Viquipèdia

Enrique Dussel

filòsof marxista argentí-mexicà

Enrique Domingo Dussel Ambrosini, més conegut com a Enrique Dussel, (La Paz, Argentina, 24 de desembre de 1934 - Ciutat de Mèxic, Mèxic, 5 de novembre de 2023)[1] fou un filòsof argentí naturalitzat mexicà, considerat un dels majors exponents del marxisme a l'Amèrica Llatina.[2]

Infotaula de personaEnrique Dussel

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Enrique Domingo Dussel Ambrosini Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 desembre 1934 Modifica el valor a Wikidata
La Paz (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 2023 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Nacional de Cuyo - filosofia
Institut Catòlic de París - estudis religiosos
Universitat Complutense de Madrid - filosofia
Universitat de París I Panteó-Sorbona - història Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia, teologia, història, ètica i filosofia política Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Colònia
Israel
Espanya
França Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador de l'Església, professor d'universitat, filòsof, teòleg, historiador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard
Universitat de Colònia
Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
Universidad Autónoma Metropolitana Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
Lloc webenriquedussel.com Modifica el valor a Wikidata

Llicenciat i doctorat en filosofia, llicenciat en Ciències de la Religió i doctorat en Història fou declarat Doctor honoris causa a la Universitat de Friburg el 1981 i a la Universitat Major de San Andrés, de La Paz, Bolívia. Exercí de professor d'ètica del departament de filosofia de la Universitat Autònoma Metropolitana, i a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic coordinador de l'Associació de Filosofia i Alliberament.

Exiliat a Mèxic des de 1975, fou considerat com un dels grans exponents del pensament filosòfic llatinoamericà. Autor d'una gran quantitat de llibres, el seu pensament recorregué temes com: teologia, política, filosofia; incloent-hi ètica, filosofia política, estètica i ontologia. Fou crític de la postmodernitat o tardomodernitat apel·lant a un "nou" moment denominat transmodernitat. Mantingué diàleg amb filòsofs com Karl-Otto Apel, Gianni Vattimo, Jürgen Habermas, Richard Rorty, Emmanuel Lévinas; sent un crític del pensament contemporani.

Obres filosòfiques modifica

 
Fotografia de llibres escrits per Enrique Dussel.
Dussel al V Fòrum de Filosofia de Veneçuela. Caracas, juliol de 2010.

La seua major contribució fou la Filosofia de l'alliberament, on criticà el mètode filosòfic clàssic i proposà l'analèctica com a un nou mètode de pensament crític integral sobre la realitat humana.[3] Algunes de les seus obres són:

  • Hipótesis para el estudio de Latinoamérica en la historia universal. Investigación del "mundo" donde se constituyen y evolucionan las "Weltanschauungen", 1966.
  • El humanismo semita, 1969.
  • Para una de-strucción de la historia de la ética I, 1972.
  • La dialéctica hegeliana. Supuestos y superación o del inicio originario del filosofar, 1972 (2a edició: Método para una filosofía de la liberación. Superación analéctica de la dialéctica hegeliana, 1974).
  • América Latina dependencia y liberación. Antología de ensayos antropológicos y teológicos desde la proposición de un pensar latinoamericano, 1973.
  • Para una ética de la liberación latinoamericana I, 1973.
  • Para una ética de la liberación latinoamericana II, 1973.
  • El dualismo en la antropología de la cristiandad, 1974.
  • Liberación latinoaméricana y Emmanuel Levinas, 1975.
  • El humanismo helénico, 1975.
  • Filosofía ética latinoamericana III, 1977.
  • Introducción a una filosofía de la liberación latinoaméricana, 1977.
  • Introducción a la filosofía de la liberación, 1977.
  • Filosofía de la liberación, 1977.
  • Religión, 1977.
  • Filosofía de la poiesis. Introducción histórica, 1977 (reedició augmentada: Filosofía de la producción, 1984).
  • Filosofía ética latinoamericana IV: La política latinoamericana. Antropológica III, 1979.
  • Filosofía ética latinoamericana V: Arqueológica latinoamericana. Una filosofía de la religión antifetichista, 1980.
  • Liberación de la mujer y erótica latinoamericana. Ensayo filosófico, 1980.
  • La pedagógica latinoamericana, 1980.
  • Praxis latinoamericana y filosofía de la liberación, 1983.
  • La producción teórica de Marx. Un comentario a los Grundrisse, 1985.
  • Ética comunitaria, 1986.
  • Hacia un Marx desconocido. Un comentario de los Manuscritos del 61-63, 1988.
  • El último Marx (1863-1882) y la liberación latinoamericana. Un comentario a la tercera y cuarta redacción de “El Capital”, 1990.
  • 1492: El encubrimiento del Otro. Hacia el origen del “mito de la Modernidad”, 1992.
  • Las metáforas teológicas de Marx, 1994.
  • Apel, Ricoeur, Rorty y la Filosofía de la Liberación con respuestas de Karl-Otto Apel y Paul Ricoeur, 1994.
  • Historia de la filosofía y filosofía de la liberación, 1994.
  • Ética de la liberación en la edad de la globalización y la exclusión, 1998.
  • Ética de la liberación ante Apel, Taylor y Vattimo con respuesta crítica inédita de K.-O. Apel, 1998.
  • Posmodernidad y transmodernidad. Diálogos con la filosofía de Gianni Vattimo, 1999.
  • Hacia una filosofía política crítica, 2001.
  • Ética del discurso y ética de la liberación (amb Karl-Otto Apel), 2005.
  • 20 tesis de política, 2006.
  • Filosofía de la cultura y la liberación, 2006.
  • Política de la liberación. Historia mundial y crítica, 2007.
  • Materiales para una política de la liberación, 2007.
  • Frigørelsesfilosofi, Forlaget Politisk Revy, København, 2008
  • Marx y la Modernidad. Conferencias de La Paz, 2008
  • Política de la liberación. Arquitectónica, 2009.
  • Historia del Pensamiento Filosófico Latinoamericano, del Caribe y "Latino" (1300-2000) (amb Eduardo Mendieta i Carmen Bohórquez), 2009.
  • Carta a los indignados, 2011.
  • 16 Tesis de Economía Política, 2014
  • Tesis de Economía Política. Interpretación filosófica, 2014
  • Filosofías del Sur. Descolonización y Transmodernidad, 2015
  • 14 Tesis de Ética, 2016

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ «Falece aos 88 anos o filósofo Enrique Dussel» (en gallec). NósDiario.gal, 06-11-2023. [Consulta: 6 novembre 2023].
  2. ↑ «Murió el filósofo Enrique Dussel» (en castellà). Jornada.com.mx, 05-11-2023. [Consulta: 6 novembre 2023].
  3. ↑ «Murió Enrique Dussel, uno de los fundadores de la Filosofía de la Liberación» (en castellà). Aristegui Noticias. [Consulta: 6 novembre 2023].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enrique Dussel
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enrique_Dussel&oldid=32646018»