Eleccions generals neozelandeses de 2011
Les eleccions generals neozelandeses de 2011 van tenir tenir lloc el 26 de novembre de 2011[1] i van determinar els membres de la cinquantena legislatura de la Cambra de Representants de Nova Zelanda.
| Eleccions generals neozelandeses de 2011 | ||||
|---|---|---|---|---|
| 121 escons a la Cambra de Representants | ||||
| 26 de novembre de 2011 | ||||
| Partit majoritari | Partit minoritari | Tercer partit | ||
|
|
| ||
| Cap de llista | John Key | Phil Goff | Metiria Turei / Russel Norman | |
| Candidatura | Nacional | Laborista | Verd | |
| Líder des de | 2006 | 2008 | 2009 / 2006 | |
| Circumscripció | Helensville | Mount Roskill | (Llista) | |
| Escons anteriors | 58 escons, 44,93% | 43 escons, 33,99% | 9 escons, 6,72% | |
| Escons anteriors | 58 | 42 | 9 | |
| Escons aconseguits | 59 | 34 | 14 | |
| Variació escons | +1 | -8 | +5 | |
| Vots | 1.058.638 | 614.936 | 247.370 | |
| Percentatge | 47,31% | 27,48% | 11,06% | |
| Variació | +2,38% | -6,51% | +4,34% | |
Primer Ministre en funcions Primer Ministre electe | ||||
‹ 2008  2014 ›
| ||||
121 diputats van ser elegits a la Cambra de Representants de Nova Zelanda. Inicialment s'esperava que fossin 120 membres, però un escó sobresortit o overhang seat en anglès va fer necessària l'addició d'un escó. Dels 121 diputats, 70 eren de circumscripcions electorals i 51 de llistes electorals. Des del 1996 Nova Zelanda ha emprat el sistema electoral de representació proporcional mixta, donant als votants dos vots: un per un partit polític i l'altre per un candidat a la seva circumscripció electoral local. Un referèndum sobre el sistema electoral va ocórrer al mateix dia de les eleccions generals,[2] amb els votants neozelandesos per majoria votant a favor de quedar-se amb el sistema electoral de representació proporcional mixta.[3]
Un total de 3.070.847 persones estaven al cens electoral i podien votar en les eleccions, però tan sols 2.278.989 (74,21%) persones varen votar.[4] Aquesta va ser la participació electoral més baixa des de 1887. El Partit Nacional, liderat per John Key, va rebre el 47,3% dels vots per partit i 59 escons, a tan sols dos d'una majoria absoluta. El Partit Laborista, liderat per Phil Goff, va rebre tan sols el 27,5% dels vots (el seu resultat més baix des de 1928) i 34 escons, mentre que el Partit Verd va rebre l'11,1% dels vots i 14 escons (el millor resultat per un partit minoritari —això exclou el Partit Nacional i el Partit Laborista— des de 1996). Nova Zelanda Primer, que no havia guanyat cap escó en les eleccions prèvies per no haver superat la barrera electoral del 5% o una circumscripció, va retornar amb el 6,6% dels vots i vuit escons.
Els partits que formaven una aliança amb el Partit Nacional en la quaranta-novena legislatura, però, van perdre escons. ACT Nova Zelanda va rebre menys d'un terç del vot per partit que rebé el 2008, reduint els seus escons de cinc a un. El Partit Maori va veure els seus escons reduïts de cinc a tres, ja que un diputat del partit va formar un nou partit, el Partit Mana, i un altre diputat del Partit Maori va perdre en la seva circumscripció electoral contra Rino Tirikatene del Partit Laborista. Unit Futur va veure menys vots per partit, però van quedar-se amb un escó al parlament.
A l'acabar les eleccions, el Partit Nacional de nou formà aliança amb ACT i Unit Futur el 5 de desembre de 2011[5][6] i amb el Partit Maori l'11 de desembre de 2011,[7] per a formar un govern amb una majoria de set escons.
Enquestes modifica
El sistema electoral neozelandès de representació proporcional mixta, en el qual el nombre d'escons parlamentaris que un partit rep es determina per quants vots de partit aquest rep, significa que les enquestes d'opinió neozelandeses usualment pronostiquen correctament els resultats d'una elecció general.
Les enquestes van ser produïdes periòdicament des de les eleccions de 2008 per MediaWorks New Zealand (3 News Reid Research), The New Zealand Herald (Herald Digipoll), Roy Morgan Research i Television New Zealand (One News Colmar Brunton) —amb algunes enquestes produïdes per Fairfax Media (Fairfax Media Research International) des del juny de 2011. El gràfic de la dreta mostra els resultats de les enquestes pels tres partits principals.
