Emili Fontbona i Ventosa
Emili Fontbona i Ventosa (Barcelona, 1879 -1938) fou un escultor català. Format amb l'escultor Eusebi Arnau i a l'acadèmia del pintor Pere Borrell del Caso, formà part del grup d'"El Rovell de l'Ou" i fou un dels redactors de la revista manuscrita Il Tiberio (1896-98). Anà a París el 1899 amb els seus companys pintors Marià Pidelaserra i Pere Ysern. Allà visqué fins a 1901 i va fer gran amistat amb Pablo Picasso, que de nou a Barcelona s'inicià en l'escultura a la casa familiar de l'escultor, al carrer de Pàdua de Barcelona. Picasso va fer diversos dibuixos retratant Fontbona, en un d'ells, anunci de "Els Quatre Gats", del 1902, el presenta voltat d'amics d'aquella època (Pere Romeu, Picasso mateix, Sabartés, Àngel F. Soto i Rocarol).[1]
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1879 Barcelona |
| Mort | 1938 (58/59 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Académie Colarossi |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor |
.jpg)
Com escultor va sentir-se fortament influït pel primitivisme predicat per Paul Gauguin i el reflectí a la seva obra (majoritàriament conservada a col·leccions familiars i privades): Dona d'Amposta, Mariner de Tarragona, etc. que representen un camí totalment diferent al del Modernisme català típic i encara més de l'escultura acadèmica. Cap al 1905 va fer en alabastre Cap de faune, d'un brutalisme insòlit, i més o menys per aquesta època entrà a treballar a la Sagrada Família, on no congenià amb Antoni Gaudí. A partir del 1906 hagué de deixar les seves activitats a causa d'una esquizofrènia que el mantingué reclòs la resta de la seva vida a un hospital psiquiàtric.
El 2014 institucions d'Amposta promogueren l'edició d'un tiratge en bronze de la Dona d'Amposta i del Mariner de Tarragona, peces que foren donades a diversos museus i institucions catalanes http://www.diputaciodetarragona.cat/ca/noticies/es-presenta-tarragona-ledicio-en-bronze-de-dues-escultures-demili-fontbona-ventosa-mariner.
Exposicions rellevants modifica
- 1999-2000: Emili Fontbona, 1879-1938. Escultor Museu Frederic Marès.[2]
Referències modifica
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 94. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
- ↑ «Exposició de Fontbona al Marès». web. Museu Frederic Marès, 2013. [Consulta: Octubre 2013].
Bibliografia modifica
- Feliu Elias, L'escultura catalana moderna, Barcino, Barcelona 1926-28.
- Francesc Fontbona, La escultura postmodernista: Emili Fontbona, "Estudios Pro-Arte" (Barcelona), I, 1975.
- Pilar Vélez & Nuria Rivero, Catàleg de l'exposició antològica Emili Fontbona 1879-1938, escultor, Museu Frederic Marès, Barcelona 1999.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emili Fontbona i Ventosa |