Embaràs ectòpic
Un embaràs ectòpic (del gr. ἐκ, "fora", i τόπος, "lloc")[1] és aquell que es desenvolupa fora de l'úter, ja sigui a la trompa de Fal·lopi (el més freqüent), a l'ovari, al canal cervical o a la cavitat pelviana o abdominal. Els signes i símptomes inclouen clàssicament dolor abdominal i sagnat vaginal, però menys del 50% de les dones afectades tenen aquests dos símptomes.[2] El dolor es pot descriure com agut, apagat o com una rampa.[2] El dolor també es pot estendre a l'espatlla si s'ha produït sagnat a l'abdomen.[2] Un sagnat sever pot provocar un ritme cardíac ràpid, desmai o xoc.[3][2] Fora d'excepcions molt rares, el fetus no pot sobreviure.[4]
 Embaràs ectòpic. | |
 Embaràs ectòpic de R. de Graaf a la monografia De Mulierum Organis Generationi Inservientibus, una reedició de la carta a la Royal Society del cirurgià francès Benoit Vassal de 1669.  | |
| Tipus | malaltia del sistema reproductor femení, embaràs i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | obstetrícia i ginecologia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | dolor abdominal |
Medicació | |
| Classificació | |
| CIM-11 | JA01 |
| CIM-10 | O00, O00.9 i O00.90 |
| CIM-9 | 633, 633.9, 633.90 i 633.8 |
| CIAP | W80 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 4089 |
| MedlinePlus | 000895 |
| eMedicine | 2041923, 796451 i 403062 |
| Patient UK | ectopic-pregnancy-pro |
| MeSH | D011271 |
| UMLS CUI | C0032987 |
| DOID | DOID:0060329 |
L'ovari allibera un òvul que és succionat per una de les trompes de Fal·lopi, on és impulsat per diminuts cilis similars a pèls fins que, diversos dies després, arriba a l'úter. Normalment, la fecundació de l'òvul s'efectua a la trompa de Fal·lopi, però la implantació té lloc a l'úter. No obstant això, si la trompa s'obstrueix (per exemple, a causa d'una infecció prèvia), l'òvul pot desplaçar-se lentament o fins i tot quedar embussat. L'òvul fecundat potser mai arribi a l'úter i, en conseqüència, es produeix un embaràs ectòpic. En general, els embarassos ectòpics es desenvolupen a una de les trompes de Fal·lopi (embaràs tubàric). Són infreqüents els embarassos al canal cervical, a l'ovari o a la cavitat abdominal o pelviana.
Causa i diagnòstic modifica
Entre els factors de risc de l'embaràs ectòpic s'inclouen les malalties inflamatòries pelvianes, sovint a causa de la infecció per clamídia; tabaquisme; cirurgia prèvia de trompes; una història d'infertilitat; o l'ús de tecnologia de reproducció assistida.[5] Aquells que prèviament han tingut un embaràs ectòpic tenen un risc molt més gran de tenir-ne un altre.[5] En els rars casos que una dona queda embarassada amb un dispositiu intrauterí (DIU) col·locat, el risc de tenir un embaràs ectòpic és elevat. Els embarassos ectòpics són menys freqüents entre les dones blanques.
La detecció de l'embaràs ectòpic es realitza normalment mitjançant proves de sang per detectar gonadotropina corionica humana (hCG) i l'ecografia.[2] Això pot requerir proves en més d'una ocasió.[2] L'ecografia funciona millor quan es realitza des de la vagina.[2] Altres causes de símptomes similars inclouen: avortament espontani, torsió ovàrica i apendicitis aguda.[2]
Tractament modifica
L'ús del medicament metotrexat funciona tan bé com la cirurgia en alguns casos.[5] Específicament funciona bé quan la beta-HCG és baixa i la mida de l'ectòpic és petita.[5] La cirurgia, com ara una salpingectomia, encara es recomana normalment si el tub s'ha trencat, el batec fetal es detecta o els signes vitals de la persona són inestables.[5] La cirurgia pot ser laparoscòpica o mitjançant una incisió més gran, coneguda com a laparotomia.[3] La morbiditat i la mortalitat materna es redueixen amb el tractament.[5]
Epidemiologia i història modifica
La taxa d'embaràs ectòpic és d'aproximadament l'1% i el 2% de la de naixements vius als països desenvolupats, tot i que pot arribar al 4% entre els que utilitzen tecnologia de reproducció assistida.[3] És la causa de mort més freqüent entre les dones durant el primer trimestre, aproximadament entre un 6-13% del total.[5] Al món desenvolupat els resultats han millorat, mentre que al món en desenvolupament sovint continuen sent pobres.[6] El risc de mort entre els països desenvolupats és d'entre el 0,1 i el 0,3 per cent, mentre que en el món en desenvolupament és d'entre l'1 i el 3 per cent.[7] La primera descripció coneguda d'un embaràs ectòpic és d'Az-Zahrawí al segle xi.[6]
Referències modifica
- ↑ Cornog, Mary Wood. Merriam-Webster's vocabulary uilder. Springfield, Mass.: Merriam-Webster, 1998, p. 313. ISBN 9780877799108.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Does this woman have an ectopic pregnancy?: the rational clinical examination systematic review». JAMA, 309, 16, abril 2013, pàg. 1722–9. DOI: 10.1001/jama.2013.3914. PMID: 23613077.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Diagnosing ectopic pregnancy and current concepts in the management of pregnancy of unknown location». Human Reproduction Update, 20, 2, 2014, pàg. 250–61. DOI: 10.1093/humupd/dmt047. PMID: 24101604.
- ↑ «Full-term abdominal pregnancy: a case report and review of the literature». Gynecologic and Obstetric Investigation, 65, 2, 2008, pàg. 139–41. DOI: 10.1159/000110015. PMID: 17957101.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 «Methotrexate for ectopic pregnancy: when and how». Archives of Gynecology and Obstetrics, 290, 3, setembre 2014, pàg. 417–23. DOI: 10.1007/s00404-014-3266-9. PMID: 24791968.
- ↑ 6,0 6,1 «Tubal ectopic pregnancy: diagnosis and management». Archives of Gynecology and Obstetrics, 279, 4, abril 2009, pàg. 443–53. DOI: 10.1007/s00404-008-0731-3. PMID: 18665380.
- ↑ «Interventions for tubal ectopic pregnancy». The WHO Reproductive Health Library, 26-09-2007. Arxivat de l'original el 2 abril 2015. [Consulta: 12 març 2015].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Embaràs ectòpic |