Eleccions generals andorranes de 1975
Les eleccions andorranes de 1975 es van celebrar el 12 i 19 de desembre de 1975 per renovar la meitat del Consell General i la meitat dels Consells de Comú de les 6 parròquies d'Andorra.
| Tipus | eleccions  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 1975 | ||
Sistema electoral modifica
Tenien dret a vot les persones amb més de 21 anys que disposessin de nacionalitat andorrana, així com els homes que estiguessin casats amb una dona andorrana i tinguessin com a mínim un fill major d'edat. Per poder ser conseller calia tenir més de 25 anys i per ser sínidic o subsíndic, 30.
La legislació andorrana no va legalitzar els partits polítics fins a l'aprovació de la Constitució l'any 1993, així que tots els candidats eren independents de manera oficial. Tot i això estaven permeses les agrupacions polítiques.[1]
A les eleccions al Consell General es renovaven la meitat dels escons (12 de 24). Cada parròquia formava una circumscripció i escollia 2 consellers, tret de la parròquia d'Andorra la Vella, on el quart d'Andorra i el quart de les Escaldes formaven circumscripcions separades, escollint un conseller cadascun. A les eleccions comunals es renovaven la meitat de càrrecs de consellers de cada parròquia, que eren escollits per a un període de 4 anys. El nombre de consellers de cada comú era variable. A Andorra la Vella el quart de Les Escaldes i el quart d'Andorra la Vella escollien els consellers de comú en circumscripcions diferents. També s'escollien els Comissionats del Poble, és a dir, els encarregats de fiscalitzar l'activitat econòmica de cada comú.[2]
En totes dues eleccions s'utilitzava un sistema majoritari plurinominal amb segona volta, on cada votant podia votar a tants candidats com candidats s'haguessin d'escollir. Els candidats s'agrupaven en candidatures. Estava permès que un candidat formés part de més d'una candidatura al mateix temps. En algunes parròquies era permès repartir el vot, votant a candidats de llistes diferents. En d'altres, era requisit votar a candidats de tots els quarts de la parròquia per poder considerar el vot com a vàlid. Els vots nuls i blancs no eren considerats com a vàlids. Per poder ser escollit, calia haver rebut més de la meitat dels vots vàlids. En cas que després de l'elecció quedessin escons vacants, es realitzava una segona volta al cap d'una setmana. Si un cop realitzada la segona volta encara quedessin escons vacants, es procediria a una tercera volta al cap d'una setmana. En cas que en una tercera volta tampoc s'haguessin atribuït tots els escons, l'article 38 del reglament electoral estipulava que l'elecció es resoldria per sorteig amb paperetes entre els candidats de la tercera volta.[3]
En cas que no es presentés cap candidatura, l'article 27 del reglament electoral de 1971 recollia que el mateix dia de l'elecció el consell de comú de la parròquia corresponent seria l'encarregat d'escollir els candidats.
Els consellers elegits van jurar el càrrec el dia 28 de desembre per poder prendre possessió del seu càrrec el dia 1 de gener de l'any següent, per a un període de 4 anys.
Els cònsols majors i menors de cada parròquia eren elegits pels consells de comú per a un període de 2 anys. El síndic general i el subsíndic eren escollits pel Consell General per a un període de 3 anys.
Resultats modifica
Eleccions al Consell General modifica
Onze dels dotze escons van ser renovats en una primera volta. A Encamp va ser necessària una segona volta, que es va realitzar al cap d'una setmana.[4]
Total nacional modifica
| Partit | Primera volta | Segona volta | Escons totals | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Escons | Vots | % | Escons | ||
| Independents | 100 | 11 | 100 | 1 | 12 | ||
| Vots nuls | – | – | – | – | – | ||
| Total | 100 | 11 | 100 | 1 | 12 | ||
| Cens/participació | – | – | – | ||||
| Font: La Vanguardia | |||||||
Resultat per parròquia modifica
| Parròquia | Quart | Candidat | Electe | |
|---|---|---|---|---|
| 1a volta | 2a volta | |||
| Canillo | Josep Casal Puigarnal | 
|
||
| Xavier Escrivà Torres |
|
|||
| Encamp | Josep Marsal Riba |
|
||
| Manuel Baxench Marfany | ? | |||
| Josep Maria Mas Pons | ? | |||
| Ordino | Guillem Abellach Baró |
|
||
| Joan Naudi Atlle |
|
|||
| La Massana | Francesc Pons Armengol |
|
||
| Joan Fité Mora |
|
|||
| Andorra la Vella | Andorra la Vella | Eduard Rosell Pujal |
|
|
| Les Escaldes | Martí Parramon |
|
||
| Sant Julià de Lòria | Oscar Ribas Reig |
|
||
| Valentí Vila Oliva |
|
|||
| Font: La Vanguardia | ||||
Eleccions comunals modifica
| Parròquia | Quart | Consellers de comú electes | Comissionats del poble electes |
|---|---|---|---|
| Canillo | Miquel Naudí Vidal Pere Torres Casal Miquel Casal Casal Antoni Calvó Casal Antoni Mandicó Rosell |
Antoni Casal Mandicó Miquel Naudí Casal | |
| Encamp | Roc Rossell Dolcet | ||
| Ordino | Pere Babi Picolo Emili Prat Grau Pere Armengol Areny Francesc Fillet Torres Robert Martí Bouza |
Emili Aldosa Guillén Joan Albós Aldosa | |
| La Massana | Albert Gelabert Grau Daniel Armengol Mora Josep Montané Pons Lluís Moliné Torres Josep Ribera Toló |
Joan Lluís Millat Amengol Jordi Canturé Tort | |
| Andorra la Vella | Andorra la Vella | Antoni Puigdellivol Riberaigua Joan Samarra Vila Enric Baró Vidal |
Remei Calvet Ginersa |
| Les Escaldes | Magí Maestre Campderros Octavi Font Salvadó Joan Besolí Vaco |
Pere Tomas Sanfeliu | |
| Sant Julià de Lòria | Emili Grau Tort Enric Forn Sancho Antoni Pujol Betriu Vicenç Baró Pujol |
Josep Travesset Canut Joan Junyent Bernador | |
| Font: La Vanguardia | |||