En és un antic poble a la comuna de Nyer, al Conflent, en la confluència de la Tet amb la Ribera de Mentet. En el seu terme hi hagué el monestir de Sant Andreu d'Eixalada (840 - 878), destruït per una gran crescuda del riu.

Plantilla:Infotaula geografia políticaEn
Imatge

Localització
Map
 42° 31′ 55″ N, 2° 15′ 52″ E / 42.5319°N,2.2644°E / 42.5319; 2.2644
EstatFrança

Entitat territorial administrativaFrança Europea

RegióOccitània

DepartamentPirineus Orientals

ComarcaConflent

MunicipiNyer Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud947,5 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Dissolució1822 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Està situat[1] a 947,5 metres d'altitud en el sector nord-occidental del terme de Nyer, a ponent del poble principal de la comuna.

Història modifica

La primera menció documental d'En és del 864, quan s'esmenta una "Vila Emme" (el progressiu augment de població feu que el 1267 ja s'anomenés "Villare de En"). Al segle xi, Sunyer Arnal vengué la vila d'En al monestir de Sant Martí del Canigó per 200 lliures de plata: posteriorment, fou revenuda a Sant Miquel de Cuixà, que en retingué la propietat fins a la Revolució Francesa i la fi de l'Antic Règim. El topònim En és esmentat periòdicament a la documentació conservada. Així, el 1130 Ramon Berenguer III atorgà terres d'En a l'abadia de Cuixà. El 1688, s'atorgà al vilatà Lluís Rous l'exempció de les càrregues personals i reials a causa que el seu oncle (J. B. Pellissier) era capità del regiment de cavalleria de Grillon. El poble apareix en un nou document, ara del 1715, quan es reconeix a Martin Bardie la possessió al lloc d'Aigües Caldes (precedent dels Banys de Toès, al terme d'En) d'un prat de dues cartonades[2] i mitja.

Activitats econòmiques modifica

L'economia del poble era essencialment agrícola. Per a poder regar adequadament, però, hauria calgut fer-hi arribar l'aigua de la Tet; malauradament, la diferència de cotes (En és enlairat 300 metres sobre el curs fluvial) deixava poques solucions, i la impossibilitat de fer un canal acabà d'adobar el tema. El poble[3] s'anà esllanguint i, per bé que el 1798 encara tenia 66 habitants, en l'actualitat està abandonat, i tan sols hi romanen les ruïnes de cases dels segles segle xvii i segle xviii. L'antic safareig ha estat restaurat recentment per una associació local que té cura del patrimoni.

Demografia modifica

Evolució de la població (1793-1820)[4]

Evolució demogràfica
179317941800180418061820
667566606579

Edificis d'interès modifica

Bibliografia modifica

  • Becat, Joan. «101 - Nyer». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Coromines, Joan. «Nyer». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1996 (Onomasticon Cataloniae, V L - N). ISBN 84-7256-844-X. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Nyer». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 
  • Josep Iglésies, a cura de Gaspar Feliu El fogatge de 1515, article a Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics 9 (1998), p. 23-85 «PDF».
  • Pierre Charbonnier Les anciennes mesures locales du Midi méditerranéen d'après les tables de conversion Clermont-Ferrand: Presses Univ. Blaise Pascal - Institut d'Études du Massif Central, 1994 ISBN 9782877410649)

Referències modifica

  1. El poble d'En en els ortofotomapes de l'IGN
  2. Una cartonada o quartonada és una antiga mesura agrària de superfície que es pot sembrar amb un quartó de sement, amb una valor que variava molt d'unes regions de l'estat francès a unes altres, al Conflent tenia una superfície de 8,83 àrees. L'equivalència era un jornal igual a 4 cartonades, amb una valor de 35,565 àrees per a un jornal (Charonnier, 1994).
  3. Mai no excessivament habitat: al fogatge del 1515 tenia 10 focs, cap a quaranta-cinc habitants.
  4. Pélissier, 1986.

Enllaços externs modifica