Elton John
Sir Elton Hercules John CBE (Pinner, Middlesex, 25 de març de 1947), és un cantant i compositor anglès de música rock.
Biografia modifica
Als onze anys, gràcies a una beca, va anar a la Royal Academy of Music. Sis anys després la va deixar per dedicar-se a la música rock. A partir del 1964 comença a col·laborar amb grups locals com Bluesology, on va conèixer el cantant John Baldry. En homenatge a ell i al saxofonista Elton Dean va adoptar el nom artístic d'Elton John.[1]
Als anys seixanta va ser a uns quants grups, sense gaire èxit. Fins que el 1967 va conèixer el lletrista i poeta Bernie Taupin. Junts van tindre el primer èxit el 1970 amb la cançó Your Song, de l'àlbum "Elton John".[2] El 1971 van tindre quatre àlbums alhora entre els deu primers de les llistes dels Estats Units, quelcom que no passava des dels Beatles. Aquell mateix any Elton va començar l'alopècia que anys després el faria dur perruca.
La dècada dels setanta va ser la consagració com estrella. Va començar a actuar amb roba extravagant, característica del glam rock. Va fer grans èxits com Crocodile Rock (1972), Candle In The Wind (1973) Bennie And The Jets (1973) i Don't Let The Sun Go Down On Me (1974). Entre el 1972 i el 1975, set discs seus van entrar als primers llocs de les llistes britàniques. El 1975 va participar en la pel·lícula Tommy, dirigida per Kun Russell i escrita per Pete Townshend, guitarrista de The Who. En aquella època hi va haver un escàndol per unes declaracions sobre la seva homosexualitat.
Al començament de la dècada del 1980, va deixar temporalment la societat amb en Taupin i va moderar la seva imatge i la seva música, fent-la més melòdica. Va produir nous èxits com I'm Still Standing i Little Jeannie però ja no tan sovint. El 14 de febrer de 1984 es va casar amb l'enginyera de so Renata Bauer.[3]
El juliol de 1985, Elton John va participar en el concert Live Aid, a l'Estadi Wembley de Londres. També hi havia David Bowie, Sting, Eric Clapton, Phil Collins i Queen, entre altres.
El 1990 el va afectar molt la mort per sida del seu amic Ryan White, que era hemofílic. Després del funeral va confirmar que feia un tractament contra l'addicció a l'alcohol, les drogues i la bulímia. El 1992 va fundar l'Elton John AIDS Foundation, una de les organitzacions més grans sense ànim de lucre que lluita contra la sida, a la que va decidir destinar tots els beneficis dels seus singles.[4]
El 1994, un cop restablert dels seus problemes, va tindre un nou èxit amb la seva participació en la banda sonora de The Lion King en col·laboració amb Tim Rice. També va guanyar un Grammy i un Òscar. L'assassinat del seu amic Gianni Versace i la mort en un accident de trànsit de la seva amiga Diana de Gal·les van ser un cop fort el 1997. Va tindre un gran èxit amb el seu homenatge a la princesa Diana, amb una nova versió de Candle in the Wind, que va batre tots els rècords i va resultar ser el single més venut a la història de la música.[2]
L'any següent va ser nomenat Cavaller de l'Ordre de l'Imperi Britànic i posteriorment va rebre un Grammy honorífic per la seva trajectòria musical. El 2001 va gravar una vegada més amb el seu lletrista Bernie Taupin. A Songs From the West Coast el va seguir el 2004 l'àlbum número 43 de la seva carrera, Peachtree Road. El desembre del 2005, després de l'aprovació del matrimoni entre persones del mateix sexe al Regne Unit, Elton John es va casar amb la seva parella des de feia 12 anys, el director de cinema canadenc David Furnish.[2] El juny de 2019 va ser nomenat Cavaller de la Legió d'honor francesa.[5]
Una pel·lícula biogràfica sobre la vida de John des de la seua joventut fins als 1980, dita Rocketman, va ser produïda per Paramount Pictures i estrenada el maig de 2019.[6] Va ser dirigida per Dexter Fletcher, que havia dirigit Bohemian Rhapsody, altra pel·lícula biogràfica sobre l'amic de John, Freddie Mercury; i estava protagonitzada per Taron Egerton fent de John.[7][8]
Estil musical modifica
Un crític musical va escriure un comentari irònic on deia que Elton John només utilitzava quatre acords i que les lletres de Bernie Taupin les podria haver escrit un nen de primària.