Després de les eleccions de 2008 el Partit Nacional ha pujat en popularitat, i des del 2009 s'ha regularment vist en el marge del 50-55%, amb un màxium d'un 55% l'agost de 2009 i l'octubre de 2011, abans de caure a un 51% en la setmana prèvia a les eleccions. El Partit Laborista i el Partit Verd va tenir resultats continus similars amb el 31-34% i el 7-8% respectivament fins al juliol de 2011, quan el Partit Laborista va veure resultants que queien en les enquestes, amb un 26% abans de les eleccions de 2011. La majoria de la pèrdua del Partit Laborista va afavorir al Partit Verd, qui pujà fins al 13% en l'última setmana d'enquestes. Cap altre partit regularment es veia al marge del 5% o més en aquest període.
Resultats modifica
Partits parlamentaris modifica
| Partit | Vots | % de vots | Escons | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| % | Canvi | Circumscripció | Llista | Total | Canvi | |||
| Nacional | 1.058.636 | 47,31 | +2,38 | 42 | 17 | 59 | +1 | |
| Laborista | 614.937 | 27,48 | -6,50 | 22 | 12 | 34 | -9 | |
| Verd | 247.372 | 11,06 | +4,33 | 0 | 14 | 14 | +5 | |
| NZ Primer | 147.544 | 6,59 | +2,53 | 0 | 8 | 8 | +8 | |
| Maori | 31.982 | 1,43 | -0,96 | 3 | 0 | 3 | -2 | |
| Mana | 24.168 | 1,08 | +1,08 | 1 | 0 | 1 | +1 | |
| ACT | 23.889 | 1,07 | -2,58 | 1 | 0 | 1 | -4 | |
| Unit Futur | 13.443 | 0,60 | -0,27 | 1 | 0 | 1 | ±0 | |
| altres partits | 75.493 | 3,37 | -3,17 | 0 | 0 | 0 | -1[nota 1] | |
| total | 2.237.464[9] | 100,00 | 70 | 51 | 121 | -1[nota 2] | ||
| vots per partit rebutjats | 19.872[9] | |||||||
| vots especials rebutjats | 21.263[9] | |||||||
| vots ordinaris rebutjats | 390[9] | |||||||
| total de vots realitzats | 2.278.989[9] | |||||||
| participació electoral | 74,21%[9] | |||||||
| ciutadans totals amb dret a votar | 3.070.847[9] | |||||||
Altres partits modifica
Resultats dels vots per partit perpartits registrats però no representats
| Partit | Vots | % | Canvi | |
|---|---|---|---|---|
| Conservador | 59.237 | 2,65 | +2,65 | |
| Cànnabis | 11.738 | 0,52 | +0,12 | |
| Democràtic | 1.714 | 0,08 | +0,03 | |
| Libertarianz | 1.595 | 0,07 | +0,02 | |
| Aliança | 1.209 | 0,05 | -0,03 | |
| Partits registrats però no representats, total |
75.493 | 3,37 | -3,17 | |
Resultats per circumscripció modifica
.svg)
Abans de les eleccions, el Partit Nacional controlava la majoria de circumscripcions electorals amb un total de 41. El Partit Laborista en tenia 20, mentre que el Partit Maori en tenia quatre, i ACT, el Partit Mana, el Partit Progressista, Unit Futur i un diputat ex-Laborista que es va fer independent en tenien un cadascun.
A l'acabar les eleccions, el Partit Nacional en guanyà un per a controlar-ne un total de 42, el Partit Laborista en guanyà tres per a controlar-ne 23, el Partit Maori en va perdre un per a controlar-ne tres, i ACT, el Partit Mana i Unit Futur tots van quedar-se amb les seves circumscripcions electorals.[10] Un candidat del Partit Nacional o del Partit Laborista quedà segon en cada circumscripció excepte per Rodney, on quedà segon el líder del Partit Conservador Colin Craig.[11]
En onze circumscripcions electorals els diputats en el càrrec van retirar-se i nous diputats foren elegits. A Coromandel, North Shore, Northland, Rangitīkei, Rodney i Tāmaki, els escons van passar tots a nous diputats del Partit Nacional; a Epsom l'escó passà a un nou diputat d'ACT; i a Dunedin North i Manurewa els escons passaren a ser de nous diputats del Partit Laborista. El Partit Laborista, a més, passà a controlar la circumscripció de Te Atatū, la qual havia estat controlada per un diputat independent ex-Laborista, i Wigram on el diputat del Partit Progressista es retirà i un diputat del Partit Laborista hi guanyà.
