Enric III de Brabant
Enric III de Brabant, dit el Pius (nascut al voltant de 1231, va morir el 28 de febrer de 1261 a Lovaina), va ser duc de Brabant (1248-1261). Era el fill d'Enric II, duc de Brabant i de Maria de Hohenstaufen. Com trobador, va produir quatre cançons en francès.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1231 Lovaina |
| Mort | 28 febrer 1261 (29/30 anys) Lovaina |
| Sepultura | Lovaina |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Lovaina |
| Ocupació | polític, músic |
| Altres | |
| Títol | Duc de Brabant (1248–1272) |
| Família | Casa de Brabant |
| Cònjuge | Adelaida de Borgonya |
| Fills | Enric IV de Brabant, Maria de Brabant, Joan I de Brabant, Godofreu de Brabant |
| Pares | Enric II de Brabant i Maria de Suabia |
| Germans | Enric I de Hessen, Béatrice de Brabant, Marie de Brabant, Elizabeth of Brabant (en)  i Matilde de Brabant |
 | |
Va fer les primeres armes al costat dels seus parents Guillem I d'Holanda, el rei electe dels romans en la conquesta del Sacre Imperi i va estar present en la seva coronació l'1 de novembre de 1248 a Aquisgrà. No va participar en la guerra de Successió de Flandes i d'Hainaut en les quals estaven implicats el fill i el cunyat de l'emperador, i es va aliar amb els seus enemics, Guillem III de Dampierre, comte consort de Flandes, que es va convertir en seu cunyat. Buscava sobretot garantir la pau a l'antiga Lotaríngia i ho va aconseguir malgrat l'odi que va enfrontar els Avesnes als Dampierre i els disturbis que van seguir a la mort de Guillem I d'Holanda i els enfrontaments entre els seus dos successors pretendents de l'imperi, Ricard de Cornualla i Alfons X de Castella. Malalt, va signar el 1261 en el seu llit de mort, una carta d'atorgament més drets judicials als seus subjectes brabançons.
Enric III i Alix de Borgonya van ser enterrats en un mausoleu (parcialment conservat) enmig del cor de l'església gòtica de Nostra Senyora dels dominicans a Lovaina, llavors en construcció.[2]
Matrimoni i fills modifica
Es va casar amb Adelaida o Alix de Borgonya el 1251 (coneguda com a Aleyda de Brabant) (1233 † 1273), filla d'Hug IV, duc de Borgonya i Iolanda de Dreux. Van tenir:
- Enric IV (1251 † 1272), duc de Brabant
- Joan I el Victoriós (1253 † 1294), duc de Brabant
- Godofreu († 1302), senyor d'Aarschot
- Maria (1256 † 1321), casada el 1274 amb Felip III (1245 † 1285), rei de França
Referències modifica
- ↑ Wauters, Alphonse. «Henri IV». A: Biographie Nationale de Belgique. vol. 9. Brussel·les: Bruylant-Christophe, 1886-1887, p. 137-144.
- ↑ Coomans, Thomas «L'église Notre-Dame des Dominicains à Louvain: mémorial d'Henri III, duc de Brabant, et d'Alix de Bourgogne». Bulletin monumental,, 167, 2, 2009.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric III de Brabant |