Encomi
L'encomi és un text de lloança en honor d'algú o alguna cosa.[1] En l'estudi de la retòrica, juntament amb el seu oposat, que és el vituperi (textos insultants). N'hi ha en poesia o en prosa. L'encomi era un important exercici d'oratòria.
Estructura modifica
Proemi modifica
És habitual als genetlíacs, epitalamis i epicedis començar amb una presentació que pot incloure una invocatio, invocació a una o diverses divinitats perquè acudeixin al ritu, sobretot als epitalamis, així com d'una propositio en la que l'orador s'excusa per prendre part.
Capítols encomiàstics modifica
En els capítols encomiàstics, tot i que tot el text ha de lloar l'encomiat, com a nucli es fa un repàs biogràfic que inclou: la família, de la qual es lloa la noblesa, antiguitat, honor, virtuts… del llinatge; naixement, del moment en què va néixer es dirà si va passar quelcom extraordinari a la terra o al cel, si va passar convé lloar els aspectes positius de l'estació en la que va néixer; natura, a la dicotomia cos-ànima, s'han de lloar els dos, ja que la bellesa és un reflex de les virtuts de l'altra; criança, en la qual es destacarà el creixement de les virtuts de l'encomiat, com l'agudesa; educació, es lloa la seva intel·ligència i rapidesa en l'aprenentatge amb la que supera als seus iguals; activitats, acostuma a aprofitar-se per lloar la noblesa del personatge amb les accions que li corresponen: guerra i lletres; accions, per a concloure es tracten totes les proeses memorables que l'encomiat va realitzar.[2]
Als textos que corresponguin s'afegeixen els tòpics de la quantia de la seva fortuna, de les virtuts, bellesa, virtuts o proeses de l'esposa o del marit i finalment de la nombrosa i semblant descendència.
Pregària modifica
Desitjar felicitat, bona fortuna, és essencial als epitalamis i discursos de viatges, així com al basilikòs logos. Aquesta sol anar dirigida al deu que s'hagi invocat.
Classificació modifica
Encara que es poden classificar els discursos encomiàstics segons l'objecte en déus, homes, éssers pedestres, alats i aquàtics i éssers inanimats,[2] es pot fer una classificaciósegons l'àmbit d'acció.
- La vida religiosa: Hi destaquen les himnes o discursos de lloança a una divinitat, com ara els peans i hipoquermes en honor d'Apol·lo o els ditirambes i iobacs en honor de Dionisi.
- Els moments crucials de la vida
- Naixement: Genetlíaca o pronòstic especulatiu del destí gloriós d'algú segons el dia de naixement.[3]
- Matrimoni: epitalami i kateunastikòs logos: poema nupcial amb tó solemne i del llit nupcial amb tó eròtic.[4]
- Mort: complanta pot incloure un epitafi breu al costat de la tomba, consolació per als vius i la monodia.
- Viatge: syntaktikón, el viatger s'acomiada, epibaterion i propemptikon, discurs de benvinguda i comiat.
- La política
- Discurs imperial: basilikòs logos, en honor d'un emperador, rei, general o polític que visita la polis.
- Regió o ciutat: laus urbis, com a lloança a una regió segons la seva situació, història i habitants.
Referències modifica
- ↑ «Encomi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Sánchez, P. Menandro el Rétor: Dos tratados de retórica epidíptica (en castellà). Biblioteca Clásica Grelos, 1996.
- ↑ «Encomi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Encomi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.