Emilio Bueno Núñez del Prado
Emilio Bueno Núñez del Prado (Montilla, 1 d'octubre de 1892-?) va ser un militar espanyol, que va lluitar en la Guerra civil.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r octubre 1892  Montilla |
| Mort | segle XX |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | tinent coronel |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola i Guerra de Marruecos (es)  |
Biografia modifica
Nascut a Montilla l'1 d'octubre de 1892,[1] va ser militar de carrera. Va arribar a combatre en la Guerra del Marroc, on va tenir una destacada intervenció al comandament de regulars i de la Mehal-la. Des de 1923 va ser membre de la maçoneria, on empraria el nom maçònic de «Voluntat».[1] En proclamar-se la Segona República es va acollir a l'anomenada «Llei Azaña» i es va retirar amb la graduació de comandant. A partir de llavors es va dedicar a la vida civil.
Home de fortes conviccions republicanes,[2] després de l'esclat de la Guerra civil es va mantenir lleial a la República i es va tornar a reincorporar a l'Exèrcit. Va passar a ostentar per aquestes dates el rang de tinent coronel.[3] Durant el conflicte va arribar a manar la 41a Brigada Mixta,[4] la 4a Divisió[5] i el II Cos d'Exèrcit.[6] Va estar destinat al Front del Centre, defensant Madrid davant la possibilitat d'un atac franquista. Alguns autors han considerat que va ser membre del Partit Comunista.[7] Al començament de març de 1939 va ascendir al rang de coronel.[8] Quan es va produir el cop de Casado, inicialment va mantenir una actitud neutral davant les forces colpistes.[9] No obstant això, després de rebre pressions dels comandaments comunistes de l'Exèrcit del Centre, va acabar posicionant-se contra de les forces casadistes i va treure al carrer a les forces sota el seu comandament.[10] Al final del conflicte seria destituït pel coronel Casado,[11][12] que en el seu lloc va nomenar al tinent coronel Joaquín Zulueta Isasi com a comandant del II Cos d'Exèrcit.[6]
Després del final de la contesa va ser capturat pels vencedors, jutjat i condemnat a mort, encara que posteriorment aquesta pena li seria commutada i reduïda a una condemna de 30 anys de presó. El 1943 va obtenir la llibertat condicional i el 1946 es va beneficiar d'una amnistia completa.[2]
Família modifica
Era cosí de Miguel Núñez de Prado,[1] que arribaria a ser general de divisió.
Obres modifica
- —— (1929) Historia de la acción de España en Marruecos desde 1904 a 1927. Final de la campaña. Madrid: Editorial Ibérica.[13]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 de Paz Sánchez, 2004, p. 80.
- ↑ 2,0 2,1 Alpert, 2013, p. 326.
- ↑ Salas Larrazábal, 1973, p. 660.
- ↑ Engel, 1999, p. 51.
- ↑ Zaragoza, 1983, p. 54.
- ↑ 6,0 6,1 Engel, 1999, p. 181.
- ↑ Bahamonde Magre i Cervera Gil, 2000, p. 341, 370.
- ↑ Romero, 1976, p. 171.
- ↑ Bahamonde Magre i Cervera Gil, 2000, p. 370.
- ↑ Bahamonde Magro i Cervera Gil, 2000, p. 379, 386.
- ↑ Graham, 2002, p. 413n.
- ↑ Alpert, 2013, p. 289.
- ↑ Boum i Park, 2016, p. 724.
Bibliografia modifica
- Alpert, Michael. The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939. Cambridge University Press, 2013.
- Bahamonde Magro, Ángel. Así terminó la guerra de España. Madrid: Marcial Pons, 2000. ISBN 9788495379092.
- Boum, Aomar; Park, Thomas K. Historical Dictionary of Morocco. Rowman & Littlefield.
- de Paz Sánchez, Manuel. Militares masones de España: diccionario biográfico del siglo XX. UNED Alzira-Valencia, 2004.
- Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. ISBN 84-922644-7-0.
- Graham, Helen. The Spanish Republic at War 1936-1939. Cambridge University Press, 2002.
- Romero, Luis. El Final de la guerra. Ed. Ariel, 1976.
- Salas Larrazábal, Ramón. Historia del ejército popular de la República. I. Madrid: Editora Nacional.
- Zaragoza, Cristóbal. Ejército Popular y Militares de la República, 1936-1939. Barcelona: Ed. Planeta, 1983.