Viquipèdia

Emili Pi i Molist

metge i cirurgià català

Emili Pi i Molist (Barcelona, 29 d'octubre de 1824 - ibídem, 29 de juny de 1892[1]) fou doctor en medicina i cirurgia, metge numerari i director de l'Hospital de la Santa Creu, soci numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (societat de la que fou president) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, soci de mèrit de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País i soci corresponent de la Societat Medico-Psicològica de París i les Acadèmies de Medicina i Cirurgia de València, Granada i Palma.[2]

Infotaula de personaEmili Pi i Molist

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Emili Pi i Molist
(es) Emilio Pi y Molist Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 octubre 1824 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort29 juny 1892 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Es coneix perPresident de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona
Activitat
OcupacióPsiquiatra
Membre de
Família
PareAndreu Avel·lí Pi i Arimon Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Fill d'Andreu Avel·lí Pi i Arimon i la seva muller Teresa Molist i Solà, Emili destacà promptament en les arts literàries escrivint una novel·la i odes amb només dotze anys. Residí a Mallorca en la seva joventut per tal d'eludir el reclutament. Es llicencià en medicina l'any 1846 a la Universitat Literària de Barcelona. L'any 49 presentà la Memoria concurs de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona que resultà premiada sobre els efectes anestèsics del cloroform, llavors una substància nova per a la nova tècnica de l'anestèsia encara llavors no gaire generalitzada en l'àmbit de la cirurgia. El 1855 entrà al "Servei Annex d'Orats" de l'Hospital de la Santa Creu i viatjà a diversos manicomis europeus plasmant les seves experiències en el seu treball de 1854. Fou defensor del vitalisme oposant-se a l'organicisme.[3]

Casat amb Antònia Bacigalupi i Maymó (cosina germana de la mare de Eusebi Güell i Bacigalupi) i sense descendència. Visqué al carrer del Rull, 4, i és enterrat al Cementiri del Poblenou (Barcelona) (Dep. I, illa 4a, nínxol 301).

Al districte barceloní de Nou Barris hi ha un carrer que porta el seu nom.

Obres modifica

Pi i Molist fou un autor de caràcter polifacètic, abastant sobretot l'àmbit de la psiquiatria a la que dedicà el seu ofici, i incloent-hi altres sobre botànica i obres dedicades a l'anàlisi literària especialment de l'obra de Cervantes, entre altres treballs Botet i Sisó en destaca una quinzena:

Enllaços externs modifica

Notes modifica

  1. ↑ «Defuncions. 1892. Registre núm.4823. Jutjat "Lonja".». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 29-06-1892. [Consulta: 28 desembre 2019].
  2. ↑ Botet i Sisó, Joaquim. «Apèndix I». A: Obra numismàtica i esparsa de Joaquim Botet i Sisó. reedició commemorativa. Societat Catalana d'Estudis Numismàtics, Institut d'Estudis Catalans, 1997, p. 277-278. ISBN 84-7283-379-8. 
  3. ↑ Hervas Puyal, Carlos. «Capítulo IX - El Cloroformo en el programa de premios de la Real academia de Medicina de Barcelona para 1849». A: La anestesia en Cataluña. Historia y evolución (1847-1901). (en castellà), 1986, p. 199-215. ISBN 9788469359464 [Consulta: 8 març 2015]. «tesi doctoral defensada el 1986» 
  4. ↑ Botet i Sisó esmenta el nom Mr. Bastard en comptes de Pierre Boitard


Premis i fites
Precedit per:
' 		Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXVI
1881-1892 		Succeït per:
Joaquim Botet i Sisó
Precedit per:
Juan Magaz y Jaime
Bartomeu Robert i Yarzàbal 		President de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
1875-1878
1891-1892 		Succeït per:
Joan de Rull i Xuriach
Emerencià Roig i Bofill
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Emili_Pi_i_Molist&oldid=30275341»