Enrique Epalza y Chafreau
arquitecte espanyol
Enrique Epalza y Chafreau fou un arquitecte de Bilbao. En 1896 és nomenat arquitecte municipal, en substitució d'Edesio de Garamendi, quan es va posar malalt,[1] càrrec que va ostentar fins a 1903. Sent arquitecte municipal, entre 1899 i 1900 va redactar el Primer Projecte d'Ampliació de l'Eixample, que va ser rebutjat.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1860  Bilbao (Biscaia) |
| Mort | 1933 (72/73 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
Obres destacades modifica
- Cementiri de Vista Alegre, Derio (1896-1899) - amb Edesio de Garamendi
- Hospital de Basurto (1898-1908)[3]
- La Ceres (fàbrica de farines) (1899-1900) - amb l'enginyer Ramón Grotta[4] (encara que hi ha discrepància sobre aquest tema, ja que altres fonts citen Federico de Ugalde[5])
- c/ Hurtado de Amézaga, 13 (1902)
- c/ Uribitarte, 3 (edifici d'habitatges, avui seu del Col·legi d'Advocats de Biscaia (1904)
- Edifici del Banco de Bilbao
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Bermejo Lorenzo, Carmen. Arte y arquitectura funeraria: Los cementerios de Asturias, Cantabria y Vizcaya (1787-1936). Universidad de Oviedo (1998) A Google Books. Consultat el 25 d'agost de 2012.
- ↑ Basurto Ferro, Nieves. «El primer ensanche de Bilbao: oportunismo y vacío legal» a Cuadernos de Sección. Historia-Geografía 21. (1993) Arxivat 2013-08-19 a Wayback Machine. p. 229-242 ISBN 84-87471-49-8 Consultat el 25 d'agost de 2012.
- ↑ «Centenario del Hospital de Basurto: un siglo de buena salud» elcorreo.com. Consultat el 25 d'agost de 2012.
- ↑ Pérez de la Peña Oleaga, Gorka. Guía de arquitectura urbana de Bilbao: Cien obras maestras. 2005 Ed. Guías Cruziales.
- ↑ Martínez Matía, Ainara. «“La Ceres”. Una fábrica del novecientos en el casco urbano bilbaíno» a Ondare. 23, 2004, 335-342. Arxivat 2013-06-26 a Wayback Machine. Consultat el 25 d'agost de 2012.