Elise Eskilsdotter (Elise Eskildsdatter) (f. c. 1483) va ser una noble i una pirata noruega.[1]

Infotaula de personaElise Eskilsdotter
Biografia
Naixementsegle XV Modifica el valor a Wikidata
Mort1483 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómarinera, pirata Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeOlav Nilsson (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Elise era la filla d'Eskild Ågesen i Elisabeth Jakobsdatter Hegle. El seu pare era cavaller d'Escània. Prop del 1420, es va casar amb el noble noruec Olav Nilsson (c. 1400-1455) que era membre de la família noble Skanke.[2]

Olav Nilsson va ser membre del Riksråd de Noruega. Va ser nomenat cavaller pel rei Eric de Pomerània el 1430. El 1438, va ser nomenat capità de Bergenhus. Al voltant del 1440, es va convertir en senyor feudal de Ryfylke, Rogaland (Noruega). Va ser un terratinent ric amb propietats tant a Noruega com a Dinamarca. Més tard, Olav va servir al rei Cristià I de Dinamarca com a corsari durant la Guerra Danesa-Hanseática (1426-1435). Després del Tractat de Vordingborg al juliol de 1435, el rei Cristià va fer la pau amb la Lliga Hanseática. No obstant això, Olav va continuar atacant vaixells mercants alemanys contra els desitjos del rei. Com a conseqüència, el 1453 el rei va destituir a Olav. El 1455, Olav Nilsson va ser assassinat a l'Abadia de Munkeliv juntament amb el seu fill Nils, el seu germà Peder Nilsson Skanke, així com Leif Thor Olafsson, bisbe de Bergen.[3][4][5][6]

Després de la seva mort, Elise Eskilsdotter i els seus fills van liderar una guerra oberta contra el comerç dels mercaders alemanys de Bergen. El seu fill major, Olav, va morir en un naufragi el 1465, però el fill més jove Axel va continuar el negoci. Igual que molts altres membres de la noblesa noruega, també es va oposar al govern danès sobre Noruega. El 1468, el rei Cristià I de Dinamarca va confiscar el seu feu perquè ja no confiava en la seva lleialtat. Elise va morir al voltant de 1483.[7][8][9]

Referències modifica

  1. Terje Bratberg. «Elise Eskildsdatter, Ridderfrue». Norsk biografisk leksikon. [Consulta: 25 maig 2016].
  2. Jon Gunnar Arntzen. «Skanke». Store norske leksikon. [Consulta: November 1, 2017].
  3. Geir Thorsnæs. «Ryfylke». tore norske leksikon. [Consulta: November 1, 2017].
  4. Erik Opsahl. «Olav Nilsson, Ridder». Norsk biografisk leksikon. [Consulta: 25 maig 2016].
  5. John Arve Riise. «Herr Olav Nilsson – Ridder af Talgø». Skanke-Foreningen I Norge. Arxivat de l'original el 17 de juny 2016. [Consulta: 25 maig 2016].
  6. «Leif Thor Olafsson, Bishop of Bjørgvin (Bergen)». Hierarchia Catholica, Volume 2. [Consulta: 25 maig 2016].
  7. «The Hanseatic League». Das Hansebüro. [Consulta: November 1, 2017].
  8. Cato Guhnfeldt. «Fæle fruer til sjøs». Aftenposten, 19-01-2014. [Consulta: 25 maig 2016].
  9. Terje Bratberg. «Elise Eskildsdatter». Store norske leksikon. [Consulta: 25 maig 2016].

Vegeu també modifica

Bibliografia modifica

  • Carlquist, Gunnar. Svensk uppslagsbok. Bd 20. Malmö: Svensk Uppslagsbok AB, 1937. 
  • Hetland, Ingebrigt. Pirater og sjørøvere i norske farvann. Pantagruel Forlag AS, 2008. ISBN 9788279003236. 
  • Nicolle, David. Forces of the Hanseatic League: 13th - 15th Centuries'. Osprey Publishing, 2014. ISBN 9781782007791. 
  • Øye, Ingvild. Bergen and the German Hans. Bergen: Bryggens Museum, 1994. ISBN 9788290289527. 
  • Stanton, Charles D. Medieval Maritime Warfare. Pen and Sword Books, 2015. ISBN 9781473856431.