Viquipèdia

El trueno entre las hojas

pel·lícula de 1956 dirigida per Armando Bó

El trueno entre las hojas és una pel·lícula argentina de 1958 pertanyent al gènere dramàtic dirigida per Armando Bó, protagonitzada per ell mateix, Isabel Sarli, Ernesto Báez i Andrés Laszlo. El guió escrit per l'escriptor paraguaià Augusto Roa Bastos es basa en el seu conte La hija del ministro.[1][2] Situat al Paraguai, la història és sobre una vaga en una aserradora.[3]

Infotaula de pel·lículaEl trueno entre las hojas
Fitxa
DireccióJorge Amando Bo Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Isabel Sarli
Jorge Amando Bo
Roque Centurión Miranda Modifica el valor a Wikidata
ProduccióJorge Amando Bo Modifica el valor a Wikidata
GuióAugusto Roa Bastos Modifica el valor a Wikidata
MúsicaEladio Martínez Benítez Modifica el valor a Wikidata
FotografiaEnrique Wallfisch
MuntatgeRoselino Caterbetti
ProductoraFilms AM
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena2 octubre 1958 Modifica el valor a Wikidata
Durada99 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
RodatgeParaguai Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Formatformat acadèmic Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParaguai Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0053381 Filmaffinity: 874747 Letterboxd: thunder-among-the-leaves Allmovie: v159921 TMDB.org: 398365 Modifica el valor a Wikidata

La pel·lícula va comptar amb la posterior símbol sexual Isabel Sarli en el seu primer paper protagonista, i va marcar l'inici de la seva col·laboració amb el seu futur espòs Armando Bó, que va durar dues dècades i va produir nombroses pel·lícules sexploitation.[4][5] Durant el rodatge, Bó va convèncer Sarli d'estar nua en una escena en la qual es banyava en un llac, a pesar que li van dir prèviament que usaria una malla color carn.[6][7] Encara que Bó li va dir Sarli que filmarien des de lluny, la càmera tenia augment.[6] Ara considerada un clàssic,[6][5] l'escena va ser la primera a comptar amb un nu frontal en el cinema argentí.[4][7] El film es va rodar en localitzacions d'Asunción i al departament de Guairá, Paraguai. Va ser la primera pel·lícula protagonitzat per Isabel Sarli quan tenia tan sols 21 anys.

La pel·lícula va ser un èxit de taquilla molt controvertit; ha estat descrita com una "boom" i "escandalosa" al seu moment.[5][8] Va ser el vehicle a la fama per a Sarli, i la va convertir a ella i a Bó en figures internacionals.[9]

Escena de la pel·lícula, primer nu del cinema argentí

Sinopsi modifica

La pel·lícula s'inicia amb un fragment d'una llegenda aborigen: "El tro cau i queda entre les fulles. Els animals mengen les fulles i es posen violents. Els homes mengen els animals i es posen violents. La terra empassa als homes i comença a rugir com el tro".

L'arribada de la jove esposa del patró a l'obrador, on els peons són explotats sense miraments i de manera inhumana nua en els treballadors la tensió acumulada després de tants anys de privacions tornant-se insostenible.Una història que reflecteix un drama social sobre l'explotació de l'home.[10]

Repartiment modifica

Taquilla modifica

Va ser el primer film argentí a mostrar-se una escena de nuesa femenina completa en un llac.[11] El curiós és que ho va fer totalment enganyada. En el guió figurava una escena on el seu personatge es banyava nua en el riu, però li havien aclarit que l'anaven a filmar amb una malla color carn. En el moment de fer les preses la malla no va aparèixer (segons va confessar més tard Bó, en realitat mai es va pensar a usar tal truc). Després d'una llarga discussió el director va convèncer a la diva mostrant-li a través de la càmera que de tan petita que es veia "no se li anava a veure res". Sarli va poder constatar que es veia tot des de molt lluny i va fer el seu nu molt tranquil·la. El que no es va adonar és que Armando Bó li havia mostrat la presa amb una lent 35 i que quan ella es va donar volta va col·locar una lent 150. Evidentment, el seu cos nu va cobrir tota la pantalla La pel·lícula va ser un enorme èxit de taquilla però no va ser molt ben acceptada per la crítica, massa sobrepassada per la cruesa del film.[12]

Comentaris modifica

Alguns autors han descrit l'estètica de la pel·lícula similar a les de Hugo del Carril i Mario Soffici per la seva crítica social.[13] Alguns han descrit el treball de Bó com fulletó, ja que recuperava les seves pautes genèriques descrites per Arnold Hauser: una predilecció per l'exagerat, cru i exòtic; en el cas d' El Trueno Entre Las Hojas en una escena en la qual Juliol (Bó) viola a Flavia (Sarli).[13] Es diu que la inclusió de Sarli en la pel·lícula està inspirada en el paper de Brigitte Bardot a I Déu creà la dona.[13]

Referències modifica

  1. ↑ Marín, Ricardo. «Roa Bastos: su obra cinematográfica». La Nación, 12-06-2007. Arxivat de l'original el 2013-10-20. [Consulta: 19 octubre 2013].
  2. ↑ «Augusto Roa Bastos y la literatura de América latina». Educ.ar, 28-04-2005. Arxivat de l'original el 20 d'octubre de 2013. [Consulta: 19 octubre 2013]. Arxivat 2013-10-20 a Wayback Machine.
  3. ↑ Sadoul, Georges. Historia del cine mundial: desde los orígenes. Siglo XXII, 1983, p. 386. ISBN 978-9682305337 [Consulta: 19 octubre 2013]. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Papic, Diego. «El tronar de la Coca en Mendoza». Estilo. Diario Los Andes, 26-10-2008. Arxivat de l'original el 22 d'octubre de 2013. [Consulta: 19 octubre 2013]. Arxivat 2013-10-22 a Wayback Machine.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «A 50 años del debut de Isabel Sarli en el cine». Diario Perfil, 01-10-2008. Arxivat de l'original el 2016-03-23. [Consulta: 19 octubre 2013].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Papic, Diego. «La noche en que nació el mito». Clarín, 01-10-2008. [Consulta: 19 octubre 2013].
  7. ↑ 7,0 7,1 «La saga de los Bó». Rolling Stone España, 24-07-2013. Arxivat de l'original el 20 d'octubre de 2013. [Consulta: 19 octubre 2013]. Arxivat 2013-10-20 a Wayback Machine.
  8. ↑ Vallejos, Soledad. «La Coca y nada más». Página/12, 2001. [Consulta: 20 octubre 2013].
  9. ↑ «Mar del Plata Fest gears up for new edition» (en inglés). Buenos Aires Herald, 28-08-2013. [Consulta: 20 octubre 2013].
  10. ↑ [enllaç sense format] http://www.filmaffinity.com/es/film874747.html
  11. ↑ [Enllaç no actiu]
  12. ↑ «Copia archivada». Arxivat de l'original el 4 de març de 2016. [Consulta: 22 octubre 2012]. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Arnaud, Charlotte; Collectif; Courtemanche, Philippe; Fernandes, Carla; Morsch Kihn, Eva. Cinémas d'Amérique latine N° 7/1999. Presses Univ. du Mirail, 1999. ISBN 978-2858164479 [Consulta: 19 octubre 2013]. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_trueno_entre_las_hojas&oldid=33181421»