De les cinquanta-nou circumscripcions on els diputats en el carrèc van fer campanya per reelecció, quatre van canviar de mans. A West Coast-Tasman Damien O'Connor del Partit Laborista hi guanyà per sobre de Chris Auchinvole del Partit Nacional. A Waimakariri Kate Wilkinson del Partit Nacional va quedar per sobre de Clayton Cosgrove del Partit Laborista i a Te Tai Tonga Rino Tirikatene del Partit Laborista va quedar per sobre de Rahui Katene del Partit Maori. A Christchurch Central a la nit de les eleccions el diputat del Partit Laborista Brendon Burns i la diputada del Partit Nacional Nicky Wagner van empatar amb 10.493 vots cadascun, i amb un recompte oficial Wagner guanyà per 45 vots, el qual va incrementar a 47 amb un recompte judicial.[12] Tot i perdre en les seves circumscripcions electorals, Chris Auchinvole i Clayton Cosgrave van esdevenir diputats de nou en ser elegits per la llista electoral dels seus partits respectius.
La circumscripció de Waitakere a la nit de les eleccions generals va ser guanyada per Paula Bennett del Partit Nacional per sobre de Carmel Sepuloni del Partit Laborista. Amb un recompte oficial Sepuloni guanyà per 11 vots i Bennett subseqüentment va demanar un recompte judicial, el qual li va donar la victòria de nou a Bennett, per una majoria de tan sols 9 vots. Bennett fou declarada electa i Sepuloni no fou elegida per la llista electoral del seu partit, ja que estava posicionada massa baixa en la llista.
Cinc circumscripcions van tenir un guanyador amb una majoria de menys de mil vots: Waitakere (9), Christchurch Central (47), Waimakariri (642), Auckland Central (717) i Tāmaki Makaurau (936).[10]
- Resultat de les circumscripcions electorals neozelandeses en les eleccions de 2011[10]
Resultats de llista modifica
En la taula següent es mostren per partit els candidats que van esdevenir diputats a través de la llista electoral del partit i no pas a través de guanyar en una circumscripció. El número al costat de cada diputat indica la seva posició a la llista del seu partit. Cap altre partit aconseguí tenir candidats de llista degut al baix percentatge de vots per partit que van rebre.
| Lockwood Smith (3) Chris Finlayson (9) David Carter (10) Tim Groser (12) Steven Joyce (13) Hekia Parata (18) Michael Woodhouse (31) Melissa Lee (34) Kanwal Singh Bakshi (35) Jian Yang (36) Alfred Ngaro (37) Katrina Shanks (38) Paul Goldsmith (39) Tau Henare (40) Chris Auchinvole (43) Jackie Blue (46) Cam Calder (50) |
David Parker (4) Maryan Street (7) Clayton Cosgrove (8) Sue Moroney (10) Charles Chauvel (11) Jacinda Ardern (13) Andrew Little (15) Shane Jones (16) Darien Fenton (18) Moana Mackey (19) Rajen Prasad (20) Raymond Huo (21) |
Metiria Turei (1) Russel Norman (2) Kevin Hague (3) Catherine Delahunty (4) Kennedy Graham (5) Eugenie Sage (6) Gareth Hughes (7) David Clendon (8) Jan Logie (9) Steffan Browning (10) Denise Roche (11) Holly Walker (12) Julie Anne Genter (13) Mojo Mathers (14) |
Winston Peters (1) Tracey Martin (2) Andrew Williams (3) Richard Prosser (4) Barbara Stewart (5) Brendan Horan (6) Denis O'Rourke (7) Asenati Taylor (8) |
Costs electorals modifica
El 21 de març de 2012 la Comissió Electoral va produir un reportatge sobre els costs electorals de cada partit en les seves campanyes entre el 26 d'agost i el 25 de novembre de 2011.[13] Les figures estan en dòlars neozelandesos.
