Roig i el Negre a visat.cat
- ↑ El Roig i El Negre
Referències modifica
- Burt, Daniel S. The Novel 100. Checkmark Books, 2003. ISBN 0-8160-4558-5
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El roig i el negre |
- Le Rouge et Le Noir al Projecte Gutenberg (en francès).
| Vegeu texts sobre El roig i el negre al Wikisource (francès). |