En realitat es pot dir que Elton toca el piano o qualsevol instrument de teclat d'una manera molt simple, tenint en compte la seva preparació musical clàssica, potser perquè és conscient de fer exactament i només música pop. En canvi, el nombre d'instruments i els diferents sons és molt variat (a la cançó Mellow apareix fins i tot el violí elèctric) i ja als anys setanta feia servir, a bastament, els sintetitzadors tipus ARP. L'harmonia sempre és molt clàssica i es fa sovint amb la formació típica de teclat, guitarra, baix i bateria.
Molt sovint segueix l'esquema del blues. En els discos es van alternant les balades amb les cançons més d'estil Rock. El ritme sincopat és una característica de cançons com Honky Cat.
La veu d'Elton John és potser la característica més rellevant de la seva música. Resulta ben timbrada, elegant i ben modulada, molt identificable i difícilment imitable.
Discografia modifica
- 1969: Empty Sky
- 1970: Elton John
- 1970: The Games (banda sonora original)
- 1971: Tumbleweed Connection
- 1971: Friends
- 1971: 11-17-70 (en viu)
- 1971: Madman Across the Water
- 1972: Honky Château
- 1973: Don't Shoot Me I'm Only the Piano Player
- 1973: Goodbye Yellow Brick Road
- 1974: Caribou
- 1975: Captain Fantastic and the Brown Dirt Cowboy
- 1975: Rock of the Westies
- 1975: West of the Rockies (en viu)
- 1976: Here and There (en viu)
- 1976: Blue Moves
- 1978: A Single Man
- 1979: Victim of Love
- 1980: 21 at 33
- 1981: The Fox
- 1982: Jump Up!
- 1983: Too Low for Zero
- 1984: Breaking Hearts
- 1985: Ice on Fire
- 1986: Leather Jackets
- 1987: Live in Australia
- 1988: Reg Strikes Back
- 1989: Sleeping With the Past
- 1992: The One
- 1993: Duets
- 1995: Made in England
- 1997: Big Picture
- 1999: The Muse
- 1999: AIDA
- 2000: One Night Only
- 2000: The Road To Eldorado
- 2001: Songs from the West Coast
- 2002: Greatest Hits 1970-2002
- 2004: Peachtree Road
- 2006: The Captain and the Kid
- 2013: The Diving Board
- 2016: Wonderful Crazy Night
- 2021: Regimental Sgt. Zippo
Premis Grammy modifica
Al llarg de la seva carrera ha guanyat 5 Premis Grammy:
- 1986 - Millor interpretació pop d'un duet o grup musical per That's What Friends Are For (juntament amb Dionne Warwick, Gladys Knight i Stevie Wonder)
- 1991 - Millor composició instrumental per Basque (interpretada per James Galway)
- 1994 - Millor interpretació pop masculina per Can you feel the love tonight
- 1997 - Millor interpretació pop masculina per Candle in the wind 1997
- 2000 - Millor Àlbum d'espectacle musical per Elton John & Tim Rice's Aida (juntament amb Tim Rice)
- Nominacions
Referències modifica
- ↑ «Elton John: Biography by Stephen Thomas Erlewine». AllMusic. [Consulta: 18 gener 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Elton John Biography». Biography.com. [Consulta: 18 gener 2016].
- ↑ Hombach, Jean-Pierre. Elton John. Lulu.com, p. 15.
- ↑ Hombach, Jean-Pierre. Elton John. Lulu.com, p. 17.
- ↑ BBC 22 de juny de 2019
- ↑ «Elton John Biopic 'Rocketman' Shifts Summer 2019 Release Date». Billboard [Consulta: 24 agost 2018].
- ↑ «Dexter Fletcher to direct Freddie Mercury biopic». BBC News, 08-12-2017.
- ↑ Nolfi, Joey. «Taron Egerton rocks out as Elton John in first Rocketman trailer». Entertainment Weekly, 01-10-2018. [Consulta: 26 octubre 2018].
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elton John |
- Elton John - Lloc web oficial
- Elton John a Allmusic (anglès)