Ennatosaure
L'ennatosaure (Ennatosaurus tecton) és una espècie extinta de sinàpsid de la família dels casèids que visqué en allò que avui en dia és Europa durant el Permià mitjà, fa entre 295 i 268,8 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a Catalunya i Rússia. Es tracta de l'única espècie del gènere Ennatosaurus.[1] Creixia seguint un patró plesiomòrfic típic de tetràpodes més antics.[2] És l'únic casèid conegut que presentava fosses a les superfícies laterals del centre de les vèrtebres dorsals.[3] El nom genèric Ennatosaurus significa 'novè llangardaix' i el nom específic tecton significa 'fuster'; tant l'un com l'altre són una adaptació dels cognoms russos dels descobridors de l'holotip, Tatiana Deviàtaia ('novena') i Mikhaïl Plótnikov (que deriva de plótnik, 'fuster').
Ennatosaurus tecton  | |
|---|---|
 | |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Ordre | Pelycosauria |
| Família | Caseidae |
| Gènere | Ennatosaurus |
| Espècie | Ennatosaurus tecton Iefrémov, 1956 |
| Mida | |
 | |
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Ennatosaurus tecton» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 23 novembre 2023].
- ↑ Chinsamy-Turan, 2012, «The Paleobiology and Bone Microstructure of Pelycosaurian-Grade Synapsids» (A. K. Huttenlocker i E. Rega).
- ↑ Mujal et al., 2016, p. 24.
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ennatosaure |
- Chinsamy-Turan, A. Forerunners of Mammals: Radiation • Histology • Biology (en anglès). Indiana University Press, 2012. ISBN 9780253005335.
- Mujal, E.; Gretter, N.; Ronchi, A.; López-Gómez, J.; Falconnet, J.; Diez, J. B.; De La Horra, R.; Bolet, A.; Oms, O.; Arche, A.; Barrenechea, J. F.; Steyer, S.; Fortuny, J. «Constraining the Permian/Triassic transition in continental environments: Stratigraphic and paleontological record from the Catalan Pyrenees (NE Iberian Peninsula)» (en anglès). Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 445, 2016, pàg. 18-37. DOI: 10.1016/j.palaeo.2015.12.008.