Elizabeth Simcoe

il·lustradora i escriptora britànica

Elizabeth Posthuma Simcoe, batejada el 22 de setembre de 1762 a Aldwincle, Northamptonshire, i morta el 17 de gener de 1850 a Devon, prop de Honiton, és una il·lustradora i escriptora britànica del Canadà colonial.[1][2][3]

Infotaula de personaElizabeth Simcoe

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsetembre 1762 Modifica el valor a Wikidata
Northamptonshire (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 gener 1850 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Honiton (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaWolford Chapel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintora, diarista, artista, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJohn Graves Simcoe Modifica el valor a Wikidata
FillsHenry Simcoe Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
naixement pòstum Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Elizabeth Posthuma Gwillim era l'única filla del tinent coronel Thomas Gwillim i Elizabeth Spinckes. El seu pare va morir set mesos abans de néixer ella i la seva mare va morir poques hores després de donar a llum; ella va rebre, per això, el segon nom de Posthuma.[1]

Després del seu bateig, Elizabeth es va criar amb la seva àvia; més tard, amb la seva tia Margaret, i va alternar la convivència amb altres parents.[4]

 
Una aquarel·la de 1793 feta per Simcoe al port de York abans de la colonitzacio. York esdevindria la ciutat de Toronto

El 30 de desembre de 1782 es va casar amb John Graves Simcoe, oficial de l'exèrcit britànic, amb qui tindria onze fills entre els anys 1784 i 1804. Com a rica hereva, Elizabeth Simcoe va adquirir una finca de 5.000 hectares prop de Honiton, a Devon, i va construir Wolford Lodge, que seria la seu de la família Simcoe fins al 1923.[1]

El 1791, el seu marit va ser nomenat tinent governador de l'Alt Canadà, aleshores colònia britànica, i s'hi van traslladar amb els dos fills petits, mentre deixaven les filles més grans a Wolford. La travessia, que començà el 26 de setembre a bord del Triton, culminava a Quebec l'11 de novembre de 1791; l'any següent arribarien a Newark (actualment Niagara-on-the-Lake). Van comprar una finca a l'est de York (actualment Toronto), que anomenarien Castle Frank (avui dia el nom d'una estació de metro de Toronto) pel seu fill gran Francis.[1][5] Després de cinc anys, la família Simcoe va abandonar el Canadà el 1796 i tornà a Anglaterra.[3]

Obra modifica

Elizabeth Simcoe deixà un diari que ofereix una valuosa impressió de la vida a l'Ontario colonialː The Diary of Mrs. John Graves Simcoe; Wife of the First Lieutenant-Governor of the Province of Upper Canada 1792–6.[1] La primera anotació al seu diari és del 17 de setembre de 1791, el dia que la família va arribar a Weymouth, el port anglès de sortida, i conclou tres dies després de la tornada a casa.[3][1] Publicat per primera vegada el 1911, va ser seguit per una transcripció publicada el 1965 i una versió de butxaca publicada a principis del segle XXI, més de 200 anys després d'haver-lo escrit.[1][2][6]

 
Cascades del Niagara, Elizabeth Simcoe, 1792, Archives of Ontario

L'afició d'Elizabeth Simcoe per la il·lustració fa que les seves aquarel·les, gairebé 600, permetin seguir la crònica de la seva estada i els seus viatges al Canadà de finals del segle XVIIIː des de la ciutat de York, a l'Alt Canadà, fins a l'illa d'Anticosti, les ciutats del Quebec, Gananoque i Kingston, les illes de la Magdalena, la cascada de Montmorency, les cascades del Niàgara o els paisatges de la Grande Rivière, el segon riu més llarg del Quebec, que desemboca a la badia de James.[1][3]

Reconeixement i memòria modifica

 
Badia de Burlington, Elizabeth Simcoe

Part de la toponímia d'aquestes regions és deutora de Simcoe i la seva família, com ara l'origen del nom de Scarborough, un districte a l'est de Toronto, en honor de Scarborough, North Yorkshire, o el mateix nom del comtat de Simcoe. Els municipis de North, East i West Gwillimbury, just al sud del llac Simcoe, al centre d'Ontario, porten el seu cognom, Gwillim. El municipi de Whitchurch (ara Whitchurch–Stouffville, a Ontario) rep aquest nom en record del seu lloc de naixement.[7][1]

El desembre de 2007 es va erigir en un petit parc de a la ciutat de Bradford West Gwillimbury una estàtua d'Elizabeth Gwillim Simcoe, en el 150è aniversari de la seva incorporació.[1]

 
Mostra del Diari d'Elizabeth Simcoe

Referències modifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Marsh, James H. «Elizabeth Simcoe | l'Encyclopédie Canadienne». [Consulta: 7 agost 2022].
  2. 2,0 2,1 Firth, Edith G. «Biographieː GWILLIM, ELIZABETH POSTHUMA» (en francès). Dictionnaire biographique du Canada, Volum VII (1836-1850). [Consulta: 7 agost 2022].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Travels With Elizabeth Simcoe: A Visual Journey Through Upper and Lower Canada» (en anglès). The Archives of Ontario. Ministry of Public and Business Service Delivery. [Consulta: 7 agost 2022].
  4. The Progress of the Pilgrim Good-Intent, in Jacobinical Times, Mary Ann Burges, AbeBooks, retrieved 2 August 2014.
  5. The Gwillim Simcoe Project. «Arbre généalogique de la famille d' Elizabeth Posthuma et John Graves Simcoe» (en anglès). [Consulta: 7 desembre 2020].
  6. «The Diary of Mrs. Simcoe: Wife of the First Lieutenant-Governor of the Province of Upper Canada, 1792-6, With Notes and a Biography by J. Ross Robertson, and Ninety Reproductions of Interesting Sketches Made by Mrs. Simcoe». www.fadedpage.com. [Consulta: 7 desembre 2020].
  7. Jean Barkey, et al., Whitchurch Township[Enllaç no actiu] (Toronto: Stoddart, 1993), 14.

Bibliografia modifica

  • Bassett, John M. The Canadians: Elizabeth Simcoe, First Lady of Upper Canada (en anglès). Fitzhenry & Whiteside Ltd, 1974. ISBN 0-88902-204-6. 
  • Robertson, J. Ross. The Diary of Elizabeth Simcoe (en anglès). The Ontario Publishing Company Limited, 1934. 
  • (en) Clara Thomas, «Simcoe, Elizabeth Posthuma Gwillim», a The Oxford Companion to Canadian History, Oxford University Press, 2004 (ISBN 9780191735158, lire en ligne)
  • (en) Mary Lu MacDonald, «Simcoe [née Gwillim], Elizabeth Postuma», a Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004