| Partit | Cost total | Vots per partit rebuts | Cost per vot | |
|---|---|---|---|---|
| Nacional | 2.321.216$ | 1.058.636 | 2,19$ | |
| Conservador | 1.878.337$ | 59.237 | 31,71$ | |
| Laborista | 1.789.152$ | 614.937 | 2,91$ | |
| Verd | 779.618$ | 247.372 | 3,15$ | |
| ACT || 617.035$ || 23.889 || 25,83$ | ||||
| NZ Primer | 155.903$ | 147.544 | 1,06$ | |
| Maori | 72.173$ | 31.982 | 2,26$ | |
| Mana || 60.082$ || 24.168 || 2,49$ | ||||
| Democràtic | 34.676$ | 1.714 | 20,23$ | |
| Unit Futur | 27.719$ | 13.443 | 2,06$ | |
| Cànnabis | 4.003$ | 11.738 | 0,34$ | |
| Libertarianz | 2.760$ | 1.595 | 1,73$ | |
| Aliança | 2.407$ | 1.209 | 1,99$ | |
| Total/mitjana | 7.745.081$ | 2.237.464 | 3,46$ | |
Imparcialitat dels mitjans de comunicació modifica
Un estudi de la Universitat Massey publicat el novembre de 2012 va suggerir que la cobertura dels diaris era favorable al Partit Nacional i a John Key. En els trenta dies precendint les eleccions generals, els quatre grans diaris neozelandesos —The New Zealand Herald, el Herald on Sunday, el Dominion Post i The Sunday Star-Times— van imprimir fotografies de Key un 72% més que fotografies del seu oponent, Phil Goff, i hi havia dues vegades més text sobre el Partit Nacional i Key que del Partit Laborista i Goff.[14]
Canvis de lideratge després de les eleccions modifica
Pel partit ACT els resultats mediocres de les eleccions (1,1% del vot per partit, cap diputat de llista, tan sols 1 diputat) van resultar en el líder Don Brash dimitint com a líder del partit, dient que es culpava a si mateix pel pèssim resultat del partit.[15]
El 29 de novembre el líder del Partit Laborista Phil Goff i la líder segona Annette King va dimitir en un míting del partit i això seria efectiu a partir del 13 de desembre de 2011.[16] Després d'una campanya per al lideratge de dues setmanes, David Shearer, de líder segon Grant Robertson, van guanyar la confiança dels diputats del partit per sobre de la candidatura de David Cunliffe i Nanaia Mahuta.[17]
Notes modifica
- ↑ La reducció d'un diputat es deu al fet que el Partit Progressista no participà en les eleccions.
- ↑ La reducció d'un escó es deu a la reducció dels escons «sobresortits», amb el Partit Maori guanyant tres escons de circumscripció tot i tenir un vot pel partit que els hagués donat tant sols dos escons si no haguessin guanyat en cap circumscripció.
Referències modifica
- ↑ (anglès) Trevett, Claire: «Key confirms election date». The New Zealand Herald. [Publicació: 02/02/2011.] [Consulta: 23/01/2013.]
- ↑ (anglès) «MMP referendum to be held with 2011 election». The New Zealand Herald. [Publicació: 20/10/2009.] [Consulta: 23/01/2013.]
- ↑ (anglès) «Overall Results - 2011 Referendum on the Voting System». Comissió Electoral. [Consulta: 23/01/2013.]
- ↑ (anglès) «Party Votes and Turnout by Electorate». Comissió Electoral. [Consulta: 23/01/2013.]
- ↑ (anglès) «National gets the numbers it needs with deals». Television New Zealand. [Publicació: 05/12/2011.] [Consulta: 23/01/2013.]
- ↑ (anglès) Romanos, Amelia: «National nails down support». The New Zealand Herald. [Publicació: 05/12/2011.] [Consulta: 23/01/2013.]
- ↑ (anglès) «National and Maori Party back in business together». Television New Zealand. [Publicació: 11/12/2011.] [Consulta: 23/01/2013.]
- ↑ «Official Count Results – Overall Status». Comissió Electoral. [Consulta: 4 agost 2012].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 «Party Votes and Turnout by Electorate – Statistics – 2011 General Election». Comissió Electoral. [Consulta: 4 agost 2012].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 (anglès) «Official Count Results -- Electorate Status». Comissió Electoral. [Consulta: 23/01/2013.]
- ↑ (anglès) Young, Audrey: «10 things you didn't know about the election results». The New Zealand Herald. [Publicació: 29/11/2011.] [Consulta: 23/01/2013.]
- ↑ (anglès) Chapman, Kate: «Recount confirms Christchurch central seat». Stuff.co.nz. [Publicació: 14/12/2011.] [Consulta: 23/01/2013.]
- ↑ (anglès) «Party expense returns - Election '11». Comissió Electoral. [Consulta: 23/01/2013.]
- ↑ (anglès) «Election coverage biased towards Key, National - study Arxivat 2013-02-22 a Wayback Machine.». 3 News. [Publicació: 27/11/2012.] [Consulta: 23/01/2013.]
- ↑ (anglès) «ACT wins Espom, Don Brash resigns». Radio New Zealand. [Publicació: 27/11/2011.] [Consulta: 23/01/2013.]
- ↑ (anglès) «Labour leadership battle begins as Phil Goff quits». Radio New Zealand. [Publicació: 27/11/2011.] [Consulta: 23/01/2013.]
- ↑ (anglès) Garner, Duncan: «Shearer routs Cunliffe for Labour leadership Arxivat 2013-12-15 a Wayback Machine.». 3 News. [Publicació: 13/11/2011.] [Consulta: 23/01/2013.]