Emanuel Walberg
Emanuel Walberg (Lund, 24 de desembre de 1873 - Lund, 27 de novembre de 1951) fou un romanista i hispanista suec.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (sv) Frans Gustaf Emanuel Walberg 24 desembre 1873 Lund (Suècia) |
| Mort | 27 novembre 1951 (77 anys) Lund (Suècia) |
| Sepultura | Cementiri d'Östra |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Lund |
| Activitat | |
| Ocupació | romanista, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Lund (1910–1937) |
| Membre de | |
| Professors | Walter Édouard Lidforss i Wendelin Foerster |
| Família | |
| Pares | Carl August Walberg i Clara Elisabeth Olsdr |
| Germans | Sven Walberg |
Premis | |
Vida i obra modifica
Walberg va néixer a Lund en una família de professors; el seu pare era professor de grec a Uppsala i el seu avi també havia estat professor de literatura francesa i anglesa a la Universitat de Lund. Va tenir Johan Vising com a professor a l'escola. Va estudiar a la Universitat de Lund amb Edvard Lidforss (conegut com a traductor del Quijote) i Fredrik Wulff; i feu estades a París amb Gaston Paris i Paul Meyer i també a Bonn amb Wendelin Foerster. Es va doctorar amb una edició del Bestiaire de Philippe de Thaün (París/Lund 1900) i, des de 1900, va ser professor a la Universitat de Lund (de 1910 a 1934 com a catedràtic succeint Fredrik Wulff). Els seus camps d'estudi foren l'edició crítica d'obres del francès antic, però també temes hispànics i de l'engadinès.
Va ser nomenat membre de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique com a successor de Kristoffer Nyrop el 1931. Va ser també nomenat doctor honoris caus per la Universitat de Tartu (avui en dia a Estònia). El succeí Alf Lombard en la càtedra de Filologia Romànica a Lund.
Publicacions modifica
- (ed.) Juan de la Cueva et son « Exemplar Poético », Lund 1904
- (ed. amb Fredrik Wulff) Les vers de la mort par Hélinant, moine de Froidmont, Lund 1905
- Saggio sulla fonetica del parlare di Celerina-Cresta (Alta Engadina), Lund 1907
- (ed.) Antonio de Lebrija, Gramática castellana, Halle a.S. 1909
- (ed.) Deux anciens poèmes inédits sur Saint Simon de Crépy, Lund 1909–1911
- (ed.) Trascrizione fonetica di tre testi altoengadini, Lund/Leipzig 1912
- (ed.) La vie de Saint Thomas le martyr par Guernes de Pont-Sainte-Maxence. Poème historique du 12e siècle (1172-1174), Lund 1922
- (ed.) Deux versions inédites de la légende de l'Antéchrist en vers français du 13e siècle, Lund/Leipzig 1928
- La tradition hagiographique de Saint Thomas Becket avant la fin du XIIe siècle. Etudes critiques, Paris 1929, Genf 1975
- Quelques aspects de la littérature anglo-normande. Leçons faites à l'Ecole des Chartes, Lund/Paris 1936
- (ed.) Guernes de Pont-Sainte-Maxence, La vie de saint Thomas Becket, Paris 1936, 1964
- (ed.) Le chant du roussigneul. Poème allégorique du XIVe siècle, Lund 1942
- (ed.) Contes pieux en vers du XIVe siècle tirés du recueil intitulé "Le tombel de Chartrose" et publiés, Lund 1946
Bibliografia modifica
- Paul Deschamps, [Notícia necrològica] "Éloge funèbre de M. Emmanuel Walberg, associé étranger de l'Académie", in: Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres Any 1952, 96-1, pp. 64-65
- Mélanges de linguistique et de littérature offerts à M. Emanuel Walberg par ses élèves et ses amis scandinaves, Uppsala 1938, Ginebra 1977
- Paul Falk in: Studia Neophilologica 24, 1952, p. 206–208
- Erik Schöne Staaff, « Walberg. 2. Frans Emanuel Gustaf W. », in: Theodor Westrin (dir.), Nordisk familjebok, vol. 31, Stockholm, Nordisk familjeboks förlags aktiebolag, 1921, col. 373-374. [en suec]